Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Quate causes tristes de mossen Condò

Enquia hè un an e gràcies as esfòrci d’Antòni Peremartí, que mos descorbic era vertat, estiguérem venerant imatges de Jusèp Condò que non èren eth
Enquia hè un an e gràcies as esfòrci d’Antòni Peremartí, que mos descorbic era vertat, estiguérem venerant imatges de Jusèp Condò que non èren eth
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Parlar de Jusèp Condò Sambeat e er aranés sonque ac podem hèr en tèrmes de consideracion e de valoracion positiva. Joan Coromines en El parlar de la Vall dAran cite a Condò 2874 viatges e ditz qu’ère un sabi. Aciu non destaqui es aspèctes mès emblematics dera sua vida; sonque comenti quate anecdòtes tristes.

Ditz Joan Coromines [an 1990]: “denuncio ací el fet escandalós que un súbdit francès (abusant de la confiança dels aranesos i de la difunta Escolo deras Pireneos amb vanes promeses de publicació) detenti... aquest tresor literari aranès [òbres de Condò] i es negui a tornar-lo als aranesos, amb propòsits de lucre bibliogràfic...”. Es òbres de Condò èren segrestades. E totun, en 1981 era Escolo ja auie publicat es principaus.

En 1993 es responsables dera Escolo deras Pireneos (matrimoni Ponsolle) depositèren enes archius departamentaus dera Nauta Garona 54 archivadors damb documentacion (11 metres lineaus). Ac heren damb era condicion de que non se daurissen pendent 50 ans. Non volien que se coneishessen es documents. Per ua gestion hèta des deth Conselh Generau de hè vint ans, podérem superar aquera condicion, sonque entàs òbres de Condò. Se digitalizèren es sòns escrits, e comprovèrem que fòrça òbres de Bernat Sarrieu qu’èren despareishudes (Era Pireneido, eth diccionari…) èren aquiu; però non son ath public (“Fonds non communicable”, diden en archiu); auram de demorar 20 ans de mès. De ben segur, gesseràn òbres emblematiques.

S’acostume a presentar a Condò coma eth prumèr escrivan aranés modèrn, eth prumèr en emplegar-lo literariàment. Açò non ei vertat. Non ei atau... Abans, au mens, Jusèp Sandaran, ja auie produït òbres de fòrça interès e qualitat. Condò comencèc a escríuer en aranés ath torn de 1912 e moric en 1919 damb 52 ans; ère joen! Ueit ans escriuent en occitan, e trenta dus ans escriuent en castelhan e catalan, que tostemp empleguèc. Sandaran ena conferéncia de 1913 en Barcelona, sonque podec referir-se a un parelh de poèmes de Condò. Alavetz ère un autor nau e desconeishut en aranés, tot e que ja ère un consagrat escritor en catalan, que formaue part deth cercle vinculat a mossen Cinto Verdaguer, qu’auie participat en jòcs floraus, revistes literàries, publicacions, conferéncies… bagatge literari que li servic entà produïr ena maduresa era sua grana òbra ena sua lengua.

Era revista satirica eth “Papitu”, li dediquèc ua galejada en mai de 1915 (an en qu’eth IEC publiquèc eth vocabulari catalan aranés de Condò): “Als Jòcs Florals, el secretari, al llegir les pliques dels poetes premiats, tot de sobte es queda com sorprés… Te una targeta a les mans. La mira. La torna a mirar de més prop. Mira a tothom… Tothom el mira… La targeta diu Mossen Condò. Entre les pliques dels poetes premiats li ha sortit un Condò. Dubta. De repent, estirant el coll, aixecant el cap, diu amb veu feble d’agonitzant al proclamar el nom del premiat: - Don Josep Preservatiu!… Tothom riu. Les senyoretes riuen i en mig de les rialles generals avança el senyor Condò. Jo d’ell, els hauria condonat el premi”. Condò ère coneishut pera sua produccion en catalan.

Enquia hè un an e gràcies as esfòrci d’Antòni Peremartí, que mos descorbic era vertat, estiguérem venerant imatges de Jusèp Condò que non èren eth. Des de finaus des ans 70 deth seglè passat, enquia abriu de 2022, s’an emplegat au mens dues imatges diferentes e falses de Condò. Ara auem publicacions damb fòtos de capelhans que non sabem qui son, però que i met Jusèp Condò. En 2019, en centenari dera mòrt der escritor, se li hec un monument qu’ei plaçat en Montcorbau, ath cant dera glèisa, que ditz qu’ei Jusèp Condò, però que non n’ei; non sabem qui ei.

E… non vos semble mès grèu aguesta manca, que non pas eth remoquet deth Papitu? Calerie que se cambièsse eth monument de Montcorbau per autentic. Cau méter remèdi ath desconcèrt!

Entà Condò er aranés ère ua varianta dera lengua que continue Pirenèu ensús, e per açò ajustèc era sua normativa ara dera Escolo deras Pireneos; non cau desbrembà’c, tà Condò er aranés non ei ua lengua aislada. Siguec un òme illustrat que s’auancèc ath sòn temps. Era vision, hè mès de 100 ans, en Era Isla des diamants de qu’un dia er aranés serie era lengua veiculara e obligatòria ena escòla, ei ua mòstra dera sua capacitat. Ena Isla de hè 100 ans en ensenhament obligatòri s’i estudiaue tanben eth castelhan, eth catalan, eth francés e er anglés. E existie ua gramatica e un diccionari der aranés. Tot, talament coma ei ara! Condò ei eth gran literat aranés e a d’èster mès coneishut.

Ad açò i ajudarà era iniciativa de Joan Calsapeu qu’a traduït Era Isla des Diamants ath catalan e qu’ei ara demora dera sua publicacion. Que non tarde!

E..., cau apariar es imatges que s’an presentat. Au mens enes webs, non ei complicat… e, en Montcorbau, era estatua.

 

Naut: dues imatges fausses de Jusèp Condò.
Baish: era fòto corrècta de Jusèp Condò e eth monument de Montcorbau, ath cant dera glèisa. (Met Mossen Condò però non n’ei, non sabem qui ei)

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article