Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

La resistència nacionala occitana: 4. Una resistència nacionala

La resistència nacionala occitana: 4. Una resistència nacionala
La resistència nacionala occitana: 4. Una resistència nacionala
Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions

Per tornar l’occitan dins la vida publica, cal portar la revendicacion occitana coma una question nacionala amb lo principe que la nacion occitana es minorizada per las leis promulgadas per l’estat francés. Ça que la, la definir publicament coma nacionala pausa una question politica dificila dins la realitat sociologica e culturala dels occitans e occitanas. Uèi la màger part se senton exclusivament de la nacionalitat francesa, italiana o espanhòla, en conformitat amb lo dògma de lor estat nacion. I a donc tot un trabalh ideologic de menar per far evoluir aquel dògma.

Segon la Wikipedia francesa: lo nacionalisme es un principi politic qu’apareguèt a la fin del sègle XVIII, per justificar l’existéncia d’un Estat-nacion per cada pòble, definit per de caracteristicas pròprias e comunas a sos membres, coma una lenga, de tradicions istoricas e culturalas o de valors politicas.

Se la resisténcia occitana vòl legitimar l’existéncia d’un pòble occitan amb sa lenga, sas tradicions istoricas e culturalas e sas valors politicas, se deu definir coma nacionala.

Mas dins la concepcion dels estats eissits de conquistas feudalas e militaras tal coma França o Espanha, l’estat se constituís en nacion unica. Segon lor roman nacional, sonque los estats se pòdon definir coma una nacion.

Dins d’autre concepcion tal coma per los estats federals de Soissa o Belgica, e mai en Granda Bretanha, vàrias nacions pòdon coexistir dins un meteis estat, mas amb de territòris en granda part distints.

Mas uèi, l’obertura politica e culturala deguda a l’integracion de fòrça estat-nacions dins un espaci politic comun europèu permet de pausar mai facilament la question de la diversitat nacionala. Ça que la, la question de la particion d’un grand estat nacion coma França en vàrias estats nacions non correspond pas a la causida democratica de la granda majoritat dels franceses, occitans incluses. Los cases catalan e escocés relevam d’una autra realitat sociologica e culturala, tal coma foguèt per Checoslovaquia o Iogoslavia.

Alavètz, la question per Occitània es de saber cossi duas nacions pòdon conviure dins un meteis territòri e èsser compartida per sos abitants. E aquela question nacionala es compartida per un grand nombre de pòbles minorizats dins totes los continents.

Per l’intellectual occitan Robert Lafont, Occitània es una nacion primària, una etnia mentre que França es una nacion politica. La presa en compte per l’occitanisme d’aquela realitat nos deu menar a prepausar un modèl democratic ont vàrias nacions pòdon coexistir dins un meteis territòri, e mai, èsser un enriquiment per sos abitants.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Marc Rossel Sabadell
6.

Sénher Valadier,

Senhalas una via plan prometedora...

1. França es en fach un estat plurinacional.

2. Un vertadièr nacionalista francés (coma un bon cònjuge) aima França tala coma es, abraçant sa diversitat plurinacionala... culturala e lingüistica.

3. Participar activament coma nacional d'una de las "nacions regionalas" es tanben indirèctament un acte de patriotisme francés.

4. Un fals nacionalista francés (coma un cònjuge abusiu) dich qu'aima França mas ensaja de la mutilar, destrusent dels elements de son patrimòni cultural, tornant la Republica mai paure.

« Occitan o l’escanament! » (benlèu)

Mas noscal èsser vigilant... lo drac dormís pas jamai.

Espèri lo tieu prèp article.

Amistats,

Marc.

  • 0
  • 0
Jean Charles Valadier Tolosa
5.

Sénher Rossel
Vòstre punt de vista correspond a un engatjament fòrt, uèi, per la lenga occitana. Es mai que respaectable.
Mas sonque lo caractèr nacional de la resisténcia occitana justifica un projècte occitan per las generacions futuras. Tal coma dins las annadas 1970, la radicalitat de la pensada ecologista se justificava rper l'eslogan radical "l'utopia o la mort".
Dins l'article que seguirà, voldriái explorar lo binacionalisme al servici de totas las nacions minorizadas, sempre dins l'esperit democratic e non violent.

  • 1
  • 0
Marc Rossel Sabadell
4.

