Bandièra01 1180x150: La Passem

editorial

“... mas perque los que la sabon non la parlan pas”

Lo poèta basco Joxean Artze disiá: “Una lenga se pèrd pas perque los que non la sabon pas non l’aprenon pas, mas perque los que la sabon non la parlan pas”
Lo poèta basco Joxean Artze disiá: “Una lenga se pèrd pas perque los que non la sabon pas non l’aprenon pas, mas perque los que la sabon non la parlan pas” | TripAdvisor
Se presentèt dimècres passat al Parlament de Catalonha una campanha sonada “Me càmbies pas la lenga”. S’enreguèt en setembre e sa tòca es de conscientizar los catalanofòns de passar pas a l’espanhòl quand parlan a una persona que per son accent o per son aspècte semble pas catalanofòna. Los sectors mai espanholistas del país an volgut farlabicar lo discors de presentacion de la campanha en la qualificar de racista, mentre qu’es precisament tot çò contrari.
 
Aquò nos fa pensar a una nòva que publiquèrem lo dimenge passat, 9 de febrièr, sus l’iniciativa que l’entamenèt fa qualque temps lo vilatge peiregòrd de Sent Peir de Frègia (Nontronés) per i tornar de vida, e qu’inspirèt l’editorial d’aquela setmana. Dins los comentaris, i aguèt qualque legeire que planhiá qu’Occitània se repoblèsse mas pas al benefici de l’occitan. Aquel argument de l’immigracion es tanben fòrça utilizat en Aran per explicar la granda davalada de l’usatge social de la lenga al país.
 
Fa pas tant de temps, èra normal d’ausir a parlar l’occitan al pòrt de Seta de la boca de migrants italians que i trabalhavan, un fach paradigmatic que se passava dins tota la geografia de nòstre país de Medoc a las Valadas e d’Aran al Creissent quand l’occitan èra la lenga normala, la d’usatge social. Los migrants qu’arriban al país aprenon la lenga que i tròban e que lor conven. Se lor aguèssem parlat en occitan, aurián parlat occitan, aquò es segur.
 
Es verai que los occitans sèm pas los colpables del lingüicidi que l’a patit nòstre pòble. Es demostrat qu’aquel culturicidi es estat planificat e executat dempuèi longtemps pel poder a París, e tanben a Madrid e a Roma. Mas si que deuriam assumir nòstra part de responsabilitat dins tot aquel procès d’alienacion. Lo poèta basco Joxean Artze disiá: “Una lenga se pèrd pas perque los que non la sabon pas non l’aprenon pas, mas perque los que la sabon non la parlan pas”[1]. Cresèm qu’aviá rason. Quitem, doncas, d’acusar los migrants e metèm-nos al trabalh per inversar la situacion. Se parlam occitan als que son pas occitanofòns, lor disèm que l’occitan es tanben per eles, d’ont que sián.
 

 

 
 
[1] “Hizkuntza bat ez da galtzen ez dakitenek ikasten ez dutelako, dakitenek hitz egiten ez dutelako baizik”.






abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

.t
8.

Se quauqu'un se'n va per quauques jorns en Alemanha , assaja de conéisher quauques mots d'alemand , non ? S'es en Anglatèrra , quauques mots d'anglés … Parièr per los Estats-Units .
Assaja de parlar la lenga deu país , non pas la soa . Ne se figura pas de parlar la soa pertot ?

Lavetz perqué en país autes , se creden de ne pas parlar la lenga deu país ? au mens quauques mots ?
MESPRETZ ? ne son pas tan nòblas aqueras lengas ? o n' ic son pas los pòbles que las parlan ?

  • 6
  • 1
Franc Bardòu
7.

