Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

“Digatz, digatz, foguèsse verai…?”

<em>“Digatz, digatz, foguèsse verai…?”</em>
“Digatz, digatz, foguèsse verai…?” | Diego Caumont
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

“Tot comencèt per un silenci extraordinari. Subte esquiçat per un sòlo de trompeta…”

Se pòt pas dire que siá lo cas pel moment sus aquela tèrra de Palestina —tèrra dels Filistins—, tèrra tres còps santa, un còp èra benlèu, tèrra maudita se n’es una..

Seriá puslèu lo bronziment dels canons e de las bombas qu’espetan sus una part de son territòri.

Ironia de l’istòria, la region que vegèt espelir las religions del Libre: josiva, crestiana, musulmana es lo teatre d’afrontaments mortals desempuèi lustres e lustres.

“[…] Ieu, soi l’ànjol Bofarèu. M’an sonat aital en causa de las gautas gròssas qu’ai metudas en jogant de la trompeta a cada còp que lo Bon Dieu es content […] Lo Bon Dieu anava èsser papà…”

Sus aquel territòri, ça que la ni pièger ni mai bon qu’un autre en aparéncia, tot s’es ligat contra los Òmes —los òmes en primièr— per far qu’aquel espaci aja una istòria tragica.

I a pro d’istorians demest mos legeires per assabentar los autres, que soi pas istorian; i pro de libres tanben se trapatz pas un istorian capable de vos ensenhar lo cossí del perqué.

O alara traparetz pas qu’un “istorian” —ne seriá pas un ça que la!— racionalista que vos explicarà que la situacion presenta es la fauta dels primièrs o dels segonds.

“[…] Vos vau dire coma s’es passat. Per çò que d’ont èri soi ieu qu’ai vistas las causas plan mai que degun autre…”

Desempuèi lo començament d’aquela “guèrra” son de milièrs a èsser estats tuats per las bombas “enemigas” dins un conflicte asimetric: l’ataca d’un estat en responsa a “terroristas” —citi los mots emplegats dins los mèdia— qu’an fach lo jurament d’exterminar totes los que pòblan aquel estat.

“[…] Los paures d’eles fasián pena a veire. Sant Josèp tirava en avant… e ensajava de copar lo vent a la Santa Vèrge amb sas espatlas qu’aviá fòrtas e largas.”

Sus aquel territòri, los que pensan fòrt e mòrt que “la religion es l’opium dels pòbles” se pòdon regaudir tan “l’espectacle” es sens pausa dempuèi… sègles!

“Ane, encara un esfòrç… vesi un estable… Los rics vòlon de nos autres mas los paures nos faràn una plaçòta, de segur.”

Ça que la, sus aquel espaci, territòri, país —a vos de causir— un eveniment se passèt, dos mila ans a qu’anava cambiar la destinada dels Òmes.

Vos vesi venir amb vòstres esclòps… cambiar la destinada… e ben… manca pas d’alen l’Andriu!

Soi pas istorian, ni filosòf, ni exegèta tanpauc; fau çò que pòdi coma tantes autres. Mas enfin aquel nen que nasquèt dins un estable portava un mesatge als Òmes, un messatge d’amor: “Aimatz-vos los uns los autres!”

Los Òmes, la guèrra se la fasián dempuèi l’an pèbre e esperavan pas una paraula per tombar dins los braces un de l’autre.

E se fan encara la guèrra dos mila ans aprèps! Al fil dels sègles, se son massacrats los Òmes, se son escotelats los Òmes, quitament al nom d’aquel messatge… sens paur e sens repròchi del moment qu’avián “Dieu amb [eles]!

A còps, N’i a que son anats mai luènh que las aparéncias e qu’an decidit que l’amor entre “Òmes de bona volontat” valiá la pena de l’ensajar al luòc de far parlar las armas e d’esbudelar son vesin.

Aparentament, seriá mai aisit d’organizar un chaple que d’invitar un paure a manjar las sopas ensems.

Personalament, en aqueste jorn de Nadal, ai enveja de creire al messatge portat a travèrs los sègles per d’Òmes que causiguèron de o transmetre… N’i a qu’apèlan aquò la tactica del colibrí, d’autres dison que lo primièr pas solet còsta… A cadun de far çò que pòt a la condicion de o far sens rèira pensada…

… E lo molinièr, lo bomian, la peissonièra, lo gendarme; Mirelha e Vincenç, lo ravi, , lo pastre… totes foguèron d’acòrd amb l’avugle que, après la naissença del pichon, aviá pas besonh de ne saber mai e trobèt lo mond polit…

S’agís pas de presicar, de criticar, d’escumenjar o d’aver la pretencion de se prende per “la votz de son mèstre”. Sufís de metre en aplicacion aquel adagi que totòm pòt comprene: Aaimatz-vos los luns los autres!

Es quitament pas necessari de creire a un Dieu qual que siá…

“Digatz, digatz, foguèsse verai, s’èra nascut a Betléem, dins un establa […] los Reis Magues […] Per çò qu’es talament polit tot aquò quand òm crei qu’es verai!” [Jacques Brel]

E coma la tradicion pòt èsser una bona causa, vos desiri a totes un Bon e gaujós Nadal!

 

 


P.S. L’autre tèxt en italic es tirat de La pastorale d’Yvan Audouard.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Escriu un comentari sus aqueste article