Era toponimia ei eth prumèr des camps d’accion en encastre dera proteccion dera lengua pròpria en torisme (economia); era mantenença d’un paisatge lingüistic coerent ei eth segon.

En centre de Vielha i a un indicatiu que met “Espitau”. A mès de trenta ans. Quan s’i placèc generèc ua controvèrsia. I auie qui didie qu’internacionaument aguest indicatiu pòrte “h” e que i aurie  confusion, subertot en moments d’urgéncia. Non se volie renonciar ara lengua pròpria, e tanpòc se cercaue contrarietats entàs ciutadans. Coma solucion en indicador s’i placèc un lhet e ua creu vermelha, ath cant dera paraula “Espitau”. Non se renonciaue ara especifitat e s’orientaue as ciutadans. Non è sentut cap de valoracion negativa per aguest indicador, e dobti que cap torista age agut cap de dificultat en trapar er espitau e de ben segur aguest cartèl a contribuït a crear un paisatge mès pròpri, mès aranés, mès occitan. E non è sentut jamès ad arrés que suggerisse que calie méter eth madeish indicatiu en castelhan, en catalan o en francés. Eth senhau ei sonque en occitan.

Ara ben, enes darrèrs ans patim d’un desbrembe en aguesta sensibilitat. Eth paisatge lingüistic dera nòsta val ven materializat enes indicadors publics (deth qu’era toponimia n’ei un exponent important) e enes indicadors deth sector privat. I a empreses qu’an optat per emplec dera lengua pròpria ena sua senhalizacion interiora e exteriora. Son empreses toristiques, supermercats, talhèrs, otèls… Eth catalòg ei important. Però, darrèrament aguesti auanci son eth resultat dera iniciativa empresariau, que pren aguesta decision sense cap d’ajuda. Cau qu’es administracions amparen as empreses privades a que s’exprèssen en occitan, que les faciliten de méter es sòns indicadors ena lengua deth país, que les subvencionen s’indiquen eth nòm dera empresa en aranés. Era preséncia dera lengua enes empreses privades ajude a dar personalitat ara Val d’Aran e a qu’eth torista age ua sensacion d’exotisme, d’èster en un país diferent, atractiu…

En 1997 des dera Oficina de Foment e Ensenhament der aranés deth Conselh Generau d’Aran se hec ua campanha de normalizacion lingüistica en comèrç: “Daurisque es pòrtes deth sòn establiment ar aranés”. S’arribèc a mès de 600 establiments e ère eth resultat d’un acòrd damb eth CITVA, era Cramba de Comèrç e eth Grèmi d’Ostalaria. Auec boni resultats, es sensibilitats èren viues. En 2000 se distribuïc mès de 1000 adesius entàs pòrtes des establiments. Es etiquetes diguien “possatz” e “tiratz”. Son encara visibles en fòrça endrets.

En 2005 eth Conselh Generau d’Aran hec ua campanha entara difusion der occitan ena senhalizacion des comèrci aranesi. Comencèc hènt un diagnostic. Era responsabla tecnica de consum escriuec: “ ...[es establiments dera Val d’Aran] an era volontat d’emplegar de forma abituau er aranés, però manifèsten fòrça problèmes en moment de hè’c…”. Cau ajudar-les a solucionar es dificultats. Eth projècte s’orientèc en facilitar era rotulacion e especiaument es cartes des restaurants en occitan. Era campanha des cartes ja s’auie hèt en 1998 e en 2000. Però, d’aguest tèma, des cartes, en parlaram en Cimalh que ven, donques qu’ei eth tresau encastre deth torisme a on calerie incidir, tà protegir era lengua e rentabilizar-la toristicament.

Es auti indicadors, trascendents, son ena senhalizacion publica, era que depen des administracions, e aciu enes darrèrs ans mos trobam damb un vertadèr conflicte a on era lengupròpria a perdut era batalha, pèrd preséncia. Trobam en diuèrsi lòcs dera Val d’Aran, sonque en ua lengua: “Excepto autorizados” dejós d’un senhau de limitacion de tonatge, “En caso de hielo uso obligatorio de cadenas”, “Recordi” dejós d’ua indicacion de corves dangeroses, “Aparque ordenadamente por orden de llegada”, “Excepto vecinos” dejós d’ua proïbicion de circular, “En la travesía y en toda la población” dejós d’un senhau de proïbit aparcar camions, “Atenció-Recordi” en un senhau de precaucion damb es ciclistes, “En todo el casco urbano” indicant ua proïbicion,  “Recordeu” en un senhau de precaucion damb es animaus sauvatges, “atenció perill caiguda de neu”, “prohibido estacionar”, “zona estacionamiento invertido”… e mès e mès e mès... Era lengua majoritària ei eth castelhan. E i an panèus en aranés damb faltes: “...veïculs autoritzadi”. Un vertadèr caòs, ua estranha renóncia ara nòsta lengua. Aqueth esperit que decidic escríuer “Espitau” s’a perdut.

Cronin, novelista e mètge britanic, en 2000, escriuie “...viatjar signifique crotzar frontères lingüistiques intèrnes e extèrnes, escotar diuèrses lengües e accents e experimentar er agaçament que ges deth uet comunicatiu e deth chòc interculturau”. Non cau privar ath torista d’aguestes sensacions, e ben ath contrari les ac cau facilitar, en tot dar vida ara esséncia deth país, era esséncia aranesa, en tot protegir era economia.