Era preocupacion pera lengua en encastre toristic existís des de 40 ans ena Val d’Aran. I a d’auer inquietud se volem incardinar identitat e economia. Non se hè solet… Ja hè uns ans que mos trobam damb que i a, a nivèu institucionau, ua clara preeminéncia peth castelhan, en airau deth torisme, e un desbrembe dera lengua pròpia d’Aran. Cau qu’es institucions reconsidèren era sua politica.

Un cas especiau ei eth deth Grèmi d’Ostalaria, creat en 1978, qu’amasse es interèssi des empresaris dera Val d’Aran. Era prumèra lengua, au mens ena web, deth Grèmi d’Ostalaria non ei eth castelhan; tanpòc ei er occitan; ei eth catalan. Eth posicionament ei insufisent, però mo’n alegram de que se manifèste mès pròxim deth catalan, que non pas deth castelhan. Era lengua catalana ei mès a pròp der aranés e der occitan generau; en un temps sigueren era madeisha lengua. Istoricament eth Grèmi a auut posicionaments sensibles ara lengua pròpia deth país. Calerie qu’enes sues publicacions, era web, es sues campanhes… includissen er occitan en un cèrt nivèu.

En 1997 er alavetz Conselhèr de Torisme, Sr. Joan Batalla, deth Conselh Generau d’Aran s’adrecèc ara Oficina de Foment e Ensenhament der aranés, qu’ère era soleta estructura tecnica publica existenta en encastre dera lengua pròpia. Batalla especificaue en escrit que i auie ua bona part deth sector professionau deth torisme aranés qu’ère partidari dera lengua enes panèus, publicitats, distintius, escrits... En sègle passat ja i auie ua bona sensibilitat per part deth sector. Estrategicament se consideraue qu’era lengua auie importància. En escrit consultaue ara Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés sus era adequacion d’emplegar era paraula “hotèl” considerant qu’eth mot ei de dimension internacionau e identifique clarament un tipe d’establiment. Ara ben, en aqueri moments era incertesa, era vacillacion ère entre emplegar “hotèl” o “autèl”. Damb es ans aguesta forma “autèl”, s’a desbrembat. “Autèl” ei modèl e producte d’un des vicis dera distanciacion qu’a estat present fòrça ans enes decisions lingüistiques extremes (aucupar/ocupar, expausar/exposar, opausar/oposar, prepausar/proposar...). Ara non i a preséncia de “autèl”; era discussion se botge entre “hotèl” e “otèl”. En escrit dera Conselheria de Torisme s’aportaue coma argument que “autèl” ère ua paraula rara e “hotèl” ère acceptada internacionaument. Era Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés li responec que “hotèl” ei ua paraula qu’inventèc eth francés (damb possibla etimologia latina) e qu’eth sòn emplec a de considerar-se apropiat coma malheu.

Quate ans dempús, en 2001 eth Grèmi d’Ostalaria hec arribar ua peticion ara Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés, en tot explicar qu’auie predisposicion per emplegar er aranés enes sues activitats; causa elogiabla. Era peticion indicaue que i auie un problèma en emplec dera paraula “Ostalaria” sense “h” e qu’açò dificultaue era sua interpretacion entà designar eth Grèmi. Era Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés informèc ath president deth Grèmi qu’era paraula “hotèl” ei d’origen francés de dimensionat internacionau, qu’es normes ortografiques permeten que se mantengue era “h” enes malheus e qu’era paraula “otèl” sense “h” correspon a ua grafia pòc integrada sociaument, qu’era paraula “ostalaria” proven deth latin “hospitalis” qu’a generat en aranés “espitau” e “ostau”… e per tot açò se li indiquèc que “es paraules “hoteleria” e “ostalaria” se pòden considerar sinonimes en tot enténer qu’era paraula genuina ei “ostalaria” e que “hoteleria” correspon ara adaptacion deth malheu (exotic, per èster estranh ara lengua pròpriament) deth francés “hôtel” fòrça emplegada e integrada sociaument e donques apropiada-adequada d’un punt d’enguarda sociolingüistic”. Quan receberen er informe, en Grèmi, heren un intent de variar era denominacion, però passat eth temps an mantengut era genuïna “ostalaria” en lòc de substituir-la per “hoteleria”. Pensi qu’era bona sensibilitat que i auie a finaus deth sègle passat, en sector deth torisme, non s’a perdut. Dilhèu a quedat endormida pes accions publiques que non l’an ajudat a mantier era sua inquietd.

E respècte dera “h” de “hotèl” finalament, ena presentacion deth Diccionari der aranés der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, publicat en 2019, i cònste que era paraula “hotèl”: “[cau] mantier-la damb ‘h’ pr'amor que ei ua paraula d'origina francesa, (non mos arribe directament deth latin), qu'eth mon deth torisme e dera economia a generalizat damb aguesta forma, e non [cau] víuer d’esquia ara realitat”. Era major part des diccionaris occitans an renonciat ad aguesta forma e se limiten ara forma “ostau” e “ostalaria”.

Era pression deth sector dera ostalaria, sensible pera lengua pròpia deth país, possèc a normativizar “hotèl”.