Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Pensaments? Que non pas!

Lo d’Artanhan d’Alexandre Dumas, amb sos amics, aviá fach sieuna la devisa: ”Un per totes e totes per un!”, devisa que se pòt maridar amb l’adagi: “L’union fa la fòrça”
Lo d’Artanhan d’Alexandre Dumas, amb sos amics, aviá fach sieuna la devisa: ”Un per totes e totes per un!”, devisa que se pòt maridar amb l’adagi: “L’union fa la fòrça”
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Ma grand disiá que los jorns se seguissián e se semblavan. Per malastre, ela qu’aimava, coma las gents de son epòca, emplegar formulas e provèrbis, los eveniments que subissèm dins la passa presenta li donan rason un milierat de còps!

I a quitament pas lo maridatge d’un people o la reüssida estrambordanta d’un financièr o d’un politician a celebrar; e la quita femna de William, l’eiretièr al tròn del Reialme Unit, al sortir de l’espital, los mèdia l’an gaireben forçada a desvelar la natura de sa malautiá: un càncer. Dins autras circontàncias, qualques decennis a, un president de la Republica aviá parlat dels “cans largats contra una victima”… Fa missant temps a còps per las gents celèbras!

Mas que pèsa —o pòt pesar— lo càncer de la femna del filh del rei quand un psicopata a Moscòu l’agradariá de tornar mostrar que l’armada èx-sovietica pòt véncer lo poder “nazi” d’Ucraïna? Estalin totjorn e encara…

E Euròpa? L’Union europèa de 27 estats sap pas tròp ont penjar son lum. E los presidents dels dos estats mai poderoses de l’Union, França e Alemanha tanpauc. Cada president a sas prioritats. Nòstre president buta a la ròda per téner lo primièr ròtle —una tradicion francesa de longa: ieu, ieu, ieu— e los Alemands, sens ne dire tròp, aiman jogar de lor poder economic quitament se son per ara dins una marrida passa.

Amb los 27 estats membres, nòstres dirigents parlan de ne far venir d’autres encara per anar en contra de la politica bota-fuòc del tsar a l’Èst d’Euròpa e per los protegir de son delirium tremens!

Mas, pel moment, quitament se d’unes ne parlan, las poténcias màgers de l’Union ne tenon per una aliança d’estats-nacions amb cadun son tòç. Se vei a l’ora d’ara qu’aquela impoténcia, relativa benlèu, favoriza la pujada dels movements o partits extremistas que fan córrer la risca d’un esclatament e d’un replegament al dintre de las frontièras. Coma o dison Daniel Cohn-Bendit e Sylvie Goulard —Le Monde, 12 d’abril, Idées, p. 22— los rescontres entre dirigents a Brussèlas se fan amb cadun portant dins sa saqueta sos problèmas nacionals al lòc d’ensajar de botar sus pè una politica o d’accions comunas. Los Estatsunidencs se trufan de l’Union Europèa en demandant, quand i a un problèma: “Euròpa, qual es son numèro de telefonet?”

E meton en avant —e, personalament, es mon opinion desempuèi mos vint ans al mens— de fargar lèu lèu una Euròpa federala per far rampèl als Estats Units dins lo domeni economic e al tsar d’una Russia revenjarda capable de tot e del pièger.

Vertat es que lo federalisme seriá un dels elements capable de tornar balhar a Euròpa son estrambòrd de las primièras annadas. Vertat es tanben que i aviá pas que sièis païses!

Quand nòstres presidents —e plan mai d’autres— fan la leiçon a las èx-colonias per aver pas sabut dintrar dins lo Sègle, dins la modernitat, aurián mestièr, qui sap, de baissar lo cap e d’agachar lor embonilh! Mas aquel monde an pas cap de vergonha.

Sens èsser los sols, nòstres dirigents, qual que siá lor posicionament sus l’escaquièr politic, vòlon pas admetre que los quites grands païses europèus que tenguèron un empèri colonial pendent decennis son ara venguts de poténcias mejanas comparadas als Estats Units e a China.

L’avenidor de l’Union europèa es ligat a la mesa en plaça d’un federalisme. Lo d’Artanhan d’Alexandre Dumas, amb sos amics, aviá fach sieuna la devisa: ”Un per totes e totes per un!”, devisa que se pòt maridar amb l’adagi: “L’union fa la fòrça”.

Los que tenon lo poder o vòlon pas daissar. S’estonan que los joves lor viren l’ esquina e vòten pas mai. O sabi, venem de “tocar” un primièr ministre tot just sortit del brèç e plen de vam. Veirem ben mas, per ara, es un adèpte fervorós de la comunicacion, es a dire un adèpte de formulas vuèjas; contunha dins la dralha de son mèstre, lo president, e contunha d’escagassar la democracia en mespresant la representacion nacionala e en governant per decrèt.

Mas perque se far de lagui? Ucraïna es luènh e, per un fum de monde, Ucraïna e son problèmas son pas “nòstres caulets”. L’èx-numèro 45 estatsunidenc qu’ensaja de far cabussar la democracia de son país, son pas nòstres caulets tanpauc, etc.

O tòrni dire, perqué se far de lagui? O vos demandi!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

L'Arcandièr
7.

Segur que se pòt pas tornar far l'Istòria, mas aquesta se fa amb los òmes e se pòt dire sens s'enganar qu'amb de crapulas coma lo Macron, la Ursula, lo Breton, etc. es mal partit. Es inutil d'implorar Mendes o De Gaulle perque ailàs lor memòria es estada insultada dempuèi de temps. Uèi, se'n cal plan mainar : l'UE a mancat a totas sas promessas, pas mai la prosperitat que la patz per la simpla rason que dempuèi sas debutas es somesa a Washington e aquò contunharà, federalisme o pas !

  • 0
  • 0
andriu
6.

Desolat d’èsser pas d’acòrd
l’istòria se torna pas far mas los Òmes politics intelligents (Mendes France per exemple) la pòdon a còps adralhar sus bon camins
Per malastre a l’ora d’ara vesi pas que politicaires « en capacitat » coma dison … sustot mediòcres…
Levat aquò soi d’a fons per una Euròpa federala o confederala

  • 0
  • 0
L'Arcandièr
5.

Car Andriu, descobrissi gràcias a vos lo mot "pescaluna" que tròbi plan poetic. Vos caracteriza a la perfeccion ! Malurosament l'Union Europèa, tala coma existís e non pas tala coma la somiatz, sembla de mai en mai a l'èx Union Sovietica e desiri que s'esperarà pas setanta ans per la veire s'afondrar !

  • 0
  • 0
andriu
4.

Correccions que la correccion ortografica jòga totjorn qualque torn

O sabi que per d’unes soi un parc pescaluna..
Soi totjorn estat per une Euròpa de las regions
Ma vision europèa es pas mai ninòia que las autras
Calriá de’n primièr que los que son en carga de l’avenidor de França quitan de quiquiriquejar sul femorièr e eduquèsson sas gents al lòc de far dins Lo dirigisme mai estrech.

  • 0
  • 0
Andriu
3.

O sabi que per d.unes soi un parc pescaluna..
Soi totjorn entât per une Euròpa de las regions
Ma vision europèa es pas ninòia que l’as autres
Calriá de’n primièr que los que son en carga de l’avenidor de França quitan de quiquiriquejar sul femorièr e eduquèsson sas gents al lòc fade far dins Lo dirigisme mai estrech.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article