Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Er occitan ena justícia

Eth prumèr e solet cas que coneishi ei eth de Mireia Boya, eth 21 de juriòl de 2020
Eth prumèr e solet cas que coneishi ei eth de Mireia Boya, eth 21 de juriòl de 2020 | El Món
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Era administracion de justícia patís un abandonament der emplec der occitan. Era prumèra recomanacion deth Comitat de Ministres deth Conselh d’Euròpa ath govèrn espanhòl, per çò que hè ath compliment dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries ei: “modificar er encastre juridic damb er objectiu de deishar clar qu’es autoritats judiciaus penaus, civius e administratives … posquen portar es procediments en occitan [lengües cooficiaus] a peticion de quinsevolh des parts”.

Era lei 35/2010 der occitan, aranés en Aran, dèishe clar qu’es actuacions judiciaus oraus e escrites hètes en aranés son valides… sense besonh de traduccion e qu’eth coneishement der aranés se valore coma merit entà provedir places dera administracion de justícia en Aran. Però... arren… Non s’aplique, non a conseqüéncies… Coma se non i siguesse...

En 2001 i auec era prumèra sentencia en aranés. Eth 23 d’octobre en Jutjat contenciós administratiu de Lhèida eth Jutge Eduard Paricio i Rallo hec a traduïr era senténcia 157. Ei ua senténcia de cinc pagines (2300 paraules). Eth madeish an se signèc un convèni de collaboracion entre el Consejo General del Poder Judicial, eth Departament e Justícia dera Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran entara normalizacion lingüistica der occitan ena administracion de justícia ena Val d’Aran. Eth Consejo General del Poder Judicial se comprometie e possar eth reconeishement der occitan entà cobrir es vacants de jutge en Aran, era Generalitat se comprometie a facilitar es mieis materiaus e era assessoria lingüistica que permetessen er emplec der occitan, e eth Conselh Generau d’Aran se comprometie ara formacion deth personau deth jutjat, e a crear un prèmi annau entà fomentar er estudi e era divulgacion des institucions juridiques araneses. Eth convèni se signèc damb ua duracion indefinida, se que vò díder qu’ei vigent… però non se realise. S’abandonèc. S’ignòre.

Era Comission de lengua deth Conselh des Illustres Collegis d’avocats de Catalunya, s’amassèc ena sedença der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, amassa damb membres der IEA-AALO, eth dia 20 de juriòl de 2018. En punt numèro 4 dera orden deth dia ère “Situacion der aranès en encastre dera administracion de justícia”. Aquera amassada produïc diuèrses accions: possar er emplec der occitan en Plan de Foment deth Departament de Justícia, elaborar un procés d’informacion as jutges destinats en Vielha sus era realitat d’Aran, elaboracion de modèls de formularis en occitan… que realizarien entre era Generalitat e eth Conselh dera avocacia catalana.

En 2019 eth Conselh dera avocacia Catalana damb eth supòrt dera Generalitat, Direccion Generau de Politica Lingüistica e der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana possèren era creacion de formularis en occitan tà facilitar as professionaus dera avocacia eth sòn emplec. Es formularis, contractes, recorsi de reposicion, peticions de divòrci, escrits de defensa... se pòden trobar en https://www.cicac.cat/arees/llengua/recursos-linguistics/eines-per-redactar-documents-juridics/formularis-aranes/

En Occitània i a precedents dera volontat der emplec der occitan enes tribunaus. En 1970, Sergi Viaule ja volec emplegar er occitan en sòn judici e en octobre de 2014 i auec un aute intent en Tribunau de Pau, però sigueren proïbits peth jutge. Eth prumèr e solet cas que coneishi ei eth de Mireia Boya, eth 21 de juriòl de 2020; hec emplec dera sua lengua pròpia en judici en TSJC. Empleguèc er occitan enes sues respòstes ath fiscal e ath tribunau. Eth jutge ère Jesús Maria Barrientos e actuèc de traductor-interprèt Ferriòl Macip; der occitan ath catalan… eth jutge se metec nerviós.

Natalia Plaza Benimeli arribèc ena Val d’Aran a finaus de juriòl de 2017 coma jutgessa substituta deth Jutjat de Vielha. Proposèc de traduïr es senténcies entà apropar era justicia ara societat Es traduccions s’auien de hèr en un maxim de 48 ores. Arribèc a un acòrd damb eth Conselh Generau d’Aran, entà que facilitèsse era traduccion, e a compdar de seteme de 2017 se traduïren 104 senténcies. Fòrça ben! En jubilar-se era traductora assignada e damb eth cambi de jutge tot quedèc arturat. Era jutgessa substituta, Cristina Marrero, tanben i ère sensibla e partidària però es discussions sus s’eth traductor l’auie de pagar era Generalitat o eth Conselh Generau d’Aran arturèren era iniciativa.

Tot quede en actuacions puntuaus e emblematiques, se hèn causes, tot ei possible però arren se consolide.

Es membres deth comitat deth Conselh d’Euròpa qu’analise eth compliment dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries ditz qu’er objectiu deth govèrn espanhòl de “assegurar qu’es organs jurisdiccionaus a sollicitacion d’ua des parts amien eth procediment en occitan” ei acomplit deiuremèsnondefacto. I an es leis però non s’apliquen. I a un bloqueig de jutges e d’administracion… eth sistèma ei en contra, i a ua casta que non dèishe auançar.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article