Mercé plan sénher Valadier,

L'imatge de marca d'un produch pòt evidentament aver un impacte enòrme sus sas vendas, sa rendabilitat e sa longevitat.

Lo mot « nacional » m'excita e me trebol.

La màger part de las gents, a tòrt o a rason, considèran lor identitat nacionala coma un engatjament singular per la vida, coma un maridatge tradicional.

Atal, la quita utilizacion innocenta del mot « nacional », dins lo contèxt de l'occitan, pòt entrainar de damatges collaterals.

S'identificar coma nacional occitan es inevitablament dificil de conciliar amb s'identificar coma nacional francés, italian o catanhòl. L'un subliminalement s'afronta contra l'autre... l'òme o la femna maridada deure en qualque mena causir entre son conjonch e son galant.

E dins lo contèxt, los que s'identifican coma nacionales occitans seràn vistes pels autres coma menses engatjats dins lo projècte francés (italian o catanhòl), mens fidèls, e fin finala almens dels separatistas encobèrts (se benlèu dilusoires).

Adocir aquò en negant que lo tèrme «nacional» implica l'etnicitat o l'aspiracion a una nacion independenta tombarà probablament dins l'aurelha d'un sord o suscitarà de sorires sarcastics.

Per çò qu'es d'explicar, o soscar, dins la marca, la tan longa resiliéncia de la cultura occitana, i a benlèu fòrça de las alternativas mai seguras al concèpte « nacional », que se centran sus l'esperit cultural o en la quita energia... benlèu :

· La volontat occitana / nòstra volontat

· L'esperit occitan / nòstre esperit

· L'arma occitana / nòstra arma

· Lo projècte occitan / nòstre projècte

· Lo paratge / nòstre paratge

· Occitanicitat

· La societat occitana / nòstra societat

· L'identitat occitana / nòstra identitat

· La via occitana / nòstra via

· La biais occitana / nòstra biais

· Lo camin occitan / nòstre camin

· Lo corrent occitan / nòstre corrent

· L'impulsion occitana / nòstra impulsion

· La dinamica occitana / nòstra dinamica

· L'energia occitana / nòstra energia

· L'eretatge occitan / nòstre eretatge

· Lo gost occitan / nòstre gost

· Lo lum occitan / nòstre lum

... o simplament... la cultura occitana / nòstra cultura

Concentrar nòstra marca de produch sus la cultura puslèu que sus la nacion evita las allusions subliminalas de friccion veïculadas pels mots « nacion » o « nacional ».

Qué siam franceses, angleses, italians o catanhòls, nos podèm liurament identificar a la cultura occitana, fins a dedicar nòstra vida a sa lenga, a sa literatura e a sa musica, sens cap d'incoeréncia amb l'identitat nacionala implicada pel passapòrt que portam.

  • 1
  • 0
Jean-Charles Valadier Tolosa
3.

Mercés sénher Rossel pel comentari.
Oc, sèm aquí per salvar la cultura occitana, e indirectament lo pòble occitan coma entitat culturala del territòri e non pas coma un ereditat genetica.
Non val pas la pena de se batre per un futur estat occitan independent, que sèm ara trop francés, italian o catanhòl.
La causida del mot nacional per explicar la resisténcia occitana me pareis essenciala per justificar la resiliénçia tant longa de la cultura occitana.
Evidentament, devèm èsser pragmatics se volèm aténher nòstre objectiu. Per aquò, lo trabalh cultural, festiu e linguistic de las associacions occitanas localas es essencial, e deu èsser valorizat pel mitan occitanista. Lo silenci abitual dels mèdias francés subre aquels eveniments culturals n’es la pròva.

  • 2
  • 0
.t.
2.

Una joenòta , maridada per força , a un òme que la tabassa e assaja de l'escanar .
Cada jorn mai ... Las annadas passan , passan .... Arren ne cambia pas .
Adara , ven vièlha , l'a embarrada , en un crampòt , on ne li balha pas pro de qué minjar .
Es magra com un carrasson ...
E ne pòt pas sortir per s'anar plànher, a quina "justicia " .? ...
Crida e crida per la frièsta ... Digun n'enten pas arren .
Adara , sentis que ne va morir .
Qué li consellhatz de héser , ? qué hèsetz ?

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article