#6 E vos, quand anatz passar una setmana a Londre, a París o a Berlin, lo mond se botan sulpic a vos parlar en occitan ? Non. E son racistas, per aiçò ? Non, pas per per aiçò. Lo malurós Analós que ne parlatz aviá la causida en decidissent d'anar a Barcelona : apréner lo catalan o apréner l'anglés. Los Barcelonins non son castelhans : non an, de ges de biais, obligacion de parlar castelhan. Los Catalans non son los obligats dels autres, pas mai que los Alamands, los Angleses o los Franceses. PAs mai que los Occitans, los Bretons, los Basques…

Vos agradriá pas que vòstres dròlles cresquèsson en Catalonha : i aprendrián de causas suspèctas ? Non vesi es qué es suspècte de donar a entendre qu'un pòble, parlant una lenga non es l'obligat (es a dire l'inferior) d'un autre parlant una autra lenga…

Los qu'an iniciada aquela campanha nos diràn que s'atacan a un foncionament diglossic e pas a de personas e auràn plan rason.

En realitat non combaton la convivéncia mas l'imperialisme espanhiolista. Soi estat mai d'un còp dins d'acamps, associatius, culturals e familhals en Catalonha Sud, ont parlèri e escotèri parlar gents en occitan, catalan e castelhan : cadun parlava çò sieu e entendiá çò autre ; degn non i èra obligat de cambiar de lenga. Aquò, si qu'es la convivéncia, e non pas la dominacion d'unes per un autre.

Lo mesprètz espanholista (e francista, segon l'encastre) de tota diferéncia es la xenofobia, e si qu'aluca lo fòc, que destillan una poison : la de la junta catolico-faiscista, la tanben de la siá-disent republica xenofòba, unformista e imperialista franco-franchimanda. Non o cal mesclar tot. E per criticar las gents, las cal conéisser…

  • 15
  • 4
Estabosit
6.

"Passar pas a l’espanhòl quand [parlam] a una persona que per son accent o per son aspècte semble pas catalanofòna." ça dison sens vergonha.
Aquò sembla una campanha xenofòba. La caça a l'Espanhòl es dubèrta per carrièra.
Podètz parlar espanhòl a un Magrebin o un Europèu, mas pas a un Espanhòl. Uèlh per uèlh, dent per dent.
Malurós l'Andalós que va passar una setmana en Catalonha, valriá melhor per el que foguèsse pas jamai nascut.
E a Perpinhan, cossí cal far ?
M'agradriá pas que mos dròlles cresquèsson en Catalonha i aprendrián de causas suspèctas.
Los qu'an iniciada aquela campanha nos diràn que s'atacan a un foncionament diglossic e pas a de personas... En realitat combaton la convivéncia, alucan lo fuòc, destillan un poison.
Espanha a traversat lo sègle XX dins un ataüc, auriá pas besonh d'aquò.
Urosament nosautres sèm en Occitània, e Jornalet nos permet de nos exprimir, amai a de monde coma ieu que comprenon pas tot.

  • 3
  • 10
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
5.

Cal far passar lo pòble occitan e la societat occitana de l’estat de la dependencia a l’estat d’ autonòmia.

Passar d’un pòble birbandejaire a un pòble emprendaire. Un pòble occitan que se quilha e obra, mailèu que de se sietar e esperar que d’autris obran en plaça d’el meteis.

Nòstra sobeiranitat vendrà brica de Paris, Vendrà brica de Bruxelles, vendrà de nosaus, nos aparten e ne sem los eretièrs.

La perda de la lenga es un indicator de perda de la sobeiranitat nòstra !

  • 6
  • 0
Artur Quintana Font La Codonyera (Aragon)
4.

Lo mai lamentable d'aqueste afaire és que la deputada Anna Erra aja cregut necessari de s' escusar de las siás paraulas. Reflectís los complexes dels parlants de catalan. Lamentable, que disi.

Un prèc: me disi Artur, non pas Arturo. Lo govern espanhol en 1939 me cambiet lo mieu nom Artur -que constava al Registre republican- per Arturo, e quand la dita democracia tornet, non lo me retornet. Que me calguet faire plan de trabalhs, mais dempuèi 2019 me disi 'oficialament al Registre' tornamai Artur. Calgueren 80 annadas, perdequé coma dison los nostres sènhers: Las cosas de Palacio, van despacio.

  • 11
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article