Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

Reste un peu [(e)stai un pauc]

Reste un peu [(e)stai un pauc]
Reste un peu [(e)stai un pauc]
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

I son de filmes grand public en França que l’occitan, l’occitanitat o la mencion de l’occitan passa mai o mens inapercebua. Levat malhum militant.

Es lo cas de Le Garçu un film francés de Maurici Pialat sortit en 1995 o Le bistrot du coin de Fred Testod en 2011 fins a Reste un peu de Gad El Maleh sortit en 2022.

Mas avans, cal dire qu’avèm esperat de temps avans de publicar aquesta opinion.

Mai d’una rason. Subretot perqué es un film que parla de religions.

Parlar de religion es complicat en França. Ne’n parlar seria pilhar la risca d’èstre etiquetat? O alora quasi condemnat a mòrt se platz ren a d’unos?

Ai l’impression que sèm blocats entre dos blòcs, los laïcistas, per l’uniformizacion alla parigiana, e mai dintre i son de monde que mesclan combat còntra la religion e còntra las lengas autras que lo francés tanben. Vos avisatz de gents qu’al nom de la laïcitat faguèron d’oposicions a l’occitan? Es la religion republicana disia quasi Alem Surre Garcia.

E de l’autre l’efièch de mòda fins als activistas islamistas qu’an un molon de reclamacions. Revendican tota una tièra de libertats que los occitans occitanofònes an plus despí longtemps en França: drech a la diferéncia alimentària, vestimentària, amainatjament social e espacial per acceptar la diferéncia entre los sèxes, rapòrt al còrs e al personal medical d’un autre sèx dins los espitals, demanda per aver d’ensenhament en lenga araba, via d’establiments privats tanben.

Cal saber que totun la lenga de l’islam es basaia sus la lenga araba, es un imperialisme lingüistic de fach. A mai lo malais sigue la primiera lenga en populacion musulmana sus tèrra. Los malais devon legir lor libre sant dins la lenga sacraia, qu’es ren la sieua. Fa longtemps al mens que lo latin es plus impausat als filipins o als inuktikuts per legir los tèxtes sants. Cal pesar los mòts que senon lèu los extrèmas pòlon ti calar sus. Mas tanben coma ditz Gad, de gents prègan sensa saber ce que vòl dire ce que dison.

E i aguèt un molon de criticas descabestraias sus aquel film.

La separacion de la glèisa e de l’estat es important de segur mas es possible de parlar de religion encara?

Question tendéncias, trends en nòv lenga, al nivèl religion sembla que parlar d’islam es tendéncia actualament en cò dals mèdias coma tikktok.com. De joves me’n parlan. Ce qu’es autorizat o non, ont, quora, coma, se pòl manjar autorizat o interdich (en VO allal o harem en lenga araba) per un musulman en Japon? A mai de las tissas de vocabulari she (ben fach per tu), (e)starfolà que remplaça l’entrepachós allà acbar vist coma tròup connotat dins la provocacion adolescenta (al nivèl escolar èra de signalar se de joves disian aquestos mòts provocators al periòde dals atemptats islamistas, benlèu calguèt trobar autra causa). Lo desvelopament dal vocabulari arabe musulman a mai lo temps passe es un signe, coma una volentat d’educar la societat al vocabulari religiós? D’un temps emplegaviam qualques mòts caracos e americans, aüra los joves ne’n dison plus tant. Lo vocabulari es emblematic d’aquesta mòda?

A l’internacional en bòxa Mike Tison, mas pròche de nosautres dins lo fotbòl amb Ribery, sabo plus lo sieu prenom, dins la musica amb Akhenaton, de jugaires de basquèt, parlèt per los joves. De modèls. Coma de jugaires que fan saber lor religion, Benzema per exemple n’es extremament fier e comunica sus lo subjècte.

E mai avans els Bejard, Perrin, e mai Depardieu avian fach saber que s’èran convertits (un temps per d’unos) a l’islam, via la veirina sòft dal sofisme. Islam mainstream, valent a dire sunita quasi tostemps, e jamai shiita o ismaelita o druze o autre version Cafirstan (Calashes, Noristanis). Tradicion maugrabina jugant. Dins lo monde crestian la dubertura per lo sofisme es una pòrta. Coma los bectashis en Albania o los alevis en Turquia (que sovent los curds son alevis, e totplen de minoritats se retròban alevias).

