Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

La colonizacion sociala

| EFE
Remembràvem divendres passat lo 50n anniversari de las susmautas d’Stonewall, origina de la lucha del movement LGBTI, una efemerida que completam uèi amb una entrevista que soslinha las dificultats extrèmas que patís lo collectiu LGBTI en Africa, mai que mai las femnas.
 
D'aquela entrevista i a quicòm que nos a fach perpensar. Se mençona Gigi Louisa, una activista feminista qu'assegura que lo patriarcat que patisson en Kenya arribèt amb la colonizacion. Explica que las societats anterioras a la colonizacion s’estructuravan en tribus, en familhas, en territòris, e qu’aquelas tribus avián de biaisses de s’organizar qu’èran pas omofòbs ni penalizavan la diferéncia e qu'èran quitament de matriarcats. La Constitucion kenyana es fòrça eiretièra de las leis qu’impausèt l’empèri britanic, e las Constitucions d'autres païses son pereu eiretièras de las qu'impausèt la Republica Francesa e d'autres estats colonizaires. Mentre que raubavan las riquesas e que lors societats esplechavan las ressorsas naturalas, los colonizaires i portèron las valors occidentalas, la religion, la lenga e l’instauracion de la familha eterosexuala coma institucion. Un còp alienada e desculturada, la societat a desvolopat ara una intolerància maximala de tot çò que s’aluènha de la nòrma.
 
Per saber cossí auriá evolucionat Africa soleta, sens las colonizacions, podem ensajar d'analizar los cases de Liberia, un país non colonizat, o d'Etiopia, un país colonizat solament durant quatre ans. Aquí las culturas, los mercats e las institucions pròprias se son mantengudas. Podèm pensar, doncas, que dins la rèsta d'Africa las lengas autoctònas serián vengudas oficialas —e mai siá probable que qualques unas coma lo ki-swahili, lo twi o lo zulu serián pus egemonicas—, las religions autoctònas aurián subreviscut e i auriá tanben d'estradas, de grandas vilas e de camins de fèrre, mas tot seriá arribat pus doçament e segon los besonhs locals. E sèm segurs que Louisa auriá agut rason, la societat patiriá pas lo masclisme e l'omofobia amb tanta violéncia.
 
Aquesta analisi nos a fach tanben chifrar sus cossí seriá la societat occitana s'Occitània èra pas estada colonizada. Aquí tanben poiriam extraire qualque pista d'aquelas regions del país amb de govèrns pròpris fins fa gaire coma Bearn fins en 1620, Aran fins en 1834 o Niça fins en 1860. Quinas lengas serián ara pus parladas? Quinas tradicions auriam? Quina religion? Auriam las meteissas estradas e autoestradas e las meteissas linhas de tren? E la societat seriá mai o mens racista, masclista e omofòba?

 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan-Pèire Soulié
6.

#1 fin finala tot se joguèt amb lo nas de la Cleopatra

  • 1
  • 0
Emmanuèl Isopet
5.

#4 L'ucronia es un jòc. Un exercici d'esperit. Ensajar d'imaginar cossi se seriá passat se... Mas se fa amb los elements que coneissèm (donc pas totes) e amb la nòstra sensibilitat. E es aci que l'ucronia deven un esplech "politic" per mostrar que "sens aquò" o "amb aquò"... tot seriá estat melhor. Es la limita de l'exercici. Es totalament infeudat a la vision actuala de la situacion. En fach, l'ucronia es tant fisabla coma la prevision politica a 10 ans. Qual anonciava Macron e Trump president dètz ans a?
Empacha pas que l'ucronia es un jòc amusant, entre amic, o pels escrivans de ficcions. Los melhors son los mai assabentats, e los que sabon que çò que dison se pòt contradire totalament amb tant de facilitat.

  • 7
  • 0
Enée Roma
4.

#1 Plan interressenta, l'ucronia : aquò nos mòstra çò qu'a bastit Roma. Mas França, en Occitania linguïstica, qué a bastit ? Qué a destrusit ? Qui farà lo balanç, objectiu, s'entend ? França nos mancariá plan mens que Roma, me pensi…

  • 3
  • 0
Lachaud
3.

De temps en temps chadria pausar la question coma se fai que la colonisacion d'Occitania es totjorn en òbra e pas bastir sa vita sur dau "si".

  • 7
  • 0
Dariu Val Maira
2.

#1 La diferéncia es que los occitans sèm encara aicí

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article