Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Nòstre patrimòni occitan de l’Agenés es atractiu. Avèm caminat per el

Nòstre patrimòni occitan de l’Agenés es atractiu. Avèm caminat per el
Nòstre patrimòni occitan de l’Agenés es atractiu. Avèm caminat per el
Joan-Peire Alari

Joan-Peire Alari

Professor agregat d'anglés, retirat de la facultat de Bordèu III, especialista de civilizacion americana, ancian professor d'occitan, cap redactor de la revista Lo Lugarn, escrivan e cronicaire occitan, militant politic occitan.

Mai d’informacions

La glèisa de Calhavet, a rasis del vilatge de Frespuèg, desacralizada dempuèi la debuta del sègle passat e tombada pauc a cha pauc en roïnas envasidas pels romecs, reviu gràcias a l’accion dels benevòls de l’associacion Lo Reviscòl , bailejada per l’Ives Boissièra, qu’organiza d’eveniments festius e culturals per recoltar de fons destinats a restaurar aquela glèisa del 12en e 13en sègle. Aquel dijòus 9 de mai, la plan ensolelhada escorreguda de las doas glèisas (Calhavet e Sta Quitéria, autra joièl del patrimòni de Frespuèch) a atirat mai d’una centena de caminaires de totas generacions qu’a calgut dividir en dos grops. Cal dire que lo programa èra sedusent. Pendent lo polit trajècte plan amainatjat pels benevòls del Reviscòl, de pausas èran alestidas per permetre al Frederic Fijac de comentar amb competéncia la toponimia dels luòcs. Una pausa a la glèisa de Calhavet a permés a l’Ives Boissièra de far un istoric de l’ancian luòc de culte e un ponch sus las òbras efectuadas e a venir amb l’ajuda d’un segond obrador de joves en julhet venent, intervencion seguida d’un intermèdi musical jos forma de polifonias occitanas assegurat pel trio femenin Balha Votz. L’etapa seguenta, la glèisja de Sta Quitéria amb sas magnificas pinturas restauradas del sègle 15en, faguèt l’objècte de comentaris erudits de Maria Garrosta, contaira de país, de cants acompanhats a l’acordeon per Didier Forn Torrés e d’un sòlo del tenòr Cristian Moliér. Lo retorn al ponch de partença a Solelhas (musèu del fetge gras) per la val de Tancana balhèt a Frederic Fijac l’escasença d’evocar lo poèta occitan Pau Froment que visquèt tot prèp a Massels. Un simpatic aperitiu ofèrt pel mèstre dels luòcs e un picnic jols prunièrs a clausurat l’eveniment. La satisfaccion èra generala davant lo programa e l’organizacion sens falhas. Aquò mòstra plan que lo patrimòni arquitectural, cultural e lingüistic son inseparables e que las gents, dins un monde tras qu’angóissos, an besonh de s’apiejar sus lors raiçes occitanas

Lo Reviscòl que s’arrèsta pas en tan bon camin prepausa una conferéncia sus l’impacte de las guèrras de religion en Òut e Garona per l’istorian tolosan plan conegut, Jòrdi Laboissa, lo divendres 24 de mai a 20 oras 30 a la sala de las fèstas de Frespuèg. Dintrada 5 € al benefici de la glèisa de Calhavet e del patrimòni de Frespuèg.

 

 


Contacte e adesion al Reviscòl:+33(0)6 83 97 41 20

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article