Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Lo supremacisme constitucional

Lo “supremacisme” cèrca de justificar l’idèa que i auriá de collectius superiors a d’autres, per de rasons de raça, de lenga, de cultura, de religion, de genre... e mai ne legitima lor discriminacion, lor somission e quitament lor segregacion. Es sovent restacat amb lo racisme, lo sexisme, l’omofobia... Los mèdias nos parlan a bodre de cases de supremacisme dins l’istòria que nos espaventan, coma los masèls del nazisme o l’Apartheid sud-african. Mas lo pòble occitan es victima dempuèi de sègles d’un dels supremacismes pus pervèrses de l’istòria de l’umanitat. Aquel supremacisme lingüistic e cultural qu’a condemnat los enfants d’Occitània a l’ostracisme, a la vergonha, a l’autofobia, a la glotofobia... es dins las valors de la Republica Francesa e lo sosten sa Constitucion.
 
Pendent qualques sègles, los ciutadans occitans an patit lo mesprètz e d’umiliacions a causa de la lenga, subretot dins l’estat francés. Dempuèi mai de dos sègles, las divèrsas politicas governamentalas que preconizan lo supremacisme lingüistic an impausat de torturas fisicas e psicologicas als enfants dins las escòlas, dins los centres de trabalh, per carrièras e quitament a la guèrra en mandant los occitanofòns far la carn de canon.
 
Aquel supremacisme es totjorn present e sostengut per l’estat e sa tòca finala es l’extermini de tota lenga e cultura que siá pas la francesa oficiala. E mai sembla qu’aquel extermini lo vòlon lèu complir de cap en cima se prenem en compte que tre la rintrada que ven, vòlon suprimir completament la modèsta preséncia de l’ensenhament de l’occitan de l’educacion publica. Aquel lingüicidi que nomenam “Vergonha”, demòra encara un subjècte fòrça tabó en França ont d’unes que i a contunhan de negar qu’una tala discriminacion aja jamai agut luòc.
 
Mas lo supremacisme si qu’es real, e lo mençonan las autoritats francesas sens trantalhar.  Ven de o demostrar la ministra Jacqueline Gourault al Senat: “L’ensenhament immersiu es possible dins las escòlas privadas, coma las Diwan, mas pas dins las escòlas publicas, car se pòt pas impausar als parents. L’ensenhament immersiu a l’escòla publica es anticonstitucional”, çò diguèt.
 

E ben, jos la devisa de la libertat, l’egalitat e la fraternitat, i a una sola lenga que se pòt impausar, la lenga de la raça superiora.


 
 
 
fffff fffff
 
RÉPUBLIQUE FRANÇAISE
ACTIVITÉ PURETÉ SURVEILLANCE
COMITÉ DE SALUT PUBLIC.
 
ÉGALITÉ. LIBERTÉ.
 
A Paris, le 28 Prairial, l’an second de la République une et indivisible.
Les Représentants du Peuple, composant le Comité de Salut Public,
A l’Agent national près la Commune d _______________
 
***
 
Citoyens, la Convention nationale a senti l’importance d’une Loi pour l’enseignement de la langue française aux Citoyens des divers départements où l’on parle des idiomes differents.
 
Dans une République une et indivisible , la langue doit être une. C’est un fédéralisme que la variété des dialectes: elle fut un des ressorts de la tyrannie ; il faut le briser entièrement : la malveillance s’en serviroit avec avantage.
 
« ... Le decret du 8 pluviôse ordonne, en consequence, le prompt établissement d’un instituteur de langue française dans chaque commune de campagne des departements où les habitants sont dans l’habitude de s’exprimer dans une langue étrangère.
 
« Cet instituteur doit, chaque jour, enseigner la langue française et la déclaration des droits de l’homme à tous les jeunes citoyens des deux sexes ; et chaque decadi, faire lecture au Peuple des Lois de la République, en les traduisant vocalement.
 
« Mais, en le chargeant de ces fonctions importantes, la loi ne le dispense pas de remplir celles d’instituteur des écoles primaires.
 
« Le travail est la mesure du salaire, et c’est ce principe qui a déterminé le Législateur, en accordant à l’instituteur un traitement fixe et plus fort, pour l’indemniser d’un plus grand travail.
 
« Ainsi donc, dans les communes de campagne, le même instituteur, doit non-seulement enseigner la langue française, mais encore satisfaire à tout ce qu’exigent de lui les lois relatives à l’instruction publique. »
 
 
Les Membres composant le Comité de Salut public,
 
Signé, ROBESPIERRE, BILLAUD-VARENNE, LINDET, C.A. PRIEUR, CARNOT, B. BARÈRE, COUTHON et COLLOT-D’HERBOIS.
 
 
Salut et fraternité.
 
   
 
 
  


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Enric Mala Tèsta
10.

#9 E non, d'aquel temps, dominavan los supremacistas franceses e s'impausava la lenga francesa. Ara per ara dominan los suprimacistas de la finança internacionala, fòra sòl, e donc, si'mpausa la lenga del $, la lenga dita anglesa…

  • 2
  • 0
Guilhem S.
9.

#4 Ah bon ? E quand al sègle 18 la primièra republica decidiguèt l'eradicacion dels "patois" e que foguèt complida per la tresenca republica èra jà l'oligarchia financiaria internacionala ?

  • 2
  • 0
Papioli
8.

Avetz l'aer fin de tombar dins la creisença qu'aquela filosofia es vrai. Es la darriera batalha d'un poder que de jorn en jorn s'etiòla.
Es una darriera batalha per detornar la veritat sur de faussas informacions , de faus desbats. França es pas democratica, d'accòrd mas los medias zo son enguera mens, qu'obeissan au poder que los paia.

Quò es pas l'exterminacion d'una lenga mas l'exterminacion d'una populacion emben sos pesticides, erbicides, sos vacins, sas ondas 5G pus meurtrieras que las grenadas daus policiers. Es pas un cas frances; es la mondialisacion. Tot çò que se passa dins lo monde es una lucha entre l'ancien poder e una resistença qu'es procha de la victoria.
Vos fasetz pas tròp d'ilusions. Los occitanistes son pas l'embonilh dau monde e son pas la sola victima!

  • 3
  • 0
JCd
7.

Que hèn supremacisme lingüistic pendent que la nosta lenga es a crebar ! Vergonha !

  • 1
  • 2
Black Blòc Joe
6.

Le decret du 8 pluviôse ordonne, en consequence, le prompt établissement d’un instituteur de langue française dans chaque commune de campagne des departements où les habitants sont dans l’habitude de s’exprimer dans une langue étrangère ?

Donc, per los que se reconeisson identitàriament dins una d'aqueles lengas "estrangièras", la lenga francesa es clarament una lenga estrangièra ! Amb lo dever d'insurreccion (Cf. declaracion dels dreits umans), aquí un segond punt d'acòrdi entre Robespierre e ieu…

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article