Bandièra01 1180x150: País Invisible

editorial

Per lo retorn al país de la Vènus d’Arle

Lo lengatge e la cultura son, benlèu, las caracteristicas mai remarcablas dels èssers umans. Lo fach que los umans ajam desvolopadas tantas culturas dins una diversitat talament rica nos captiva e nos mòstra l’immensitat de la creativitat umana. La creacion artistica a tanplan acompanhat lo desvolopament de nòstra espècia dempuèi la preïstòria fins al ponch que poiriam dire que l'art es un dels aspèctes mai particulars de la conducha umana. Mas aquel ric desvolopament cultural uman se desvolopa pas dins las meteissas condicions pertot. Los imperialismes pòrtan de relacions inegalas entre culturas del biais que cèrtas civilizacions, mai que mai las militarizadas, s’impausan a d’autras e ensajan d’estandarizar lor egemonia culturala.
 
Normalament, los empèris mesprèsan las culturas que conquistan o colonizan, detèstan lors lengas e tota lor creacion immateriala. Mas, per contra, qualques empèris valorizan las creacions materialas. Es per aquela rason que trobam d’art de tota la planeta al Musèu Britanic de Londres e al Lovre de París.
 
Lo 23 de setembre passat, publicàvem sus aquestas paginas cossí una venda a l’enquant d’art precolombian en Alemanha indignava sèt païses latinoamericans. Fa tres ans, raportàvem lo debat sus la restitucion de l’art espoliat per França a las ancianas colònias, del temps que Macron deviá tornar a Benin 26 pèças d’art reclamadas per aquel país, d’un total d’aperaquí 5000. De remarcar que mai de l’85% del patrimòni african es pas pus en Africa.
 
Occitània patís dempuèi longtemps aquela sòrta d’imperialisme cultural. Tota manifestacion culturala immateriala, mai que mai la lenga, a patit e patís d’agressions violentas e maquiavelicas al mièg d’un mesprètz màger. E l’art material a subidas d’espoliacions. Dins aquel sens publicàvem dimècres passat que la vila d’Arle reclama lo retorn de sa Vènus.
 
La còla de Jornalet sostenèm la demanda dels elegits arlatencs, per que l’estatua romana siá expausada dins son encastre, al costat de las arenas e del teatre roman que, per astre, poguèron pas emportar a París. Evidentament, tanben revendicam que torne a Brassempoi (Shalòssa) la Dauna deu Capulet, que torne a Era Espuga (Nebosan) la Vènus dera Espuga e quitament que tornen a Montmaurin, totjorn en Nebosan, las pèças espoliadas e portadas dins un musèu de Tolosa.
 
L’art se deuriá pas poder crompar ni vendre. Sa valor deuriá pas èsser comparabla a la valor de l’argent. Cresèm que deuriá èsser un ben public restacat amb las culturas e que la proteccion de tota manifestacion culturala, materiala e immateriala, deuriá èsser subreprotegida perque pertòca totes los umans e tot çò que nos rend umans. Cresèm que l’Unèsco se deuriá batre per tot aquò; per protegir las culturas dins lors territòris, las preservar de las espoliacions o de las destruccions, e de totas las menaças imperialistas que, en nos desculturizant, nos desumanizan.


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bodiu
6.

Cal tornar vestir la Vènus d'Arle !

  • 0
  • 2
Flòp
5.

#3 Tè ! un tròl.

  • 2
  • 2
Bodiu
4.

D’apèi d’experts dentre 85% e 90% del patrimòni artistic african sariá forince d’ Africa.

M’entervavi per saber çò que ne podiá èsser per Occitània.

  • 5
  • 0
Bodiu
3.

Aquela mena de formulacion « per lo….. » me far totjorn riser, es coma « la crida », çaquelà se dins las annadas 70 podiá passar, ara fa vièlhasson, vièlh matagòt reguergue. Aquò limpa e tira costièr, abenat fins al l’ ordil.

Per de que pas tanben :

« per las carbas entà las dorgas ».

D’obras d’art tiradas d’Occitània per lo bonastre de qualques chinchon polidets d’enlamont, ne i a un molon.

Mas i a un autre chepic aquíu, es la coneissença del patrimòni nòstre es aqui que lo codèrc es arre, levat qualques matas de margalh. Son pas nombroses los Occitans, occitanistes, a coneisser las obras eissida dels nòstras ginhècs artistas.

Caldriá saique començar al prim es a diser per coneisser çò quavèm produzit al fial del temps.

  • 5
  • 11

Escriu un comentari sus aqueste article