Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Mòstra de l’escalpraira Germana Richier al Musèu Fabre del Clapàs

Germana Richier foguèt la primièra femna mostrada de son vivent al Musèu Nacional d’Art Modèrn de París
Germana Richier foguèt la primièra femna mostrada de son vivent al Musèu Nacional d’Art Modèrn de París | museefabre.montpellier3m.fr

Germana Richier espeliguèt a la vida lo 16 de setembre de 1902 à Grans (Bocas -de-Ròse) d’una familha occitana; provençala per son paire, lengadociana per sa maire. A partida de 1904, Germana demorarà amb sa familha a Castèlnòu de Les ont passèt tota sa joinessa. Es aquí que naisseràn sas primièras esmogudas artisticas al ras de la natura e del vivent. A partida de 1920, dintra a l’escòla superiora de las Bèlas-Arts de Montpelhièr dins lo talhièr de Guigues. Aquí, apren la tecnica de la talha directa e escalpra sos primièrs busts. En octòbre de 26, Bourdelle l’aculhís dins son talhièr. Per sa primièra mòstra presenta sos busts e un nus masculin Loretto mostrat puèi al Musèu del Jòc de Pauma e en 37 dins la mòstra: Femmes artistes d’Europe. Dins l’ambient de Germana Richier se crosa d’èstres mestisses e de formas espaurugantas ont se nosa lo mond animal e lo règne vegetal e s’apagèla del masculin-feminin. A partida de 1951 ajusta de colors dins sos bronzes.

Germana Richier foguèt la primièra femna mostrada de son vivent al Musèu Nacional d’Art Modèrn de París. En 1956 se dobrís a l’Internacional. En 1959, Germana Richièr defuntèt e foguèt sebelida al cementèri de Mudaison en preséncia de l’escrivan montpelhièrenc Frederic Jaume Temple. En 1996, la fondacion Maeght li consacrèt una mòstra. En 2007, lo musèu Fabre del Clapàs li dediquèt una sala entièra dins sas colleccions permanentas. Aqueste estiu al Musèu Fabre podrem veire lo plan conegut Crist d’Assy.

Foguèt en 1950 que Germana Richier concèb un Crist en crotz pel còr de la glèisa de Nòstra-Dòna-de-tota-Gràcia del platèu d’Assy en Savòia Nauta. Aquesta òbra es d’un modernitat esbleugissenta. Capita de ligar Crist e sa crotz dins una aligança perfiècha del bronze. Tala una branca nosada, giscla del Crist escalprat una dolor pertocaira, pivelanta. Faguèt escandal. Jutjat blasfematòri per una partida del mitan catolic francés. Lo 1r d’abril de 1951, lo Crist foguèt retirat de la glèisa. Germana Richier cresenta e catolica ne’n foguèt fòrça macada. Lo Crist tornarà trobar sa plaça en 1969. Foguèt classat monument istoric en 1971.

Del 12 de julhet al 5 de novembre de 2023 al Musèu Fabre de Montpelhièr , en collaboracion amb lo Centre Pompidou, la mòstra consacrada a Germana Richier recamparà 200 òbras dont lo Crist d’Assy. Se demoratz al Clapàs o se venètz a i passar aqueste estiu, oblidetz pas d’anar vistalhar aquela mòstra. Una escalpraira enfachinaira vos i espèra!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article