Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Letra a un amic occitanista (VIII)

Joan Thomàs

Joan Thomàs

Militant occitanista dempuèi 1975, encara uèi membre de l'IEO de Tarn. Professor d'occitan  de 1981 a 2020

Mai d’informacions

La transmission familhala

 

Dins las annadas 1960 la transmission familhala se fasiá encara pro plan. Los qu’an un seissantenat d’ans en 2020 coneisson pro plan la lenga. La tenon de l’ostal. Fa qu’es comola de francismes: “le *semoèr” per “lo semenador”, “la *dalhusa” per “la dalhaira”, “le pè de moton” per “la lenga de buòu” etc. Ça que la lo mond coneisson pro plan la lenga e subretot l’emplegan, la fan servir, la fan circular. Ara per ara demòra plan pauc de familhas ont los enfants pòdon ausir d’un biais regular parlar occitan.

Los parents an daissada lor lenga volontariament per çò que lor es estat dit que caliá pas far barrejar doas lengas als dròlles. L’aprendissatge del francés basta, es pas necite de lor metre d’embuals amb l’occitan de mai. N’an plan pro a aprene. De falsas teorias aital se son escampilhadas coma los pesolhs suls gosses. Lo paure mond an pensat al revèrs de çò que caliá, completament emborniats per de “fake news”, de messorgas escampilhadas lo pus sovent pels ensenhaires.

Los parents an daissada lor lenga volontariament per çò que lor es estat dit que parlar una lenga coma l’occitan es a dire la lenga qu’es pas la dels mèstres es pas la nòrma sociala. Doncas se parlas occitan te tiras de la nòrma sociala, te plaças sus la talvera de la societat. Aquò se pòt pas, subretot s’as una familha. Te pòdes pas metre de costat. Cal far coma los autres, pòdes pas èsser fòrabandit.

Los parents an daissada lor lenga volontariament per far coma lo vesin, per far plan, per parlar coma lo mèstre, per anar a París, per amor de la patria francesa. E òc per amor de la França etèrna, lo país lo pus polit del mond, amb la capitala la pus polida del mond e l’avenguda dels mòrts la pus polida del mond. La lenga de la França per laquala son anats se fa tuar tantes còps en 14 e en 39.

Los parents an daissada lor lenga involontariament per çò que lor es estat impausat lo francés a còp de bròca suls dets pels regents de l’escòla de l’egalitat republicana. Aqueles regents, mèstres d’escòla de la republica an seguit los òrdres dels inspectors exactament coma los prefèts Papon e autres seguiràn los òrdres en 40. Sens cap de reflexion, lo cap vuèg, los uèlhs e las aurelhas barrats als crits dels dròlles que demandavan pas que lor drech siá respectat. Non, eles an continuat de tustar, de martirizar los enfants e de ne far de mariòtas.

Los parents an daissada lor lenga involontariament per çò qu’es arribada la television dins totes los ostals, una television monolenga. La television de la fraternitat republicana es monolenga, daissa pas de plaça a las autras lengas. La television es un dels apleches del colonialisme que sap vuèjar gota a gota lo poison dins las cervèlas.

Aital es! Quand èra pas l’armada, èra l’escòla o la television. Pas de plaça per l’occitan. E çò qu’es escriut al dessús de la pòrta de l’ostal de la Comuna, o de còps que i a de la pòrta de l’escòla es una gròssa messorgassa!

Libertat: levat la de parlar ta lenga a l’escòla, dins l’administracion, ont que siá; se parlas pas francés siás mespresat.

Egalitat: levat la de las lengas. En França, n’i a pas qu’una sola qu’a de dreches; las autras son mespresadas.

Fraternitat: Non pas amb çò qu’es pas de la republica francesa e de sa constitucion. La fraternitat se fa e se viu dins l’uniformitat de lenga, de vida e de pensada. Se siás diferent, se parlas pas coma a París, se pensas pas coma t’an dit a la television, alara passa que t’ai vist.

A part aquò tot va plan!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Loïson Ispora
3.

Cau hornir tanben,qu'ei chic mentavut, lo francés qu'èra la lenga deus mèstes (au sens de patron). E güeratz l'anglés qui hè mei qu'esguitar.

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
2.

"Aqueles regents, mèstres d’escòla de la republica an seguit los òrdres dels inspectors exactament coma los prefèts Papon e autres seguiràn los òrdres en 40. Sens cap de reflexion, lo cap vuèg, los uèlhs e las aurelhas barrats als crits dels dròlles que demandavan pas que lor drech siá respectat. Non, eles an continuat de tustar, de martirizar los enfants e de ne far de mariòtas." Fins a l'exterminacion. Ont es lo pòble que los parents de 20 o 30 ans parla sonque en occitan a sos enfants ? Enlòc mai ! Disparegut. Exterminat. I podètz passar la pomada que voldretz, republicana, nacional(ist)a francesa, lo resultat non desviarà pas d'aqueste constat objectiu, estrictament objectiu. En conséquéncia dirècta e inexorabla a la politica que denónica aquí Joan Thomas, tant dins las accion decididas e menadas a bona fin coma dins las innaccions causidas dins sa consequéncias mai amagadas tant coma dins sas consequéncias mai evidentas, lo pòble que los parents de 20 a 30 ans i parlan sonque en occitan a sos enfants a disparegut, exterminat per una politica linguistica d'esfaçament deliberat dels pòbles al dintre d'un empèri de conquèsta e de persecussion, fins a tèrme escasut, fins a tèrme indefugible. Inexorablament. Cal gaitar la realitat en fàcia : França (son eleita dominanta, son enarquia majoritària, pel pus mendre) non es jamai estada, non es, nimai encara mens compta venir la nòstra amiga. Nos cal quitar de nos ficar tostemps lo cap jos l'ala coma d'estrucis, e fintar enfin la realitat cap e cap. Pensi ieu qu'una cèrta joventut o a plan comprés, qu'unes vièlhs occitanistas ganharián d'o compréner lèu lèu, abans d'èsser cap e tot complètament despassats per la realitat concrèta.

  • 5
  • 1
Jòrdi Caldentey Manacor (Malhòrca)
1.

Los pòbles d'òc cal que mantiguem alugat lo caliu de la quita lenga jol cendre de las lengas que nos an impausadas los estats-nacion francés, espanhòl e italian.

Aital coma los estats-nacion substituiguèron en lo sieu moment los domenis feudales, la futura Euròpa Joncha plurinacionala substituirà los ara ja decadents estats-nacion.

Alavetz la rajoleta catalanoccitana luderà mai resplendent que jamai dins lo grand mosaic pluricultural europenc.

  • 4
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article