Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Pro de marginalizacion, d’escarniment e de mesprètz!

La lenga occitana se tròba dins una situacion d’extrèma minorizacion e es en perilh d’escantiment après qualques sègles de repression e sustot de marginalizacion, d’escarniment e de mesprètz. Aquela marginalizacion, aquel escarniment e aquel mesprètz que los an patits la majoritat d’occitanofòns dins lors carn e esperit an compelit la màger part de nòstres conciutadans, long del sègle XX, a arrestar la transmission de la lenga. Aquò, li poiriam dire “tortura”? Cossí apelariam lo fach d’infligir a qualqu’un una sofrença crusèla, fisica o psiquica, coma punicion, per fin de modificar son comportament?
 
Las societats desculturadas e alienadas que renóncian a lor lenga per s’integrar al grop dominant demòran mespresadas e marginalizadas. Es dins aquela mena de societats que trobam mai de cases de violéncia, d’alcolisme, d’addiccions e de malautiás fisicas e mentalas. Los sociolingüistas an remarcat tanben que dins los cases de reviscolament de lengas aqueles problèmas demesisson.[1]
 
Es evident que l’estat francés a pas cap d’intencion de demandar perdon e reparar lo mal qu’a causat amb l’etnocidi del pòble occitan. Al contrari, se’n vanta. Ça que la, l’occitanisme deuriam començar de perpensar un cambiament d’actitud e quitar de permetre cèrtas causas. Dins aquel sens cresèm que nos caldriá abandonar cèrta terminologia que nos manten dins l’alienacion e lo mesprètz:
 
Bilingüisme: nos caldriá quitar de revendicar de ciutadans bilingües e revendicar de ciutadans occitanofòns e poliglòtas. Que l’occitan siá pas jamai la segonda opcion, mas una opcion de la meteissa dignitat que las autras.
 
Lenga regionala: lo fach que i aja de lengas consideradas coma nacionalas e de lengas consideradas coma regionalas es una mòstra clara d’imperialisme lingüistic que nos caldriá pas acceptar. Se l’estat francés considèra lo francés coma una lenga “nacionala”, l’occitan, lo breton e lo basco, demest d’autras, los devèm consideradas egalament coma de lengas nacionalas. Lo tèrme “lenga regionala” es pas qu’un eufemisme de patois que deuriam pas tolerar.
 
Enfin, deuriam totjorn denonciar aqueles cases de mesprètz e folclorizacion, e non pas n’èsser complices. Fa qualques jorns, la cadena TF1 emetiá amb una condescendéncia insultanta un messatge en “patois provençal”. Nos dòl prigondament al fons de l’arma qu’una entitat coma lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana o aja partejat suls rets socials coma s’aquò foguèsse una reüsida per l’occitan.
 
 

 
 
 
[1]Carme Junyent disiá sus Vilaweb lo 16.11.2018: «[...]La consequéncia mai evidenta de la mòrt d’una lenga es la pèrda d’una manièra alternativa d’explicar lo Mond. Una lenga quita pas d’èsser una de las formas possiblas de realizacion de la capacitat umana universala qu'es lo lengatge e per aquela rason cada lenga nos mòstra una possibilitat. Totun, delà la pèrda culturala e de coneissença per l'umanitat, i a lo mal que se fa a las personas. I a un nombre incalculable d’articles que descrivon las condicions de vida de fòrça societats aculturadas. De personas que, en avent volgut far partida del grop mai grand mejançant lo renonciament a lor lenga, an vist coma demoravan marginalizadas. Violéncia, alcolisme, dependéncias e malautiás —fisicas e mentalas— fan abitualament partida d’aquela sòrta de descripcions. Mas se vei tanben que, quand i a de projèctes de revitalizacion de lengas, aqueles problèmas demesisson.[...]»



abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
7.

Abandonar la nocion de "bilinguïsme" ? Segon Lluís Uracill, sabem que, de tot biais, es un mite.

Tre qu'emplegui lo qualificatiu de "regional" per nòstra, soi sempre a precisir qu'es una lenga DITA regionala. Una lenga es nacionala coma l'aiga es banhada. Indicatz : "o fach que i aja de lengas consideradas coma nacionalas e de lengas consideradas coma regionalas es una mòstra clara d’imperialisme lingüistic que nos caldriá pas acceptar." Imperialisme linguïstic ? Quin prepaus sabent !!! Ieu, apèli aquò de racisme ordinari…

Suprimir una lenga es suprimir un pòble. La politica linguïstica francesa es largament passibla d'un tribunal penal internacional. Mas aquò risca gaire d'agradar als espanholistas, Turcs ni als Chineses…

  • 17
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
6.

#4 Patetica es vòstra mòstra d'asirança blosa, coratjosament amagada darrièr un chafre.

Los occitans avèm de nos daissar umiliar sens quitament protestar? Lo Congrès a d'acceptar totas las umiliacions en nom de la "socializacion de la lenga"? Avèm pas drech de criticar lo Congrès sens nos far insultar sul pic? Qu'esperatz d'un mèdia: la somission o la reflexion critica?

Pausi aquelas questions als autres legeires. M'interèssa pas l'opinion dels coards agressius.

  • 22
  • 13
Joana Acs dels Tèrmes
5.

#4 Quina violéncia!

  • 21
  • 0
Tacsèijo
4.

Qu'ètz PA-TE-TICS. Au punt de'n har títols putaclics. MAG-NI-FICS. Lo tèxte deu Congrès qu'ei EXACTAMENT aqueste : "Après l'occitan gascon, qu'ei en occitan provençau qui avem podut enténer lo messatge de prevencion sanitària sus TF1."
E que'n dedusitz que n'a tirat qu'ac valorizava com ua "reüssida" ??? MES FRANCAMENT ??? Tant d'òdi qui avetz cap a ua entitat qui hè mei tà l'occitan que tots los eslits d'òdi qui provocatz sus aqueste "jornalàs" en deliquescéncia ???
Lo Congrès qu'a partatjat ua mustra de la practica sociau de la lenga (EN GUARDÀ'S DE HAR TOT TIPE DE COMENTARI) pr'amor d'estar dens las soas competéncias lo pòle lenga & societat, tant vau díser la socializacion de la lenga : BONA O MAISHANTA !!! N'ei pas ni un partit politic ni ua jornau d'integristas com lo vòste, e qu'espèri ne responeràn pas a tau provocacion autant hainosa. Ne'vs saludi pas.

  • 11
  • 24
Mocador
3.

Cossí se ditz "marronièr" en catalan ?

  • 3
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article