Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Pascas e bona volontat

Pascas e bona volontat
Pascas e bona volontat
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Bon, monde, aquesta setmana vos vau pas parlar ni de nòstre president, ni de sos ministres —sinistres?—, ni del tsar psicopata de Moscòu, ni de l’èx-numèro 45 estatsunidenc, ni… arrèsti aquí que la lista seriá un pauc tròp longa e en poiriá far una cronica. Mas coma sabi qu’esperatz totes lo resultat de mas cogitacions, vos volriái pas decebre.

Anetz pas sortir las forcas o lo quitran e las plumas se çò qu’escrivi vos agrada pas. Fau mon possible et mon possible, o sabètz totes, es pichon!

Tròbi personalament que i a causas que trucan dins la societat exagonala o, per èsser mai precís benlèu, dins la civilizacion dicha a la francesa.

Se passa pas un jorn sens que los mèdia nos venon parlar dels comportaments d’unes tenents de la religion musulmana; lo mai sovent, malaürosament, es per far ressortir comportaments complètament esgtrangièrs a las mòrs ancestralas de l’exagòn, comportaments que son venguts mai vesedors desempuèi qualques decennis: pòrt de l’hijab (lo vel) e, mai recentament, de l’abaià —mena de rauba que cobrís tot lo còrs del còl fins als pès— per amagar las formas estant, coma o auriá dich lo profèta, que la femna deu totjorn aver un comportament umil e reservat!

Una parentèsi: la mantilha de nòstras mametas ditz pas pus res a las generacions d’anuèit; calriá daissar la tauleta benlèu e anar furgar dins enciclopèdias…

Donc, coma o disiái totara —mas digressions me desqualificarián dins un concors d’eloquència!—, totes los mèdia anóncian tanben lo començament e la fin del ramadan e de las festivitats que i son estacadas; avèm quitament drech a d’explicas detalhadas sus las diferentas ceremònias que i pòt aver; son de segur necessàrias per los romis, crestians per tradicion o per los qu’an abandonat las “supersticions” semenadas pels “curés”!

A ieu, me geinan pas totas aquelas explicas; es totjorn un plaser d’aprene quicòm e n’i a fòrça que son pas jamai anats furgar dins un libre per o saber. Sèm dins un país qu’a enartat la separacion entre la Glèisa e l’Estat fa mai d’un sègle e que considèra —de mon punt de vista— trop sovent la “laïcitat” coma una religion!

A far de pedagogia e a pretendre a l’universalitat coma o vòl far la republica e sos servidors, cal èsser objectiu… Que sàpii, lo país es fòrça descrestianizat benlèu mas de crestians ne demòra un fum ça que la.

Seriá la mendre de las causas que parlèsson tanben dels crestians e del periòde del carèsme —un periòde de june de quaranta jorns— que precedís los Rampalms e Pascas.

Ne parlan los mèdia? Nani o alara los jornalistas fan coma se avián un detzenat de segondas a emplenar —a la ràdio o sus las lucarnas estranhas o— per la premsa escricha — coma se mancava qualques signes a lor article.

La laïcitat, invencion francesa, gaireben duplicada ça que la, a pas jamai encoratjat l’ignorància per un cresent o un mescresent.

Anuèit, la setmana santa s’acaba. Deman Pascas, la fèsta que marca la resurreccion de Jèsus tornat dels mòrts tres jorns après son crucificament; los crestians commemòran aital lo passatge de la mòrt a la vida. Segon la Bíblia, Jèsus venguèt sus aquesta tèrra per rescatar los pecats dels Òmes e per lor mostrar que Dieu —o Yahwé— los daissa pas tombar.

Enteni ja los que pensan que o mèscli tot e que la Glèisa de Roma val pas mai que las autras Glèisas. Respondrai que —per se’n téner pas qu’a las religions del Libre— Torah pels Josius, Bíblia pels crestians e Alcoran pels musulmans —son çò que son mas cal téner compte que son estats d’òmes e son encara d’òmes— las femnas son en nombre, me sembla, infinitesimal — que se se son faches e se fan los pòrtavotz de sa paraula.

Èsser cresent es un afar de fe e la fe se comanda pas, se viu. Sabi ben que i a la “fe del carbonièr qu’es urós coma un rei e con coma un panièr” cantada per Georges Brassens. Mas es pas jamai lo resultat dels presics o de l’endoctrinament d’un goró, d’un mollah o d’un “curé”.

Mas los Òmes an generalament besonh d’un menaire que parla fòrt e que tusta —agachatz a l’entorn de vos e n’auretz la pròva— mas Dieu parla pas e daissa als Òmes e, per consequéncia, als cresent de quina religion que siá, lor libre-arbitre — normalament.

Se los que creson al cèl e los que i creson pas son d’Òmes de bona volontat, tot es possible.

N’avèm de menaires que dison que nòstra societat laïca a vencut totas aquelas “supersticions” e que, ça que la, an servat de Pascas los uòus —de chocolat— pels drollets e l’anhèl pascalenc per s’emplir la pança.

La bona volontat esperarà!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud
1.

Es una bona ideia de far la festa aus tsars. Quand i a un tsar, i a un contre tsar. Per lo dire autrament i a lo plan contre lo mau, lo competent contre l'ase. E quò tomba plan que quò mena a una guerra, guerra d'abòrd ideologica, sociala puei familhala e fin finala militaria. Lo tsar que ganha en profita per far la guerra a la democracia, a l'entraida, a la solidaritat, establir una ierarchia autoritaria e dictatoriala en jugar sur la paur, la repression, las messonjas.
I avia pas de ierarchia chas los druides, chas los catars, chas los chamans e autras civilisacions o religios tradicionalas. Lo tsar = ieraechia e obeissença. Aitau l'òm tròba lo tsar politico-economic financier religios, scientific coma Cesar o la star d'Oliwood. La star es l'anagrame de tsar z'avia pas enguera remarcat. La vertat se troba pas solament dins los escrits mas tanben dins los mites.
Portarai jamai un crucifix au còu perqué auria tròp paur que si Jesus tornava me dise ; " si avia estat pendu sur la crotz, aimerias trobar dau monde que portan au còu l'object de ta tortura?
Anem, chausissam lo bon tsar e oblidam lo passat patriarcal e poltic per se viratz vers la patz, la solidaritat, l'entrida e per veire que la dominacion de l'òme sur las femnas dura dempuei daus milenaris.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article