Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Lo nombre de personas que patisson la fam a aumentat de 30 milions en un an

Malgrat los esfòrces contra la fam a l’escala internacionala, aperaquí 108 milions de personas patiguèron l’inseguretat alimentària sevèra dins lo Mond durant l’an 2016, amb un aument drastic per rapòrt als 80 milions de l’an 2015. Atal o afirma un nòu rapòrt mondial sus las crisis alimentàrias publicat a Brussèlas.
 
Lo document es elaborat amb de donadas ofèrtas per la FAO, lo PMA, l’UNICÈF, l'Union Europèa,  los Estats Units e diferentas institucions regionalas.
 
Lo rapòrt soslinha que la fòrta aumentacion rebat los problèmas que la populacion deu superar per produire e accedir a la noiridura a causa dels conflictes, los prèses recòrd dins los mercats locals e los eveniments meteorologics extrèms causats per El Niño.
 
Luca Russo, assessor principal de la FAO sus las estrategias de resiliéncia, a declarat qu'un dels messatges principals del document es que las crisis alimentàrias son de mai en mai prolongadas e complèxas.
 
“Ongan, los conflictes son estats lo factor determinant de 10 de las 13 piègers crisis umanitàrias mondialas, çò que met en relèu l’estrech ligam qu’existís entre patz e seguretat alimentària”, çò a dich l’expèrt.
 
Russo a apondut que, segon lo rapòrt, la demanda d’ajuda umanitària s’intensificarà ongan, pr’amor que lo Sodan del Sud, Somalia, Iemèn e lo nòrd-èst de Nigèria riscan de subir de faminas.
 
Los autres païses que requerisson una assisténcia de granda escala a causa de l'inseguretat alimentària generalizada son Iraq, Siria —en comptant los refugiats dins los païses vesins—, Malawi e Zimbabwe.
 
Los 108 milions de personas que, segon lo rapòrt, son en situacion d’inseguretat alimentària sevèra en 2016 representan las gents que patisson un nivèl de malnutricion aguda pus naut de çò qu’es abitual e una manca generalizada de noiridura adaptada, quitament amb d’ajuda exteriora.
 
 
 
Aquesta nòva es adaptada de Geopolítica.cat amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
 
 
 
 

 
 


abonar los amics de Jornalet
 
 




 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" igualada (PP.CC.)
6.

I nosaltres, amb patatones, pastissets, pipes, anacards,etc.
Es que no hi ha decència, i ames anar llençant menjar, això vol dir p..., esprem que no calgui dir-ho i que tothom recpaciti, a mes pel preu que els paguem pels seus productes...quina vergonya!
Visca la Terra...lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Pirolet
5.

#2 Es per aquò qu'a Lemòtges vòlon pas ajudar la calandreta. Còsta tròp car e i a pas pus de moneda. E l'autoproclamada Libre Pensée a pas res a dire dul Sapin?

  • 2
  • 0
Francesc Palma
4.

Lo sistema capitalista solament pensa en far mai negoci, en guanhar mai diners, e pas en ajudar als païses non desvolapats. E organiza guerras coma negocis per guanhar mai.

  • 2
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
3.

Ai legit aqueste article en manjant un BigMac©.

Mercés McDonald© per ton trabalh. Sens tu moririam de talent.

  • 1
  • 0
Lo Muòl apraquital
2.

#1 e mentre aquel temps lo ministre Sapin es condemnat en appel ambe d'autres elegits locals de la vila de lemòtges per un total de primas atribuidas (100 000€) a tòrt per las annadas 2008-2012.

Lemòtges l'avançada......

http://www.boursorama.com/actualites/rejet-d-un-recours-de-sapin-pour-des-indemnites-indument-percues-0ce5ae64c01a4bec993aac30fe4c8b89

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article