Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Es nòms des persones non son pertot igual

Er estat civiu francés refusèc de registrar eth nòm d’Artús, neishut eth 15 de deseme de 2023, a causa deth caractèr “ú” pr’amor qu’existís pas en francés.
Er estat civiu francés refusèc de registrar eth nòm d’Artús, neishut eth 15 de deseme de 2023, a causa deth caractèr “ú” pr’amor qu’existís pas en francés. | Familha Varena
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Recentament, en aguest 2023, es autoritats franceses an impedit qu’un mainatge, de Mende, sigue registrat damb eth nòm occitan “Artús”, damb er argument de qu’er accent barrat sus era letra “u” non existís ena lengua francesa. Aguestes causes passen des de hè temps.

En Perpinhan, en 1998, es pares d’un mainatge voleren meter-li “Martí”. Eth govern non ac permetec. Eth mainatge ja a 25 ans, e era recenta decision deth Conselh Constitucionau francés (Respècte dera lei Molac) a acabat damb es processi e coma qu’eth caractèr “í” non existís en francés, aguesta denominacion non ei permesa. Pendent aguesti ans es pares an acodit ara Justicia, ath Tribunau de cassacion, a instàncies europèes... e arren. [Mar’tí] se ditz [‘Marti]... A un nòm que non escuelheren es sòns pares, ne tanpòc eth.

Fañch ei era forma bretona de Francés-Francisco-Sisco. A començament deth darrèr seteme eth procurador dera Republica francesa deth Tribunau Judiciau de An Orient (ciutat de Bretanha, qu’es francesi en diden Lorient), s’adrecèc a ua parelha que venguie d’auer un hilh eth passat mes de junh ath que volien méter per nòm Fañch. Eth procurador escriuec as pares: “Segontes era decision deth Conselh constitucionau de 21 de mai de 2021, er article 9 dera Lei relativa ara proteccion patrimoniau des lengües regionaus e ara sua promocion, ei inconstitucionau. Aguest article preveiguie era possibilitat d’emplegar [enes nòms des persones] es signes diacritics des lengües regionaus, entre es quaus era ‘ñ’ deth breton e deth basc... Eth Conselh constitucionau rebrembe qu’es particulars non pòden emplegar enes sues relacions damb es administracions e es servicis publics ua auta lengua que non sigue eth francés... [Per tot açò] non pogui hèr ua auta causa que procedir ara rectificacion administrativa dera error eliminant era escritura d’aguest nòm qu’auetz metut ath vòste hilh, en tot dar-vos directament es instruccions de suprimir era barreta que figure per error en aguest nòm (FañchFanch), ja qu’aguest signe diacritic ei inexistent en francés”. Les ordène as pares eth nòm que li an de méter ath sòn hilh. Increïble!

Hè uns ans ja viuérem eth madeish cas de Fañch. En aquera ocasion es pares s’enfrontèren ath Registre, inicièren un procès judiciau e guanhèren eth plet. Açò provoquèc era intervencion dera fiscalia que les obliguèc ara eliminacion dera ‘ñ’ e finalament eth Tribunau d’Apelacion de Rennes, en noveme de 2018, les dèc era rason e poderen mantier era denominacion de “Fañch”. En aquera ocasion es jutges senhalèren qu’era letra ‘ñ’ “non ei desconeishuda entara lengua francesa ja qu’ei en diuèrsi diccionaris e en bèri decrèts de nomenaments”. Era satisfaccion les a durat tres ans, pr’amor que maugrat qu’es jutges les dèren era rason, l’an d’eliminar, pera darrèra intervencion deth Conselh constitucionau.

Eth dret a escuélher eth nòm ei emparat internacionaument. En Estat espanhòl era Lei deth Registre Civil (Lei 20/2011, de 21 de juriòl), article 33, ditz que se pòden regularizar ortograficament a quinsevolha des lengües oficials corresponentes ar origen o ath domicili der interessat. Se voletz méter un nòm damb signes catalans n’auetz pro damb un certificat der Institut d’Estudis Catalans, e se la voletz méter en occitan vos cau era certificacion, sus era correccion deth nòm, der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana.

Non a estat tostemp atau. Enes sègles XVIII e XIX es libres parroquiaus qu’acreditauen es nòms des persones se heren en castelhan en tot er Estat. Calie emplegar segontes diuèrses ordens  “el idioma castellano que es el idioma de gobierno”. Ena epòca franquista era orde de 18 de mai de 1938 senhalaue: “... como origen de anomalías registrales la morbosa exacerbación en algunas provincias del sentimiento regionalista, que llevó a determinados Registros buen número de nombres, que no solo están expresados en idioma distinto del oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la Unidad de la Patria. Tal ocurre en las Vascongadas, por ejemplo con los nombres de Iñaki, Kepa, Koldobika y otros que denuncian indiscutible significado separatista...” E pera orde deth 9 de hereuèr de 1939 s’anullaue es inscripcions en catalan, euskera, galhèc... e d’ofici se metie eth nòm deth sant deth dia deth neishement.

Era persecucion deth nòm des persones a estat un d’aqueri aspèctes pròpis des regims antidemocratics. En diuèrsi païsi europèus en epòques dictatoriaus trobam era eliminacion o substitucion des inscripcions des tombes des difunts, qu’èren hètes ena lengua pròpia, entà eliminar quinsevolh tralha dera lengua naturau. En aqueres epòques es partides de defuncion hètes en catalan, euskera,... èren considerades nulles.

S’era mia arrehilha Júlia, de nau mesi, auesse neishut vint quilomètres ath nòrd d’a on neishec, Betren (Val d’Aran), non se poderie díder Júlia; eth signe “ú” non existís en francés.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jòrdi Caldentey Manacor (Malhòrca)
1.

Soi convencut que la separacion del catalan de la rèsta de la lenga d'òc, venguda fa un sègle, se cometèt per motius politics (essencialament per assumpcion dels marcs mentales francés e espanhòl).

Pr'amor d'aquò, coma malhorquin pas espanholizat, me consideri un occitan insular.

Vos cresètz que, se demandi al Registre Civil de Manacor (Malhòrca) de m'i inscriure Jòrdi alloc de "Jordi" la m'acceptaràn?

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article