Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Vergonha a l’Assemblada Nacionala francesa

La tolerància, lo desvolopament e lo respècte de las culturas minorizadas avança imparablament en Euròpa; mas França demòra encara estrangièra al respècte de sas minoritats e, aital, viòla los dreches umans mai elementaris. Aquel fach, que mantes de nosautres lo vesèm en abstrach, de còps se pòt visualizar perfièchament, e es exactament çò que s’es passat a l’Assemblada francesa, ont la proposicion d’una lei de las lengas dichas “regionalas” foguèt desquilhada per 14 vòtes contra 13.
 
De fach, inicialament, lo vòte l’avián ganhat los partisans de la lei per 13 vòtes contra 10, e la lei èra presentada pel deputat breton Paul Molac. Mas lo jacobinisme a totjorn un atots dins la marga per batre la democracia. Sul pic apareguèron quatre letras de quatre deputats absents ont afirmavan que lors vòtes èran contraris e, doncas, lor vòtes contraris foguèron comptabilizats per poder ben véncer la proposicion de lei sus las lengas. Sembla que l’Assemblada francesa es un dels pauques endreches del Mond ont los deputats absents pòdon votar, e mai s’an pas ausit los arguments del debat.
 
La proposicion de Molac èra pas brica revolucionària. Cercava de desvolopar las lengas minorizadas dins los domenis educatiu, public e mediatic, coma aquò se passa dins totes los estats europèus qu’an mai d’una identitat culturala. D’aquel vejaire, la còla de Jornalet crei que la proposicion èra moderada e quitament minimalista, e mai s’èra sens cap de dobte una avançada en la bona direccion. Per tant, sosteniam aquela mesura de la meteissa faiçon que sostenèm totas las mesuras, e mai se son moderadas, quand fan progressar la lenga e l’identitat pròprias dels occitans. Alavetz, condemnam un còp de mai l’obstruccionisme e lo nacionalisme imperialista de l’estat francés, e mai que mai del govèrn francés, incapable qu’es de complir sas pròprias promessas electoralas.
 
En mai d’aquò, aquel fach es arribat en un moment politicament especial, pr’amor que los sobeiranistas còrses govèrnan las institucions insularas e fan un usatge normal de la lenga còrsa dins lors institucions. Davant un fach coma aquel, e un còp despassada l’isteria jacobina qu’afectèt los nèrvis dels sectors mai recalcitrants de la classa politicomediatica exagonala, çò mai intelligent seriá estat que manifestèsson un respècte per las identitats “regionalas” per fin qu’ensagèsson eles, dins la mesura de çò possible, de defendre la legitimitat de lor Republica Francesa en Corsega. Mas non. Non pas. L’orguèlh e la testosteròna republicana empedisson de far una analisi responsabla de la situacion. E França a causit la confrontacion totala. Es una error. 
 

 






 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jean Moulin Outre-tombe
9.

#5 Combien étaient)ils, en pourcentage de la population allemande, les juifs que les exterminateurs de peuples (comme vous ?) envoyaient à l'abattoir juste pour lisser le paysage et que tout y fût bien allemand, comme ailleurs ou dirait français ou francophone ? Sauver un peuple de la disparition, refuser de collaborer à son extermination, qu'elle soit physique ou linguistique, n'est pas une question de proportion ni de quantité : c'est une question éthique, une question d'humanité, un devoir de la raison ! Aucun peuple n'a jamais eu vocation à être ni rester aliéné à aucun autre.

Et de la place du français dans le monde, tout peuple n'en a que faire pour assurer sa survie ni moins encore sa prospérité. Supprimez des langues et vous supprimez aussitôt les peuples que les parlaient du champs de l'existence. Cela vous plait-il ? Vous voulez vraiment exterminer des peuples ? Allez donc demander aux Turcs : ils vous expliqueront comment se débarrasser des Arméniens, ou des Kurdes, par exemple… Entre amis, vous devriez bien vous entendre.

Mais nous, nous croyons pas au mythe délirant de la race supérieure, celle qui serait venue au monde pour régner sur les autres, et à ce mythe des plus stupides, nous y RÉSISTONS, parce que nous, peuples définis par leurs langues respectives, sommes la chair de la République, celle des héros républicains catalans morts torturés dans les prisons franquistes, et nous ne nous trompons pas de débat ni d'ennemis. Tous les peuples ont le droit et le DEVOIR d'aller libre, fiers et égaux entre eux. Et égaux, avons-nous dit, non pas uniformes…

  • 13
  • 2
Matiàs vilamanda
8.

#5 Oaòu!
Logica imparabla. Clartat de l'argumentacion. Fisabilitat dels chifres.
Volètz pas venir menaire d'un movement politic (ja o sètz benlèu) ?
Fa mestièr de mond coma vos en Occitània!

  • 11
  • 2
Valadier Jean-Charles Tolosa
7.

L'Assemblada francesa a votat contra l’immersion lingüistica de las lengas territorialas amb tretze vòtes favorables e catòrze contraris. E se manquèt solament una votz, es que sèm subre la bona dralha.

Aquesta resulta foguèt obtengut amb un sol grop federalista dins l'assemblada, lo grop EELV e sos sostens nacionalistas que recebèron 5,46 % de las voses e 17 setis amb un nacionalista breton subre 577 a las eleccions legislativas de 2012. Lo partit socialista obtenguèt la majoritat dels sètis tot sol (280/277).

I a encara tot un trabalh a faire per aver dirèctament de deputats occitanistas o bretonistas tal coma Paul Molac o de deputats que sostenon clarament un projècte federalista de reconeissença de las lengas de França per mobilizar una majoritat de deputats en favor d'una lei.

Cal contunhar lo trabalh cultural vers lo pòble occitan e enforçar lo trabalh politic per trobar los militants occitanistas que vòlan aderir a de partits politics occitanistas o de partits francés federalistas per i portat l'exigença occitanista.

Cal passar de la revendicacion justa a l'accion politica fòrta, a totes los nivèls, tal coma o faguèron los corses. Faire de politica en defòra dels grands partits de govern es fòrça ingrat, mas es la via per aver una lei que reconesca l'occitan.

Se la negacion de sas compausantas nacionalas es una vergonha per França, lo cambiament passa en primièr par un vòte clarament federalistas o independantistas dels occitans, bretons, corsas per aver mai de deputats.

  • 5
  • 0
Pirolet
6.

#5 E ben! N'avètz de temps a pèrdre a dire de cagadas! Vos paga lo Chevenement, la Marina o lo Guaino?

  • 12
  • 2
matthieu
5.

Si l'on fait le décompte de toutes les langues parlées en France,toutes avec le catalan et l'alsacien,à l'exception des langues étrangères comme l'arabe et le kabyle,on obtient le chiffre d'un million environ,soit sur 66 millions d'habitants,à peine 1,5 pour cent de la population et toutes ces personnes parlent parfaitement le français qui est leur langue de travail pour le moins et plus encore pour certaines d'une façon indéterminée le français est leur langue maternelle.
D'autre part,la langue française contrairement aux idées reçues est en pleine expansion et occupe la cinquième position mondiale et est en passe de devenir la quatrième devant l'espagnol.
A Paris ,ils sont peut-être jacobins,ce qui n'est pas péjoratif,mais ils ne sont pas fous et ils mesurent bien le péril à lâcher la bride aux langues dites régionales,le problème se pose nettement avec le catalan,le basque,le flamand qui sont des langues indépendantistes en Espagne et en Belgique et le corse qui est étroitement apparenté au toscan.

  • 3
  • 37

Escriu un comentari sus aqueste article