Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Opinion

Obligacions viciosas

Obligacions viciosas
Obligacions viciosas | michael_schueller
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

Vos cal optar per la factura electronica. Traduccion a vos de l'estampar (pagar una estampaira domestica, o anar a la Maison de la premsa vesina o autre) subretot s'avètz d'a besonh d'un justificatiu.

Fasètz la tria de las rementas (los ruges, o encara las bordilhas). Traduccion, pagaràn ren de monde dins l'entrepresa de tractament de las rementas per far la tria mas o fasètz far a gratis per cada individu. A mai de ce que deu far ja, coma tascas quotidianas. Un pauc de mai, encara de mai. Consequéncia? Se pensa gaire a redurre los emballatges. E sètz a vos de vos desbrolhar.

Telefonatz per demandar de far una accion a una mutuala, impossible de pilhar en còmpte ce qu’avètz dich al telefòne. Lor cal una traça escricha mas vòlon ges de mail. Doncas devètz crear un còmpte, vos encucar de còdes de mai dins la molonaia de còdes qu’avètz ja, per far l’operacion de per vos.

Vos cal anar a l'automata per encaissar lo vòstre chèc. Traduccion vos cal trabalhar en plaça dal monde dins la banca per tractar vòstra demanda. Aver los numèros de còmptes, d'agéncia. Consequéncia? La robotizacion e la desumanizacion dal sistèma economic. Ansin, l’IA pòl remplaçar los òmes al trabalh.

Es la mema causa quora anatz a la caissa dins un supermercat que vos far escanerizar los articles. Trabalhatz a gratis, e mai per remplaçar la caissiera. Tot benef per l’entrepresa.

Una carga de mai, per los individus, de mens per las entrepresas. Un progrès ansin es viciat, es clar. Es una reculaia. Puslèu que de carcular a las consequéncias. Impression d’èstre de formigas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Zozime
3.

Un pas de gigant per ChatGPT : Fins ara las responsas e querements en lengatge natural èran fondats sus una basa de donadas giganta qu’èra per las mai recentas d’agost de 2021.
Segur qu’èra un costrenement a la pertinencià dels elements prepausats pels robòts conversacionals.

Dempuèi dimecres d’aicesta setmana (la 39) es possible d’anar cercar responsas directament sul malhum ambe « Browse with Bing ». Responsas actualizadas al fial. Çò me sembla que per ara lo servici es pagant…

  • 0
  • 0
Zozime
2.

Mistral AI Fa la rampelada del mond de « l’open source » (Còda dièrp)

Mistral AI, lo grand esper francés dins l’escorreguda a l’Inteligencià artificiala generativa, ven d’eissir son primièr pairon de lengatge.
Mailèu que de s’ensatjar de far rampèu a OpenAI de Google, l’estartup a endralhat una operacion de seduziment alprep dels desvolopaires del Còda dièrp « l’open source ».

Atal espera d’azemprar competéncias alentorn de son projecte dièrp e a gratís per anar d'aviat far rampèu als pairons clavats dels gigants americans.

  • 0
  • 1
Zozime
1.

L’IA es una amassa d’algorismes que balhan a una maquina capacitats d’analisi de decisions que li permejan de s’aptar ambe inteligéncia a situacions en fasent de prediccions sus la basa de donadas ja registradas.

L’IA es una ajuda per l’uman, lo desliure dels pretzfachs repetitius e fastigóses.

L’amira de l’IA es de far çò fach pel cervèl uman es a diser que la maquina pòt :

Reconeisser e identificar
Razonar sus mantuns emmòtles dunamics e o estatics
Reòlver problèmas combinatòris
Portar un diagnostic
Prepausar un plan d’accion , una decision
Comunicar e explicar las conclusions obtengudas
De comprener un text un dialòg
Acaptar d’entresenhas e n’en far lo compendi
Aprener e descobrir.

Se considèra que l’IA tanplan que l’amassa de las tecnològias qu’an per tòca de realizar, de per tsemple l’informatic , pretzfachs conhitius que son fins ara de per tradicion endegats e fachs per l’uman.

Aquela tecnològia es auèi al mofil dels perperics e trecimacís dels transmudaments socials.

Dos punts de vista s’acaran :

D’unis experts o econòmistas estaloiran lor optimisme enant aquela tecnològia carrejadissa de gazanhs de productivita, de fach sorga de riquessa que permja de n’acabar ambe lo fastigós dels pretzfachs.

D’autris son mai pessimes e veson la disparicion programada d’une tricalada d’emplecs.

Sèm de per l’inteligéncia artificiala al listre (l’abroa), sul cance, d’una mena de revolucion industriala qu'es segurament de modificar las màgers parts dels mestièrs e organizacions.

L’IA menarà a transmudaments prius del trabalh. Lo ligam dentre l’IA e lo « captal uman » es clarament establit.

D’apèi l’estudi « Future of Work » (Esvenidor del Trabalh) publicada per « Malakoff Mederic » e lo « Boston Consulting Group » al mes de mars de 2018, 39% dels capdelaire d’entreprezas e 34% dels salariats penson que lo desvolopament de l’ia va aflaquir l’emplec.
Tanplan los mestièrs son pas al meteis nivèls de repercutiments sus l'emplec tanpauc .

Cap a l’IA totas las entreprezas son pas a un meteis nivèl d’anticipacion e d’alestiment. A l’ora d’ara 20% dels capdelaires fan de l’IA una prioritat estrategic.


D’un biais global L’IA es percebuda positivament mai de 70% dels capdelaires d’entreprezas se dison drés de trabalhar ambe l’IA al contra dels 44% dels salariats.

Las entreprezas en plan encapat los grands enjòcs umans dels transmudaments que s’anoncian e las DRU(DRH) i jogaran un ròtle clau.
L’Afar es en camin, acotar la ròdas farià sonque far prener tarzensas que servirià qu’a nos alentir un còp mai.
Tanben se porià magenar e escapolar un jornalet fach de per l’IA que nos desliurarià de tot un fum de costrenements pesugàs que costan car.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article