Bandièra01 1180x150: La Passem

Sondatge

Creses que l’isolament social a accelerat la destruccion de la cultura occitana?

102 vòtes

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
9.

#7 Avia benleu mau comprés çò que tu disiàs quand parlavas d'etnia francesa. Perque se parla de mai en mai dins los mitans occitanistas daus francés que venen viure en Occitània. Efectivament en Occitània vivem una situacion que sembla a la dau Pais Valencian.
Cò que volia dire emb l'exemple de Enric III de Navarra, IV de França e chafrat "Lo Noste Enric" es que fòrça occitan, benleu desjà "afranchimandat" an totjorn essaiat de participar a la construccion dau reiaume o de la republica, d'èsser a Paris per aver lo poder. Demoreren pas en Occitània mas son partits per Paris.

Per ta question gramaticala, òc, en tot esperar que sia pas un castelhanisme meu.

  • 2
  • 0
Guillem Barcelona
8.

#6 Desencusatz, ai un pichonet dobte gramatical. Aquel «lo» dins la frasa «LO de l'etnia francesa que contraròtla…» es equivalent a «çò»?

  • 2
  • 0
Guillem Barcelona
7.

#6 «Lo de l'etnia francesa que contraròtla los mecanismes sociaus de massa es faus»
Car Maime, se observatz amb atencion veiretz que i a pas de diferéncia entre çò que disèm. Se m'engani pas, sèm d'acòrdi que lo procès d'aculturacion es realisat per la classa sociala dominanta qui contraròtla los mecanismes d'ideologisacion de l'Estat. Alavetz, aquela classa sociala qui a lo poder fa partida d'una etnia determinada. Parli d'etnia dins un sens cultural (linguistic, de referéncias simbolicas). Aquel grop social (etnia) dominant —en concrèt, la classa sociala dominanta d'aquela etnia— qui contraròtla lo poder de l'Estat atira cap a ela las classas socialas dominantas de las nacions perifericas (per exemple, l'occitana) pr'amor qu'es la soleta manièra qu'an aquelas classas de conservar lor nivèl social. Aquel procès meteis s'es passat tanben als Paises Catalans (d'un biais especialament fòrt en Pais Valencian) e se retròba sistematicament en tot autre procès de substitucion lingüistica.

Aquestas classas, disi, per mantenir lor poder s'integran ideologicament en l'etnia dominanta: n'es la pròva lo cas del senator de Tolosa. E mai s'es nat en Tolosa, lors referents culturals son pas (sonque) occitans, mas franceses. El es patit un procès d'aculturacion que una consequéncia es l'autoòdi, es a dire, lo mesprètz per la pròpia cultura e lenga. Imaginatz que, al luòc de Tolosa sèm a Paris e al luòc d'occitan disèm francés: «A Paris, dans une ville qui accueille chaque année de nouveaux habitants venus de Bretagne et de partout ailleurs en France, de Grande-Bretagne et de partout ailleurs en Europe, vais-je devoir parler en français?». Podètz imaginar un senator parisenc disent quicòm aital? V'aquí l'efièch de l'aculturacion: l'autoòdi e la pèrda de referéncia nacionala.

Atencion doncas, «Qu'es la borgesia occitana qu'impauset lo francés» es la borgesiá nascuda en Occitània mas de referents culturals franceses, pas occitans. «Te dise pas que n'i a pas de francés dedins, mas que n'i a plen d'occitans dedins» la question es, qué vòl dire «occitans»? :)
«La borgesia occitana, coma iò faguet Enric III de Navarra, es partida a la conquesta de Paris e dau poder francés» Pensi qu'es justament çò contrari: la borgesiá occitana es estada colonisada per Paris, pr'amor que n'es dependent. E après la borgesiá occitana, las autras classas socialas que ne depéndon :(

  • 2
  • 0
Maime Limòtges
6.

#5 Lo de l'etnia francesa que contraròtla los mecanismes sociaus de massa es faus. Te dise pas que n'i a pas de francés dedins, mas que n'i a plen d'occitans dedins. Qu'es la borgesia occitana qu'impauset lo francés au demai de la populacion coma impausarà l'anglés leu-leu. La borgesia occitana, coma iò faguet Enric III de Navarra, es partida a la conquesta de Paris e dau poder francés.

Veiqui çò que disset Jean-Pierre Plancade, senator de Tolosa, a prepaus d'una lei sus lo desvelopament de las lengas e culturas regionalas (ai pas lo coratge de tot revirar a l'ocictan) :

"Ma grand-mère ne parlait que l'occitan. Mon grand-père, après sept ans d'armée, connaissait le français. Mes parents interdisaient à mes grands-parents de « parler en patois au petit ». En CE2, je fus mis au piquet parce que je savais parfaitement nommer les objets dessinés au tableau noir, mais seulement en occitan. Et aujourd'hui, il faudrait que je réapprenne l'occitan ! A Toulouse, dans une ville qui accueille chaque année de nouveaux habitants venus de Bretagne et de partout ailleurs en France, de Grande-Bretagne et de partout ailleurs en Europe, vais-je devoir parler en occitan ?

Il y a trente ans, jeune conseiller général, j'ai défendu le projet d'enseignement de la langue occitane et je suis attaché à ce patrimoine immatériel ; mais je suis hostile au patriotisme de terroir, qui est une régression. J'ai voulu que mes enfants apprennent l'anglais ; aujourd'hui, je veux que ma petite-fille parle le chinois, qu'elle soit mondialisée et non occitane ! Je suis un homme inscrit dans le monde avec ma culture occitane mais je refuse cette loi du retour à la terre, ce texte de régression. Mme Bruguière parlait de bateau ivre sur l'océan : peut-être à notre époque a-t-on l'impression de perdre nos repères, mais ce n'est pas en apprenant l'occitan ou le breton que nous les retrouverons. La meilleure façon de communiquer, c'est encore de parler la même langue, c'est pourquoi je prends des cours d'anglais ! La proposition de loi est un texte de régression, mais je soutiens l'enseignement des langues régionales. "

http://www.senat.fr/compte-rendu-commissions/20110620/cult.html

  • 2
  • 0
Guillem Barcelona
5.

Del ponch de vista sociolingüistic, l'isolament social es pas la causa de la destruccion d'una cultura e lenga quala que siá, mas la consequéncia. La causa es que los mecanismes de socialisacion de massa —parli dels mejans audiovisuals (jornals, radio, television, etc.), de l'escòla, del poder— son contrarotlats d'una etnia non occitana e, en fach, antioccitana. Aquela etnia es la francesa —la nacion qui mestreja l'Estat francés— e, gràcias a l'ideologia d'estat (una soleta lenga oficiala, per exemple) e los mecanismes de socialisacion de massas, assegura la aculturacion de las autras nacions de l'Estat e lor assimilacion culturala e lingüistica.
Fruch d'aquel procès aculturisador, la lenga e cultura autoctònas son relegadas a un ròl purament testimonial, isolat, folcloric.

Fin finala, çò mai important a l'ora d'ara es bastir una ret de mejans de comunicacion occitans e en occitan. Aquò implica la presa del poder politic per de partits occitanistas, pr'amor qu'es sonque mejançant aquel que se pòt far una politica lingüistica reoccitanisadora —reculturisadora— amb un efièch social real.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article