Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Las regions autonòmas de França (II). Polinesia Francesa o Pōrīnetia Farāni

Bandièra de Polinesia francesa
Bandièra de Polinesia francesa
Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions

Tres regions de l’actuala Vena republica francesa an un estatut d’autonomia. Aquelas regions autonòmas non compartisson pas lor poder e finançament amb de departaments qui foguèron suprimits. Lor estatut lor permet d’elaborar de «Lei del país» dins lor domeni de competéncia, a l’exclusion de las matèrias regalianas. An un conselh executiu separat del conselh de l’assemblada. Es lo president de l’assemblada que gerís lo trabalh deliberatiu de l’assemblada.

La primièra region de la republica centralizada francesa que gasanha un estatut d’autonomia es Polinesia Francesa.

L’estatut d’autonomia de la Polinesia Francesa es la resulta de la fòrta representacion politica dels partits autonomistas dempuèi la fin de la 2nda guèrra mondiala, puèi dels partits independentistas a partir de las annadas 1970 e de la luta contra los ensags nuclears. Fàcia a las fòrtas revendicacions politicas, e als pés politic dels partits autonomistas e independentistas, en 1984, l’estat francés vota una lei que reconeis lo territòri de la Polinesia Francesa coma “un territòri d’oltramar dotat de l’autonomia intèrna dins l’encastre de la Republica”.

Es la primièra region de la republica centralizada francesa que gasanha un estatut d’autonomia, en defòra de las regions que devenguèron de païses independents amb las guèrras de descolonizacion.

En 2004, Oscar Temaru, cap dels independentistas polinesians es elegit un primièr còp president de la Polinesia Francesa.

L’assemblada de la Polinesia Francesa a la facultat de votar de "leis del país" dins l’encastre de l’exercici de sas competéncias, somesas a un contraròtle especific del Conselh d’Estat. La darrièra revision de l’estatut de la Polinesia Francesa li donèt lo dreit d’exploracion e d’espleitacion de las ressorsas naturalas, en i integrant exprèssament las tèrras raras.

En 1980, l’assemblada decreta lo tahitian lenga co-oficiala de la Polinesia Francesa, amb lo francés, decision contestada pel Conselh d’Estat. Dempuèi l’estatut d’autonomia intèrna de 1996, lo tahitian perdèt son estatut de cooficialitat, e demòra ensenhat dins l’encastre de son integracion a la lei Deixonne en 1981. Fàcia a l’imposicion de la lenga francesa coma sola lenga oficiala, las revendicacions per l’oficialitat del tahitian e de las autras lengas polinesianas continuan.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article