Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

Qualques personatges claus occitans dins l’istòria nòstra (I): Gaifier duc d’Aquitània e de Vasconia

Sagèl de Gaifier
Sagèl de Gaifier | Musèu Nacionau. Zurich
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

Existe Maiòl de Cluny o Silvèstre II. Mas anam parlar de Gaifier.

Waifer, romanizat en Gaifier (w > g) es duc d'Aquitània e de Vasconia (idem: v > g) de 744 a sa mòrt lo 2 de junh dal 768.

Gaifier es lo filh d’Hunald 1ier a qual va succedir coma duc d'Aquitània e de Vasconia quora aquesto se retira al monastèri de l'iscla de Ret (forma segon lo peitavin) en lo 745. 

En 749, Gaifier volent aquerir la sieu autonomia dins lo sieu ducat, acuelhe favorablament Grifon que se ven refugiar en cò sieu après s'èstre revoltat còntra lo  sieu frairastre Pepin lo Cort (le bref). Ensèms, van luchar còntra lo rei dals francs qu'envasisse Aquitània en lo 760 per tal de far respectar los dreches dal clergat a Gaifier. 

Chilping o Hilping (forma romanizaia Eupenc?) es un còmte d'Alvèrnhe de l’Aut Eatge Meian, a caval entre los periòdes merovingian e carolingian (763-765). Lo sieu regne se debana dal temps de la guèrra opausant los aquitans, que ne’n fan partia, als francs. Fa figura d'un dals principals caps de guèrra dal duc d'Aquitània Gaifier, de per el aguent longtemps demorat en Alvèrnhe. 

Bernat II d'Alvèrnhe dich Bernat Plantapelosa en occitan, naissut lo 22 de març dal 841 a Usès, e mòrt en lo 886, es un senhor grand d'epòca carolingiana apartenent a la dinastia dals Guilhelmides. Còmte d'Alvèrnhe, va aquerir de numeroses territòris e comtats dal miègjorn carolingian. Recampa los diferents principats meridionals carolingians al sieu profièch dins una granda Aquitània que lo centre polarisator es Alvèrnhe.

Lo sieu filh, Guilhèm lo Piós, fondator de Cluny, repilharà la carga dal sieu paire, e vendrà oficialament duc d'Aquitània. 

Lo títol foguèt atribuït en lo 855 a Carles l’Enfant, filh de Carles lo Cap pelat, coronat e sacrat a Limòtges, pi a la sieu mòrt en lo 866 a son fraire Loís II lo Quèc. Lo títol fuguèt pi portat per lo filh d'aquesto, Carloman II, dal 880 al 884.

Lo títol de rei d'Aquitània cessèt d'èstre utilizat (vist l'afebliment de la foncion imperiala après lo tractat de Verdun en lo 843) e fuguèt remplaçat per lo de duc d'Aquitània, primier detengut per lo còmte d'Alvèrnhe Guilhèm lo Piós, pi per los sieus descendents, avans de passar als comtes de Peitieus a partir de la segonda mitat dal sègle 10, valent a dire als antenats d'Alienòr d'Aquitània.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article