Bandièra01 1180x150: La Passem

editorial

Viure al vilatge, viure a la vila, viure al país

Senta Aulària de Larzac
Senta Aulària de Larzac
Dins l'edicion d'aqueste dimenge, Jornalet remembra l'iniciativa que l’entamenèt fa qualque temps lo vilatge peiregòrd de Sent Peir de Frègia (Nontronés) per i tornar de vida. Coma totes los vilatges e del país, franc d'Aran e saique de las Valadas, Sent Pèir de Frègia aviá tanben patit la desertificacion. Mas aquí an capitat a aduire de vida d'un biais ecologic e duradís. Ça que la, en dependent tostemps del torisme e mai siá bio.
 
Lo problèma que patisson los vilatges e las vilas occitanas es grèu. Prengam per exemple lo cas de Vilanuèva d'Òlt (Naut Agenés) que France Info lo pausèt d'exemple de desertificacion e qu'o raportèrem en agost passat. “Çò piéger es quand la darrièra pastissariá a barrat. Fasià vint ans qu’èra aquí. I trobàvem un pastisson que totòm s’en congostava”, çò disiá un dels testimoniatges esglasiants d'aquel reportatge.
 
Sus aquel subjècte, lo jornalista Olivier Razemon publiquèt a la fin de 2016 un libre en francés entitolat Cossí França a tuat sas vilas?. S’agís d’un trabalh, articulat principalament a l’entorn de l’urbanisme e dels transpòrts, que demòstra çò que podèm veire al país dins la vida vidanta: los comèrcis de las vilas son barrats, las vilas son privadas de vida e las crompas se fan dins los centres comercials en perifèria.
 
E del temps qu'an desparegut las fornariás e las carnsaladariás (o son vengudas de botigas de tatoatges o de crompa d’aur), las vilas son voidas e tristas. Sus las carrièras ont fa un sègle se parlava occitan socialament, ara tot simplament se parla pas, ni occitan ni francés ni res de res. Se parla pas.
 
Es clar qu'aquel mond que vòlon pas que se parle occitan, çò que de verai vòlon es que se parle pas. Lo poder de la paraula es enòrme e indispensable per nos organizar.
 

    
fffff fffff
 Se sarran las eleccions municipalas e voldriam far passar una lista de questions a pausar als candidats occitanistas per ne saber mai de lors programas. Ajudatz-nos e servissètz-vos dels comentaris per nos en prepausar qualques unas.
  



abonar los amics de Jornalet

 


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Papioli
3.

Te, la borgeasia occitanista, literaria nascuda dins una biblioteca, se rend compte que la desertificacion rurala es un problem mas quò es una bona causa. L'eco-museu de St Peire de Frègia es de la merda perqua a estat volgut aitau. Es un eco-museu coma l'òm pòd en trobar alhors coma a Sòrges (museu de la trufa). Quò es pas una damanda de la populacion mas lo maire fai un project e si, es aceptat, reçauba de las subvencions de la Region, de França e de l'UE; De segur lo maitre d'òbra es lo que balha las subvencions que viesan lo torisme pus leu que la tradicion culturala o economica.

Quò es pas que tot siaja a rejetar mas i a pas de plaça per la cultura occitana. Quò se volia un centre ecologic modern e i a de las formacions a la tecnica de construccion; I a de bons professors mas quò es mas daus stages de cortas duradas. Apres quò, l'òm dich aus stagiaires que podan devenir auto-entreprenors mas, la conaissença ensenhada sufisan pas ( o ben lo stagiaire a pas los moiens materiaus per montar una entreprisa). I a belcòp de decepcion tant chas los stagiaires que chas lòrs clients. Quò es una fòrma de degradacion de l'ensenhament e de colonisacion economica.

Autre còp las gens vivian ensemble, trabalhavan ensemble, e s'amusavan ensemble. Coma lo dich l'article de Jornalet lo monde se parlan pus; chacun demòra dins son car a ruminar de las causas negras o ben a dire dau mau daus vesins. Chacun a un trabalh mas completament deconectat daus autres. Per los chaumaires quò es pareir. Fasetz un project per tocar una palha mas l òm lo butir a presentar daus projects irealisables, per exemple se servir de materiaus que venan de l'autre costat de la planeta e que colan chars.

  • 6
  • 0
Carles Marx Londre
2.

Los comèrcis de las vilas son barrats, las vilas son privadas de vida e las crompas se fan dins los centres comercials en perifèria. Los comèrcis de las vilas èran multiples, e la borgesiá pichona de las vilas i ganhava pro moneda : cada mercant i ganhava un bon pro, se trabalhava plan.

Quand passam als centres comercials, es sonque la granda borgesiá que ganha un maximum de moneda. La pichona borgesiá, se ne vòl encara gafar qualques miquetas, li demòra pas mai que de préner d'accions al grop Cairreforc, per exemple. E, aiçò, abans d'èsser complètament arroïnat ! E se que non res mai.

Es aital que 1% de la populacion mondiala ne ven a possedir 80% de las riquesas. Non solament es injustificable, mas aquò tua tot : la democracia, la participacion civica, lo ligam social, lo ligam a la natura, la quita natura, las lengas, las vilas, aquò o tua tot : en medecina, aquò se ditz un cancèr generalizat. Despertatz-vos.

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article