Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

La representacion en democracia

| Vila de Tornahuèlha
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

Soi sòci d’una amassada ciutadana de ma vila que s’apèra l’Agòra. Existís dejà dempuèi dus ans e a realizat un pialat de projèctes, deus quaus una guingueta ciutadana e accions intergeneracionalas.

Mes a la darrèra amassada, la question se pausèc de saber se hasèvam plan çò qu’avèvam imaginat a la debuta. Organizar causas es plan, mes la tòca èra sustot de soscar e de servir de correja de transmission entre l’Ostau de Vila e los estatjants. Tot lo monde èra d’acòrdi per díser que non, aquesta mira èra pas encara pleada.

Prengoi doncas la paraula per explicar qu’aquò suslhevava una question qu’anava fòrça mès luenh. En resumit, totis pensavan doncas que calèva relaiar la volontat deu pòble de cap au conse, mes aquò muishava de plan que lo conselh municipau, deu quau aquò èra lo ròtle, pleava pas brica sa mission.

Lo debat s’estanquèc aquí, qu’uns representants justament deu conselh municipau disón qu’èra en complement, e pregón pro longtemps la paraula per cambiar lo subjècte. E totun, e totun …

Soi capborrut e m’i escaderèi de tornar miar la tematica. Sèm aquí benlèu davant LO problèma democratic de nòsta epòca: lo de la representacion.

Es evident que los elegits representan pas qu’eths medishes e se trufan plan de la volontat de’us que les an “causits”. Se pujam dinc a la presidéncia de la Republica, la refòrma de las retiradas n’es un exemple escandalós.

Cau que los electors vòten per un programa. L’èi dejà dit, es una insulta a l’intelligéncia. Se vos agrada lo punt 1 dens un programa mes pas lo punt 2 e que, per contra, vos agrada lo punt 3 dens un aute programa, com hètz? Sabèm plan que, de mès, l’elegit es pas obligat de realizar çò qu’a prometut e que pòt hèr causas pas pervistas dens son programa (Hollande e la Lei Trabalh).

Quan Macron ditz que la refòrma de las retiradas (encara?) èra dens son programa, e ben cau saber que 19% deus adultes en atge de votar an “sostengut” son programa. Quitament pas un de cinc.

Après, cau que lo mandat sia imperatiu. L’elegit (es per aquò que daubuns conselhan un tiratge au sòrt) deu estar lo servitor de’us que l’an causit. Es tot lo contrari. Es eth lo capdau e pòt hèr gaireben çò que vòu, dens ma vila decidiscoc d’agrandir un parcatge davant un restaurant privat sense l’acòrdi deu demès deu conselh.

Se que non, com pòt lo pòble hèr ausir sa votz? En tot manifestar, mes quan sabèm qu’i avoc 25 uelhs crebats per la polícia e sabi quantas mans darrigadas devath lo mandat de Macron, aquò vos hè soscar, sustot quan vesètz la resulta d’una quita fòrta e longa mobilizacion.

En véser l’abstencion créisher, comprenguèm plan que lo monde, e sustot las navèras generacions, pèrden la hidança dens aqueste sistèma. Tot lo monde ac vei e hè com qui compreng pas lo fons. Dinc a quan?

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
3.

J.M. Leclercq çò ditz "Soi capborrut e m’i escaderèi de tornar miar la tematica. Sèm aquí benlèu davant LO problèma democratic de nòsta epòca: lo de la representacion." En es lo problèma democratic de NÒSTRA EPÒCA ? A ieu, me sembla qu'es LO problèma democratic de tota epòca que se vòl o pretend democratica.

La solucion, la coneissèm : es estada experimentada pendent dos ans, en Aragon e Catalonha, entre 1936 e 1938… ont fonccionava fòrça plan malgrat l'adversitat estaliniana e las adversitats fascistas alamanda, italiana e castelhana.

  • 0
  • 0
Zozime
2.

Las 5 entresenhas business d’aiceste matin d’encapar :

EDF es a parlar ambe uèch país europenc entà vendre los EPR.

Una ataca d’Israel contra Iran, farià crenta d’una crisi energetic.

Gaz risc de penùria aqueste invèrn querda a la gerda de L’AIE

OPEP la demanda mondiala de petrol va pojar en potencia d’aici 2045.

Lo plan per cobrir los fondegues de panèls solaris (fabregats en China) contraval la potencia d’una centrala nucleari, plan segur quora fa solelh, e que son a mamar los Wc;. de nuèch tot s’atanca.

Wc. Watt "cresta" potencia al pus mai que pòt produzir un panèl solari dins un ensolelhament de referença

  • 0
  • 0
Zozime
1.

L’escandilhatge de l’INSEE ça diguèc que:

Lo Taus de pauretat per regions en 2018 :

Occitània 17,2%
Nòva Aquitània 13,7%
Provença, Alps Còstièra d’azur 17,4%
Alvernha, Ròse, Alp, 12,8%

Escalon nacional de frança : 14,4%
Los departaments mai paures de la region d’occitània :
1. Pirenèus orientals : 20,7 %
2. Aude : 20 %
3. Gard : 19,4 %
4. Erau : 18,7 %
5. Arieja : 17,9 %
6. Tarn-e-Garona : 16,3 %
7. Nautas-Pirenèus : 15,5 %
8. Tarn : 15,3 %
9. Gers : 15 %
10. Òlt : 14,9 %
11. Losera : 14,9 %
12. Avairon : 14 %
13. Nauta-Garona : 13,3 %

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article