Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Opinion

Còr d’acièr e tèsta dura…

Còr d’acièr e tèsta dura…
Còr d’acièr e tèsta dura… | pexels
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Sabi pas mas ai coma l’impression que ma pròsa vos agrada mai quand parli de las catatròfas. Coma disiá l’autre: De sang a la una, Còco; farà vendre!

O diguèt la setmana passada un expèrt: lo n°47 —e son pòrtaespada que li fa rampèl— que faguèt de tot per umiliar lo president ucraïnian que demorava estoïc e imbrandable. Se metèt en colèra quand vegèt que l’autre èra calme coma Baptista e abreugèt sa visita. Tot aquò se passèt en preséncia de la premsa internacionala e lo n°47, per pèrdre pas la fàcia diguèt que tot «aquò fariá de bona television»…

Encara un còp, me daissi anar; avèm quatre ans per parlar d’aquel olibrius psicopata. N’aviám un a Moscòu e, ara, n’avèm un segond a Washington amb membres de son gang coma secretaris d’Estat… E mentre aqueles dos arlèris se tenon per la barbeta, en Euròpa, i a de caps d’Estat que fan tot lor possible per se far entendre. Ailàs, pel moment, cridan mai o mens dins lo desèrt!

Al diable, per aquesta setmana, totes aqueles piòts! Passem a quicòm mai.

Vos vau embestiar amb mos problèmas de santat sens estar segur qu’aquò vos agrada. Per nosautres, la guèrra —fins ara al mens— es pas qu’un mot e la victimas nombrosas las coneissèm pas. mas un vesin, un amic, una coneissença es diferent; çò que li arriba nos poiriá tocar a nosautres tanben.

Soi pas jamai estat coratjós e, per astre, fins a la setantena, levat un raumàs o una gripa, ignorèri la corporacion dels mètges e dels especialistas. Mas en venir vièlh, m’a calgut, per fòrça, passar examens, ieu que soi claustrofòb e que la panica me pren cada còp que vesi una d’aquelas maquinas que pòdon ajudar a te sauvar la vida ça que la.

O devi admetre, es gràcia a lor competéncia que podètz seguir mas elucubracions dins jornalet.com. Cal vos dire que, quand fau quicòm dins aquel domeni —lo medical— o fau pas a mitat.

I a un detzenat d’ans, lo cardiològ que vesiái cada an per un tèst d’esfòrc —a partir de seissantena dison qu’es mai bon verificar se lo còr fa son tifa-tafa coma cal— faguèt lo morre quand vegèt los resultats. O tornèt far la setmana seguenta e los qualques mots mots escambiats amb sos assistants èran pas per me rassegurar. E dins son burèu, la senténcia tombèt!

«Car mossur, podètz èsser espitalizat o a Tolosa o a Bordèu, al CHU o en clinica.» Un còp qu’agèri causit me diguèt que m’esperavan al debut de la setmana seguenta per un operacion a còr dubèrt. Èra pas una opcion e la caliá far lèu-lèu. Me cagavi pas dins las braias mas, pauròts, auriái pas agut de forçar tròp.

Recentament, me calguèt tornar veire un especialista per quicòm que teniái dins lo cap e lo mètge generalista m’expliquèt çò que n’èra: una tumor begnina fòra lo cervèl. Mèrda! Me fa traucar la clòsca… e ieu de començar a panicar.

Lo malaut a de dreches e la règla vòl que lo malaut siá assabentat de las riscas, de segur, mas sustot de las diferentas etapas de l’operacion.

A un coma l’autre, refusèri de los entendre m’explicar los detalhs e lor diguèri: «quand serai sus pè tornar, m’explicaretz mas abans m’interessa pas. Vos fau fisança e sabi que faretz vòstre trabalh come cal… E vaya con Dios!»

Pendent aqueles dos sejorns forçats a l’espital, çò que m’espantèt encara mai que l’abiletat dels cirurgians —que fan de miracles cada jor, o cal dire!— foguèt la gentilesa de las «petitas mans»: infirmièras, assistantas e quitament les femnas que cada jorn fan de netejatge —o sabi, los òmes son rars dins aqueles mestièrs— totjorn a s’inquitetar per saber se tot va plan per vos, s’avètz dolors aicí o la…

Sabi que, malaürosament las mètges se fan rars dins lo campèstre e que nos cal anar a la vila per operacions importantas mas teniái a lor rendre omenatge e a los remerciar.

Cresi qu’es lo primièr còp que vos parli de ma santat e pensi pas i tornar mas ne farai pas l’escomesa… Mas après una intervencion, a còps grèva, quand tornatz trobar un vida normala vos arriba de creire als miracles, de miracles complits per tota una equipa de personas competentas que son tot a l’entorn de vos per que lo reviscòl siá complèt.

Quitament los mescresents i podon creire als miracles sens anar a Lorda!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Troba Vox

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article