Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Retorn a la França coloniala

Un trentenat de joves d’ultradrecha patrolhavan la setmana passada sus la frontièra entre Comenge e Aran, pel còl de Portilhon e al plan d’Arrem en susvelhar que d’immigrants intrèsson pas dins lo territòri francés
Un trentenat de joves d’ultradrecha patrolhavan la setmana passada sus la frontièra entre Comenge e Aran, pel còl de Portilhon e al plan d’Arrem en susvelhar que d’immigrants intrèsson pas dins lo territòri francés
Un trentenat de joves d’ultradrecha patrolhavan la setmana passada sus la frontièra entre Comenge e Aran, pel còl de Portilhon e al plan d’Arrem en susvelhar que d’immigrants intrèsson pas dins lo territòri francés, dins l’encastre de çò qu’eles meteisses nomenavan “la Mission Pirenèus”. Los elegits locals coma la presidenta de la region, Carole Delga, lo president del departament, Georges Méric, o lo cònsol màger de Luishon exigiguèron del prefècte de la region que metèsse fin “fermament e sens retard a aquel còp de fòrça contrari a las valors de la Republica” e demandèron al Ministèri de l’Interior que dissolguèsse Generacion Identitària.
 
Mentretant, la França de Macron ven de mai en mai autoritària. Las duradissas protèstas dels Gilets Jaunes an solament conegut la repression de l’estat, sens èsser entendudas, e dempuèi cada setmana partejan las carrièras amb los que protèstan contra la dicha Lei de seguretat globala. Coma totas las leis que cèrcan de nos prene la libertat, se pretend que sa tòca es de nos donar mai de seguretat, mai que mai après los darrièrs atemptats jihadistas.
 
Per contra, aquela França que nos pren de mai en mai de libertat, contunha d’encoratjar de libertats coma la d’insultar, se trufar e mespresar los sentiments religioses d’un collectiu, e mai aquò contravenga a las declaracions universalas suls dreches umans e mai a tot còde deontologic. Es verai que França s’es bastida sus l’idèa que los collectius an pas de dreches, mas sonque los individús, amb la volontat que lo sol collectiu acceptable siá lo pòble francés uniformizat per la Republica. Es per aquò que fòrça politicians s’opausan encara a la possibilitat que i aja d’autras lengas oficialas que lo francés. Pasmens, los collectius existisson, coma la volontat individuala de s’i identificar. D’autre caire, cal dire l’evidéncia qu’es pas tanpauc brica acceptable que se responda a aquelas transgressions amb de violéncia murtrièra, en se tostemps condemnabla, de segur. Mas, sens cap de volontat de minimizar ni de justificar la terror, conven de far atencion. Quand aquela òrra violéncia se produtz, cal jutjar e arrestar los criminals mas cal tanben pensar a la responsabilitat dels qu’an generat lo conflicte.
 
Los elèits parisencs e franceses, educats dins las escòlas mai prestigiosas, nos menan de mai en mai a una involucion sociala e politica e asseguran lor poder en nos menar a aquela regression. E Macron es lo president perfièch per eles, amb son biais de far arrogant que lo fa venir semblable a un emperaire. A l’estil de Sarkozy, Chirac, Mitterrand, Giscard... e de Gaulle. Semenar l’islamofobia e l’asirança contra los migrants es eficaç per aqueles elèits que dirigisson las societats qu’esplechan las ressorsas naturalas o umanas en Mali e als païses del franc CFA. De païses ont França pòt intervenir militarament quand li conven per lor far tostemps seguir los interèsses economics de la metropòli o simplament per lor recordar tostemps que i a una metropòli que comanda.


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

La Java Bleue ?
10.

A ne jutjar per l'indigència dels comentaris completament fòra-subjècte e de talament pauc de coërencia, França coloniala (que siague aquela de Macron o aquela de Generacion Identitària) a encara de bèles jorns davant ela. De Gaulle disia dels franceses qu'èran " des veaux" e Joan Bodon disia dels occitans qu'èran "un pòble de capons". Es pas prèp de cambiar.

  • 2
  • 0
Gerardo Niça
9.

#2 Tu, as un problèma psiquiatric ambe los Gascons, e particularament los Landés a qué pareis. T'an fotut una escassa dins lo cuòl quora èras jove e en vacanças a Lacanau ? Es encara traumatisat ?

  • 3
  • 0
gilóß pietadóß
8.

#6 mercés a Jornalet de plan voler tirar mon nom d'aqueth comentari difamatòri.
n'èi pas arren a véder damb los devís desobrats daus gasconISTES, occitanISTES, tròls e antitrolISTAS.

per contre, que mon nom paresca per l'eternitat dens los motors de recèrca d'internet, e ligat a un debat tant pauc interessant... mercés au cap redactor d'intervenir au mei viste.

  • 0
  • 3
gilóß pietadóß
7.

#6 pensi t'as enganat, car amic... la luta anti-tròlista aquò's pas ma tassa de tè !

  • 0
  • 0
Nas de guit
6.

#2 Praube de vos ! Lo vòste monde que's reduseish a las nhica-nhacas deu mondòt occitanista ! Que caleré sortir drin (abans que'ns tornen confinar).

  • 8
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article