Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Peis enganaire o bestiasson?

Peis enganaire o bestiasson?
Peis enganaire o bestiasson?
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Aqueste còp, i sèm!

Frasa lapidària qu’afecciona particularament vòstre servidor car es aital que se reconeis un comentator indefugible —coma diriá un amic que totes los que, dins lo microcòsme occitan, an mai de seissanta ans coneisson!— del domeni occitan.

Òc ben, la setmana passada, vos disiái que “me la pe[avi]”; anuèit m’intronizi “indefugible” e deman… deman sabi pas mas vol calrà tornar legir jornalet.com per èsser assabentat.

Naturalament que galegi quitament se, un còp dins ma vida de cronicaire —bilhetaire, comentator o quicòm mai… a vos de causir!— m’agradariá de vos poder balhar, a vos, legeires de jornalet.com quicòm d’original, quicòm de jamai vist, una exclusivitat a nula autra parièra, un bomba informativa, un scoop, qué coma se ditz dins la lenga de Walt Whitman, Mark Twain o quitament Shakespeare.

Mas aquela pepita, lo Graal dels professionals en matèria d’informacion, la trobarai pas… Cada còp que las ussas fronzisson e l’uèlh petilha a la lectura d’un quicòm un pauc estranh, los mèdia ne fan lors caulets grasses… de tira!

Alara, avètz trobat ont sèm… Mon babilhatge longassàs èra tot simplament per vos daissar soscar mas, emmascats per ma pròsa sublima, avètz complètament oblidat la “frasa lapidària” del començament.

Del temps del rei Cezet, la novèla seriá estada l’arribada del solstici d’estiu lo 21 de junh mas qual s’interèssa encara a besucarietas dins un mond vengut estrangièr a tot çò que, pendent sègles e sègles es estat lo fondament de nòstra existéncia?

La non-novèla que me faguèt levar las ussas foguèt d’entendre i a quatre o cinc jorns qu’un politician, Richard Ferrand, èx-president de l’assemblada nacional e amic de not’ president tant aimat, aviá, dins un entreten a un “gran” mèdium de París, declarat que, de son ponch de vista, la Constitucion francesa deuriá èsser modificada per permetre al president, enfin a un president!, de complir mai de doas mandaturas… per acabar o realizar son programa.

Vos pregui d’èsser indulgent que citi de memòria; soi pro macat per totas aquelas novèlas faussas un pauc pertot —las fake news caras a l’èx-numèro 45 estatsunidenc— per me faire, quitament “a l’insu de mon plein gré” lo carrejaire de quicòm que seriá estat mal interpretat pels jornalistas de París.

Las reaccions son estadas rapidas autan de la part dels autres mèdia coma dels politicians de tot l’escaquièr politic… Per astre, jornalet.com es unic e los concurrents son pas nombroses, ailàs!

En entendent aquò —èran doas o tres oras del matin—, agèri qualques dobtes talament me semblava gròs e pensèri que la bofiga se desconflariá lèu fach. Fin finala, los mèdia l’an jogat suau suau e l’amic de not’ président, desempuèi, repotèga de’n pertot per dire que sos prepausses son estats mal interpretats, e patin e cofin…

A l’ora qu’escrivi, politicians, jornalistas, fosegaires de tota mena semblan córrer après d’autras lèbes… L’omertà existís, çò pareis, dins aqueles microcòsmes que los bedigasses coma ieu i an pas accès…

Personalament, —e pensi pas èsser un complotaire ni un complotista tanpauc—n’estonariá pas que lo Ferrand aguèsse jogat lo ròtle de l’enganaire. Sufís de veire a qual profitariá lo “crimi”!

Lo periòde present sul planeta —sens parlar de las dictaduras de segur— es mai a las democracias dichas illiberalas e son nombroses los caps d’Estat a ensajar —a còps aquò marcha!— de far modificar la Constitucion per èsser candidat un tresen còp.

Me diretz qu’aquelas son mai o mens “republicas bananièras”; empacha pas que per los que son interessats, los exemples son bons a prene ont que sián…

En cò nòstre, avèm encara totas las aparéncias de la democracia neta e plan vestida; ça que la, la faiçon jupiteriana de governar de not’ président, los “ecoterroristas” del ministre dels truca-colhons, lo mesprètz pels poders intermediaris —sindicats e autres…— balhan pas, de mon ponch de vista, una vision democratica del país que se vòl lo país dels dreches de l’Òme…

Avèm òrdre de consumar e de nos calar per sauvar lo país.

Mas cal pas jamai doblidar qu’un escopit en l’aire torna tombar… totjorn…

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article