Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

La democracia europèa en jòc

| @assemblea
Dimècres que ven, las carrièras de Barcelona amassaràn un còp de mai de centenats de milièrs de personas, saique mai d’un milion, per revendicar lo drech de decidir lor avenir en democracia. Aquesta darrièra èrsa de revendicacion independentista, tan populara, espeliguèt en julhet de 2010, après que la Cort Constitucionala espanhòla aguèt suspendut un descafeïnat Estatut d’Autonomia que veniá d’èsser votat. Mentretant, las autoritats qu’an governat Madrid, tant los socialistas coma los conservators del PP, e, de tot segur, la monarquia, an realizat de mai en mai de politicas catalanofòbas e, sustot, demofòbas, en fasent venir per reaccion lo pòble catalan de mai en mai ferme e convencut de sas revendicacions.
 
Pendent tot aqueste periòde, que nomenan “lo procès”, an organizat milanta accions civicas e politicas. Podèm soslinhar la cadena umana de mai de 400 km que traversèt lo Principat de Catalonha en 2013, seguida d’accions similaras cada annada a l’escasença de la Diada. Mas es sustot remarcable lo referendum d’independéncia que se menèt a bon tèrme lo 1r d’octòbre de 2017. E mai las polícias espanhòlas organizèsson una persecucion inedita per ensajar d’empachar e d’anullar l’eveniment, las urnas e los bulletins de vòte, lo jorn de l’eleccion tot èra lèst e mai de dos milions de ciutadans votèron. Votèron jos los còps dels policièrs que tabasèron lo pòble que votava, mas la resisténcia populara faguèt reüssir lo vòte.
 
A comptar d’aquel moment, l’estat espanhòl quitèt de mostrar al Mond qu’èra una democracia, del temps que l’Union Europèa regardava endacòm mai. “Es un afar intèrne d’Espanha”, çò disián las autoritats europèas. La meteissa causa que disián en 1936, en tot daissar las armadas faissistas d’Alemanha e d’Itàlia s’entraïnar en bombardant Gernika, Valéncia e Barcelona, entre d’autras vilas, per menar Euròpa devèrs una segonda granda guèrra qualques ans pus tard.
 
La situacion en Catalonha es actualament inquietanta. Los presidents de las doas principalas associacions independentistas son en preson dempuèi 23 meses per aver convocat e desconvocat una manifestacion pacifica, mentre que los politicians independentistas, elegits democraticament pel pòble, son en exili o en preson per aver complit lo programa electoral que presentèron al mond que los votèron, e per aver ensajat d’aplicar lo resultat d’un referendum.
 
Mentretant, a Hong Kong, las autoritats an anonciat lo retirament del polemic projècte de lei d’extradicion que descadenèt las protèstas multitudinàrias, après tretze setmanas de contèsta e manifestacions.
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Black Blòc Joe
4.

#3 E la politca francimanda es als òrdres dels rics que la finançan a cada eleccion… Es per açò tanben que plan mai m'agrada d'èsser paure.

  • 1
  • 0
Bramafam Seta
3.

Mas, paure Joe, la prensa francimanda es als ordres dels politics...

  • 3
  • 0
Black Blòc Joe
2.

Çò que mai me sembla insofrible subre aqueste sicut, es lo silenci sepulcral de la prensa francofòna de m… Mercés plan a Jornalet !

  • 5
  • 0
Artur Quintana Font Speyer (RFA)
1.

La darrièra Guèrra Mondial comencet sonque qualques meses dempuéi la del trionf faicista a Espanha.

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article