Me n’aviso d’una conversacion a la facultat de Letras de Niça amb doas maugrabinas per una conferéncia sus lo subjècte. Sabo que question vocabulari maometan se ditz plus. E fasian la diferéncia entre musulman e islamista. (Es diferent de la diferéncia entre crestian e crestianisme. Sabo ren perqué?) Elas se sentian dins la segonda categoria. Benlèu per provocacion. Per lançar un debat? Respondèro Viva la Berberia liura, avian pas capit.

En tant, la grand qu’es totjorn viva veguèt l’evolucion e l’arribaia de la mòda de las fremas velaias dins lo sieu canton de Provença maritima. Es ver que pichon mi sembla que n’i èra ren de tant.

Lo catolicisme es pas tròup tendéncia? Ai jamai vist de vidèo tendéncia: ont far caresme tranquille en Japon per exemple? O coma son acceptats los crestians en Tailàndia? Ont comprar de bíblias en China? (parlo ren de coma son acceptats los crestians en Arabia saodita, en Afganistan, Paquistan la respòsta es dins la question...).

Avio lejut qu’en Euròpa èra un atribut de l’òme blanc, ancian imperialista e que se’n calia despartir. E pi lo catolicisme pòl benlèu semblar vielhanchon, (rima amb Melanchon) de vocacions que se renovèlan pas pron e doncas de prèires vièlhs o venguts de fòra d’Euròpa. Los prèires que se pòlon ren mariar se vòlon e mai grèu. Los afars d’abuses pedofiles an encara complicat l’image. Bòn avèm aprés après qu’es parier entre los musulmans, los judius, e d’autras religions encara, veire l’escandal amb la lenga dal Dalai Lama.

 

De comunitats son tocaias tanben.

Benlèu lo protestantisme es mai de mòda. Cal dire qu’amb los presicaires protestants fa una fòrça de difusion dins lo monde. E l’aparicion dal protestantisme pandecostista en America latina per exemple mòstra una dinamica creissenta. Mas es basat sus un biais estatsunidenc mi sembla.

D’alhors Gad ditz a un moment dal film que protestant auria passat melhor que de voler venir catolic per la familha sieua.

Es question tanben de pòst colonizacion? Refusar lo modèl de l’ancian empèri francés doncas catolic? Ma fista, los imperialistas precedents los otomans (los turcs qué) èran musulmans coma la màger part dals berbères e dals arabes.

 

Alora?

 

Lo bodisme o l’indoïsme son de religions "cool", mai exactament de filosofias. I es agut la mòda de l’orientalisme amb Naboleon 3 pi dins las annaias 1960 la mòda de l’extrèma Orient. L’exemple lo mai celèbre son Los Beatles partits meditar e fumar al passatge. Pi i son los que son formats al Tibet. Retirats en ashrams. S’es meme importat en Occitània amb de comunitats babacools o hippies. Per exemple Lo Noier vièlh dins la valaia de Jabron abandonat per causa de secaressa siguèt esquatat longtemps per una tala comunitat. Avèm l’exemple tanben de grops coma
 

 

Dins lo film de Gad es evocaia aquela mòda tanben.

Après ai de mal de saber exactament se se considèran coma de religions o non perqué conoisso de cambotjans que dison que van a la messa regularament per exemple mas van al temple tanben.

Avèm l’istorica rivalitat Índia e Paquistan, valent a dire indoïstas e musulmans pi descubèrt las tensions en Birmania amb los roïngas. O alora tension Bangladèsh e

 

Birmania?

 

Lo judaïsme al contrari es una religion non proselita, que i es qu’un solet país sus tèrra que l’ebreu sigue lenga oficiala (comparatz amb lo nombre de païses que l’arabe es lenga oficiala, a mai al Sud Sodan que totun l’arabe es ren lor lenga, la majoritat son de lenga dinka, crestians e/o animistas). La soleta colonia judiva es Birobijan e encara es Estaline lo grand manipulator de las nacions e de lors frontieras qu’a creat aquela region, al ras de China.

Per ieu lo film pausa de bònas questions e actualas.

Ce que fa de cambiar de religion, es cambiar de cultura? Se separar de la sieu familha?

