Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Egalitat a l’estatsunidenca!

| Les soulèvements de la terre
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Al moment de me metre al trabalh (!) vesi que lo ministre del truca-colhons ven de se prene una bofa —morala de segur— pel Conselh d’Estat a prepaus de la dissolucion del regropament, dich ciutadan, “Soulèvements de la terre” que faguèt parlar d’el al mes de mars quand i aguèt los afrontaments entre los gendarmes (las “fòrças de l’òrdre” caras a nòstre president e al ministre) e los opausants a las retengudas d’aiga a Santa-Solina (Deux-Sèvres). Pel moment e dins l’urgéncia —4 meses ça que la—, lo dich Conselh d’Estat estima que los elements fornits pel govèrn son pas de natura a provocar una dissolucion… Aparentament, li demòra a se prononciar sul fons s’ai ben comprés e aquò deuriá prene qualques meses de mai !

Soi pas un gurú e vos vau pas dire s’es bèl e bon mas soi content de veire que pòt arribar al Conselh d’Estat qu’es pas una simpla cambra d’enregistrament e que poiriá benlèu dire lo Drech mai sovent.

L’afrontament del 28 de mars foguèt un dels mai grèus d’aquestas darrièras annadas e, se ne cresèm testimònis e unes jornalistas, lo comportament de las fòrças de l’òrdre foguèt particularament brutal.

Veirem ben çò que ne virarà mas es bon que siá rapelat al ministre de l’Interior e al President, e al govèrn en general, que son al servici de totes los ciutadans e non pas als òrdres de las fòrças de polícia.

O sabi que repàpii mas la brutalitat d’aquestas es un element important dins l’afebliment de la democracia dins nòstra republica. Aquela decision exonèra pas per autant los individús que seguisson aquelas sòrtas d’eveniments que fan mòstra de violéncias e ne profiechan per saquejar e pilhar.

Quand seguissi pas mos camins bartasièrs, reagissi a las despachas; aquí avètz l’exemple d’un “jornalista” de pacotilha que deuriá se’n tenir a çò qu’aviá decidit.

E aviái decidit de parlar de l’èx-n° 45 dels Estats Units e qu’a qualques problèmas amb la justícia de son país.

Vaquí qualqu’un que desempuèi annadas conta faribòlas e es un doctor ès-messorgas  — o alara los  milièrs de jornalistas que lo denóncian son venduts al “clan Biden”. A ni vergonha ni retenguda e emplega la moneda de sos suportaires per pagar sos avocats, etc.

Totòm de mendre importància seriá estat enviat en preson; sufís de veire l’actitud dels jutges e de la polícia per rendre compte que marchan sus uòus (?). En cò nòstre, nos plangèm de la manca de democracia; nos cal agachar l’anar de la justícia e de la polícia Otra-atlantica.

La societat estatsunidenca s’es bastida sus la violéncia e amb las armas. Lo genocidi de las “primièras nacions” a pas pausat gaire de problèmas morals e l’esclavatge del negres èra admés a egalitat pels Estatsunidencs e las poténcias europèas: França, ., Portugal, Espanha.

Per l’Òme blanc, ça que la, èra una tèrra de libertat e se bastiguèt una democracia que, balin balan foncionèt fins ara; fins al moment que un aprendís dictador, magalomana e psicopata  li venguèt a l’idèa —qui sap— de prene lo poder en faussar las eleccions e èsser aital lo führer nacion novèla, pura e blanca.

Ne sèm aquí e la democracia estatsunidenca cor una risca mai granda encara que la nòstra qu’es pas, o tòrni dire, en bona santat.

 

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud Pierre
1.

Paubre petit! La guerra per prener lo poder e governar coma la mafia, exista dempuei au mens Moise.
Aquel poder governa per la fòrça, per lo contòli de tots los qu'an un poder que siajan scientific, economic, filosofic, militari, politic, judiciairi, financier, medical, mediatic o autre .
Sa fòrça de frappe es l'ordre, l'obeissença a un ordre reial o republican, la ierarchia e las messonjas. Se presentan per far lo plan e per darrier fan lo contrari tot en creant dos camps que se brejan sur de faus problems. Son capables de crear la paubretat din un pais, una pendemia tot en aportar de faux remedis coma los vaccins o acusar una partida de la populacion. Quand an creat la paubretat dins una region, las organisacions umanitairias que son, sos lòr dominacion apelan a la charitat.
L'autoritat es normanement bianvelhanta. Impausa pas, fòrça pas; respecta tot lo monde e l'environament.
E nòstres, paubre asas que sem, avem lo pus sovent chausit lo camp daus ganhants. Avem crengut la propaganda daus poderos coma en 1914, cresiam se battre per la patria alaidonc que quò era per los merchands de canons, o ben avem chausit d'adherar a un parti exagonau coma apres la revòlta daus vinhairons en 1906 o 1907 pus leu que far un parti independant, coma a Montsegur ente la pus grand partida daus barons se rangeran darrier lo rei de França. e darrier lo pape.
Que que siaja en França o dins lo monde entier, tota la politica es basada sur aquel principi.
Paubres proletaris que devian s'assemblar e renversar aquel poder! An preferat la paia, lo salaira a una vita pus libra coma disia La Fontaina dins v-una de sa fabla: lo chen a un colier, lo lop n'en a pas mas es obligeat de cerchar a minjar.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article