Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Era positivitat der occitan coma lengua oficiau

Era positivitat der occitan coma lengua oficiau
Era positivitat der occitan coma lengua oficiau
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Quan er Estatut d’Autonomia, en 2006, hège ar occitan, lengua oficiau en Catalonha, la plaçaue juridicament ath madeish nivèu qu’eth catalan, er euskera e eth galhèc. E totun, molt soent pensam qu’aguesta oficialitat a agut pòques conseqüéncies. o cap, enes accions deth Gobierno español. E ei cèrt qu’es auanci que s’artenhen entàs lengües cooficiaus, des d’Espanha, tot soent sonque incorpòren ath catalan, ar euskera e ath galhèc, e er occitan ei ignorat. Però a viatges era cooficialitat der occitan a projeccions positives enes politiques governamentaus. Aué en vedem un cas. N’i an mès...

Er 1 de març de 2022 eth Gobierno español aprovèc eth projècte estrategic entara recuperacion e era transformacion economica (PERTE) “Nueva economia de la lengua” que vò movilizar inversions publiques e privades entà maximizar era valor der espanhòl e des lengües cooficiaus en procés de transformacion digitau a escala mundiau. Aguest PERTE finançat basicament damb dinèrs europèus compde damb ua inversion de 1.100 milions de euros e vò movilizar un aute miliard damb es comunitats autonomes e institucions privades. Entàs lengües cooficiaus s’i destine ua quantitat que comparativament ei ridicula (ac analizaram en un aute Cimalh), però i a ua assignacion.

Eth 15 de noveme de 2022, eth Conselh de Ministres aprovèc eth Reiau decrèt que regule era concession directa de subvencions a diuèrsi centres de carácter scientific entà possar es tecnologies deth lenguatge en marc deth PERTE. Son 7,5 milions d’èuros entà finançar era creacion d’ua basa de coneishement, formada per còrpus de dades enes lengües cooficiaus der Estat entara sua inclusion enes aplicacions tecnologiques. Es projèctes que receberen ua concession dirècta son dirigits per entitats punta en processament e en desvolopament de projèctes relacionats damb eth lenguatge. En Catalonha s’otorguèc ath Consòrci Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputacion (BSC-CNS) per ua valor de 3 millions d’èuros. Era rèsta des dinèrs van entara Universitat d’Alacant, era Universitat deth país Basc e era Universitat de Santiago de Compostela entà projèctes relacionats damb eth valencian, er euskera e eth galhèc.

Eth projècte basic de BSC-CNS ei AINA que posse era creacion d’assistents de veu, de correctors e traductors automatics, de cercadors d’Internet, d’agents conversacionaus… en catalan. Eth projècte AINA a mès deth PERTE ei finançat pera Generalitat de Catalonha, departament d’Empresa e Trabalh (que ja auie iniciat aguest projècte en 2020).

Totes es actuacions, totes es notícies, parlen des lengües cooficiaus: ILENIA (espanhòl), AINA (catalan), NÓS (galhèc), HITZ (euskera) e VIVES (valencian). Se vò afavorir sinèrgies e multiplicar eth sòn impacte sociau. Son es lengues qu’an un reconeishement d’oficialitat en Estatut d’Autonomia dera Comunitat. Però, jamès, jamès i apareish era lengua occitana, que gaudís d’aguest reconeishement d’oficialitat, de cooficialitat, qu’an es autes quate lengües (s’i compdam eth valencian).

Ara ben, en Octobre de 2023 eth BSC-CNS e er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana (IEA-AALO) signèren un convèni, un compromís entara incorporacion der aranés enes naues tecnologies e intelligéncies artificiaus, en projècte AINA. Per aguest convèni era Acadèmia fornirà a BSC-CNS de contenguts escrits e oraus en occitan, ena sua varianta aranesa. BSC-CNS processarà es dades e les tractarà damb er objectiu de convertir-les en un recors lingüistic apte entar entrenament de modèls de lenguatge e components lingüistics d’interès, entara incorporacion der occitan aranés enes naues tecnologies. BSC-CNS portarà a tèrme es activitats de generacion de modèls de lenguatge en aranés damb eth finançament deth projècte AINA.

En resum: es projèctes referents entath possament der emplec deth lenguatge enes naues tecnologies vien des dera Generalitat de Catalonha qu’enes sues comunicacions non a parlat dera lengua occitana e sonque s’a referit ath catalan, concretat en projècte AINA. Des der estat espanhòl s’a possat eth projècte PERTE Nueva economia de la lengua, qu’a dedicat quauqui dinèrs a possar er emplec des naues tecnologies enes diuèrses lengües cooficiaus e qu’a trauèrs de BSC-CNS contribuís en Projècte ILENIA e AINA entara lengua catalana. Jamès apareish era lengua occitana, però çò important ei qu’encara que non se’n parle eth PERTE dera lengua, eth projècte ILENIA e eth projècte AINA an en compde era lengua occitana, ena sua varianta aranesa, e era sua cooficialitat en estat espanhol e financen era incorporacion der occitan enes estratègies tecnologiques. S’ara non se’n parle, non ei massa grèu. Ja en parlaram mès endeuant. Lo important ei que se hèsque.

Aguesta istòria de non citacion der occitan, però includir-la enes projèctes de tecnologia dera lengua se repetís en Estat espanhòl en tres ocasions mès, molt semblantes ara qu’acabam de condar. Vam ben! En parlaram!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article