Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

Astre: avèm perdut François 1er…

Alan Roch

Alan Roch

Responsable de l’IEO-Aude. Contaire,escriveire, cronicaire (ràdio, premsa escrita). Afogat de rugbi de 13.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Aquí un jòc de l’estiu que nos concernís coma occitans. Amb la dobertura de la Ciutat internacionala de la lenga francesa al castèl renovat de Villers-Cotterets, los Monuments nacionals nos prepausan (alara que, francament – occitanicament? - n’avèm pas enveja) de salvar lo rei François 1er. Avètz duscas al 17 de setembre per lo tornar trapar que lo pauròt s’es perdut dins los corredors del temps que vai, ven e vira ! (Es fòl lo nombre de revira-vai-te’n que se pèrdon!). Lo monarca deu organizar un balèti de primièra al castèl reial de Villers: a fait venir gropes de las raras del reialme (la Talvera e los Castanha e Vinovèl de l’epòca). Pausariá un problèma bèl s’èra pas present per la fèsta que n’es l’organizaire. Precursor de Vedrinas e de sa maquina que bronzina, seriá montat sus una estranha maquina volaira concebuda pel Leonard Vengut-Rassega. Maquina per viatjar: viatjar geograficament o dins lo temps? Aquí es tota la question…

Un servicial fa part del sòmi secret del rei: tornar veire l’aujòl Carles V per participar a una taulejada de 1378 a assadolar Gargantuà e Gargamèla: totas menas de carns rostidas (tesson, anhèl, cabrit, vedèl, …), peisses de riu e de mar, polalhas, conilhs e lapins farcits, formatges aquí-ne-vòls-aquí-n’as, còcas sucradas, fruchas localas e exoticas. E los vins e las begudas, vos disi pas…

Coma lo François es un brave lipet, que se soven amb lagremas als uèlhs, del bolh-abaissa que li foguèt servit lo ser de la victòria de Marinhana, l’ipotèsi se pòt concebre. Mas, volètz que vos digue, çò que beu e manja lo rei, nos en fotèm coma de la primièra figa ! Per nosaus, l’important es aquí: l’afar se passa al castèl de Villers-Cotterets; s’es pas present, lo rei poirà pas governar e signar los edictes en cors d’elaboracion. E aquí, me vesètz venir (me pensi): aquela auséncia benvenguda fa que lo François 1èr poguèt pas signar l’Edicte de Villers-Cotterets !

Las lengas de França prenguèron d’ample dins la gestion de las provincias que se ganhèron atal una brava autonomia d’organizacion e los païses de França s’acostumèron a viure sens rei (agèron pas a se metre de sang sus las mans en li copant lo cap). Patetic, l’abat Grégoire consacrèt sa vida a ensajar de salvar una gramatica coerenta del francés vièlh. Al còr del sègle 21, se parla d’un grop afogat de la vièlha lenga qu’ensajava dempuèi lor emigracion a Quebèc de mandar cada jorn per Internet quauquas informacions escritas dins un francés vengut (ba cal plan reconèisser) un patés qu’amai las bèstias comprenián pas mai ! Vist l’encadenament de las causas, vesètz plan qu’es inutil de prene part a la recèrca de François 1er e de trapar lo còdi secret de 4 chifras que lo desliurariá. Que demòre a manjar e a beure a la taulejada e que li passe pas pel cap de signar lo mendre acte reial !

 

Realitat: Mas ara, sèm en Republica e, per poder tocar subvencions, las associacions devon signar un contracte d’engatjament republican. Lo govèrn a redigit una polida plaqueta d’explica ont trapam en pagina 18 que l’engatjament de respectar las leis de la Repubica fa que:

b ) es interdit de se prevaler de conviccions politicas, filosoficas o religiosas per s’afranquir de ”las règlas comunas que regisson las relacions amb las collectivitats publicas” e aqueste exemple es balhat:

“À titre d’exemple du b), pourrait être considérée comme s’affranchissant des “règles communes régissant ses relations avec les collectivités publiques”: - une association qui déciderait de s’adresser dans une langue autre que le Français, par exemple une langue régionale, à l’administration.”

Fin finala, pensi que, malastrosament per nosaus, lo François 1er tornèt trapar lo camin del burèu.

 

Decosterat Roch

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article