L’edicion d’aqueste dimenge de Jornaletpublica una nòva esglasianta: Human Rights Watch (HRW) ven de denonciar la venda de femnas birmanas a de ciutadans chineses amb la tòca de las far procrear. La comission dels Dreches Umans de Birmania cita 226 cases en 2017, mas segon las organizacions umanitàrias que trabalhan sus plaça la chifra poiriá èsser pus nauta. Aquela barbaritat nos a fach pensar a l’esclavatge actual que lo patís una partida de l’umanitat justament a causa de marridas decisions politicas, e a una mena de capitalisme que nos ne fa dirèctament de complices.
 
En 2016, a l’escasença de l’Èuro de fotbòl, publiquèrem un article sus l’esclavatge darrièr los partenaris d’aquela competicion. Las sabatas o las camisetas qu’abilhan los eròis de l’espòrt, e la majoritat de joves occitans, las an fachas d’obrièrs esplechats dins de regims de semiesclavatge e quitament d’esclavatge. Dementre, l’esportiu que las pòrta es pagat generosament per o far. Cinc meses abans, aviam ja denonciat l’esclavatge infantil dins la produccion de chocolat, que ten d’enfants d’11 a 16 ans embarrats dins de plantacions e forçats de trabalhar d’80 a 100 oras per setmana. Alavetz denonciàvem que las societats Nike, Adidas e Puma garentissián pas de salari vital als obrièrs que fabricavan lors produches, e publicàvem que las marcas de chocolat sortit del trabalh d’enfants esclaus serián Hershey, Mars, Nestlé, ADM Cocoa, Godiva, Fowler’s Chocolat e Kraft.
 
 
D’esclaus venduts a l’enquant en Libia
 
Tanben denoncièrem en novembre de 2017, que de migrants de Nigèria, Nigèr, Mali e Ghana èran venduts a l’enquant coma esclaus en Libia. Aqueles migrants son de victimas dels trafegaires d’umans que lor prometon un passatge san e salve devèrs Euròpa. La situacion s’es pas brica melhorada. Actualament, los esclaus se vendon a l’entorn de 400 èuros. Las femnas las vendon coma d’esclavas sexualas.
 
 
Quantes esclaus trabalhan per nosautres?
 
Lo sit web Slavery Footprint prepausa, en anglès, un questionari per que se sàpia quantes esclaus trabalhan per nosautres, segon nòstras abituds de consum. Atal mòstra qu’un òme occitan celibatari d’aperaquí 30 ans sens enfants amb una auto e una mòto e que s’inquiete per son aspècte fisic auriá environ 50 esclaus a son servici.
 
Del temps que lo sit pausa las questions successivas per tal de far lo calcul, remembra que i a fòrça enfants paquistaneses que lors contractes d’emplec començan a l’edat de 13 ans e finís a 30, que segon Save the Children 250 000 enfants trabalhan dins los forns de maçons isolats de la societat, que mai de 200 000 mainats trabalhan coma esclaus en Índia, que los salariats del sud-èst asiatic que trabalhan a pelar de cambaròts fan de jornadas de 20 oras per un salari de misèria, que lo segond exportator mondial de fusta de Birmania emplega de trabalh forçat, que lo coltan dels telefòns mobils ven de las minas de Congo ont l’armada susvelha los esclaus que i òbran, qu’1,4 milion d’enfants son constrenches de trabalhar dins los camps de coton d’Ozbequistan...
 
Ara qu’avèm un pauc mai d’informacion sus tot aquò, podèm un pauc mai prene consciéncia d’ont venon lo petròli, lo gas, lo coton, lo cafè, l’aur, los diamants, la fusta, lo coire, las cerealas o lo coltan que fa foncionar los telefonets...  e mai las sabatas, las raubas, lo maquilhatge, los articles de l’ostal, las pèças de las veituras e los aparelhs electrodomestics...  E nos poiriam tanben pausar de questions a prepaus de nòstre consum, e  del biais nòstre d’aculhir los migrants.