Penso a un reportatge fa longtemps sus un jove francés d’origina catolica convertit a l’islam, partit viure en societat musulmana totala en Siria perqué volia viure amb sas conviccions.

A una crestiana alsaciana practicanta tombaia amorosa d’un turc, e que se demandava coma far per gerir lo problèma religiós estent que lo sieu promés avia ja pausat que el cambiaria jamai. Als procèsses d’Asia Bibi e de fremas pauras coma ela, la societat paquistanesa tolerèt la situacion en dire qu’èra fòla. Quasi parier per Meriam Yahia Ibrahim Ishag en Sodan.

Avio una conoissença que lo sieu òme li interdiguèt de manjar de pòrc quora ela èra prensa. De pichons qu’agachan la composicion dals bombons, puslèu que de pas en manjar de tot (los bombons es quasi totjorn tròup sucrat e quimic, autorizats religiosament o non, son los dentistas que se’n fretan las mans m’avia dich lo paire d’un amic, business is business).

Penso als joves en classa. De còups emplegan de mòts que sabon ren ce que vòlon dire.

Lo cristianisme a marcat nòstre univers. La bandiera occitana a una crotz, coma per Malta, Grècia, los païses escandinaus Georgia... Avèm lo calendari basat sus la naissença dal Crist.

La religion nos interròga. Avèm encara per una granda majoritat de prenoms crestians. Coma los occitans an encara sovent de noms de familha occitans o occitans francizats.

Los protestants occitans an sufert, un estudi que retròbo plus diguèt que s’an quitat la lenga occitana, mas pas totjorn la fe protestanta, èra per demesir o limitar lor alteritat. Un rei de França aquel de París, ok, una fe catolica, non, mas una lenga coma la dal rei, Ok. Fasia 2 de 3, e passava ren l’òsca.

La descristianizacion alla francese es un vuei (voide) esperital. Es de segur un progrès per si destacar dal poler religiós, de l’influéncia gròssa dins la societat de la religion. Mas èra coma un còntra poler al politic. Alora perqué de joves de banlèga d’origina cristiana se van convertir a una religion que, permete ren de cambiar de religion? (l’apostasia es interdicha en islam) Perqué semblan d’aver de besonh d’una estructuracion sociala fòrta? (5 preguièras per jorn, pelegrinatge conselhat, interdiches alimentaris, règlas parallèlas a la societat).

Personalament penso que se nòstres ancians se son destacats de la constrencha religiosa crestiana, non es per que tornessiam a de constrenchas religiosas dins la societat amb una autra modalitat (l’islam)?

Mas vos laisso sus ce que m’a interpelat dins lo film. Enfin. Brau als coratjoses de legir fins aicí.

Per ieu un gròs detalh dins lo film. Mas benlèu mòstra una sensibilitat e un eclectisme de l’autor.

I es un tròç de cançon occitana, Lo Castèl Roge qualquas segondas, de 46:02 fins a 46:20 dins lo film de Gad El Maleh. Es una cançon dal grop Cocanha. M’a tirat l’aurelha dirècte. Manquèro de non reconóisser la cançon talament lo contèxt èra autre. En aparéncia benlèu.

Coma aquest tròç s’es trobat dintre?

Gad que s’interèssa a las lengas? Dins lo sieu film n’es question. I es un ligam amb la religion.

Coma familha judiva sefarada, parlan darija, valent a dire l’arabe dialectal marrocan influenciat per l’amazigh. Pi a de moments simbolics, de mòts o una frasa ebrea.

Segurament an quitat Marròc après la fin dal protectorat francés e espanhòl.

De saber que Gad El Maleh visquèt un temps a Mónego qu’es l’ancian amorós de Charlotte Casiraghi de la familha Grimaldi de Mónego. Siguèt influenciat per l’occitan dins l’airal nòstre?

Mai d’un còup lo veguèro al mercat d’a Condamina a Mónego o a Caboalh.

D’aquí a saber se conoisse lo shuadit, lo judeooccitan?

Armand Lunèl siguèt ben professor a Mónego d’un temps. E s'interessèt al Shuadit o judeooccitan dal Comtat Venaissin.

S’avètz restat encara aicí, brau a vos. Èran que de pensiers filosofics que mi sòbran dal film.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article