Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Lo deschifratge d’una escritura antica

L’arqueològ francés François Desset a enfin deschifrat l’escritura elamita lineara

| François Desset / Università di Padova
Après gaireben un sègle dempuèi lo darrièr còp qu’un cercaire poguèt deschifar una lenga antica, l’arqueològ francés François Desset a enfin deschifrat l’escritura elamita lineara. Aquò fa d’aqueste deschifratge un eveniment istoric car aquela escritura foguèt utilizada fa 4400 ans e sa version pus anciana, lo protoelamita, fariá d’aquela escritura una de las mai ancianas de la planeta, al costat de l’escritura protocuneïforma e dels ieroglifes egipcians.
 
La descobèrta poiriá èsser considerada coma istorica, d’efièch, pr’amor que fasiá fòrça decennis que cap cercaire aviá pas deschifrat una escritura tant anciana. François Desset es un arqueològ francés del Laboratòri Archéorient de Lion qu’anoncièt sa descobèrta lo mes passat. Aquela lenga del linear, l’elamita, foguèt escricha en Iran fa mai de 4400 ans pels elamitas, un pòble que demorava en aquela region a l’epòca.
 
D’efièch, lo mond arqueologic entièr assajava dempuèi mai de comprene lo sens d’aquela escritura utilizada en l’ancian reialme d’Elam dempuèi aperaquí l’an 3300 e fins a aperaquí l’an 1900 abans lo Crist. La comunautat arqueologica, doncas, a enviat de messatges de felicitacions a Desset a Teheran, la vila ont Desset trabalha a l’ora d’ara.
 
“Es una escritura que foguèt descobèrta en 1901 dins la vila de Susa, e fasiá gaireben 120 ans que se trabalhava per la deschifrar, çò diguèt Desset. Per ansin, avèm pogut deschifrar l’escritura elamita lineara, un sistèma parallèl a l’escritura coneguda coma protocuneïforma e escrich a la meteissa epòca dins l’airal iraquian. Tanben avèm descobèrt que i aguèt pas de maire d’aquelas doas escrituras contemporanèas: son doas escrituras sòrres que foguèron escrichas a la meteissa epòca en de regions diferentas”. (Legissètz la seguida)



 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí





 



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article