Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Gardarem la Calandreta Lemosina

| Paraulas en Òc
Venèm de veire coma lo tribunal administrtiu de Lemòtges a condemnat la Calandreta Lemosina a tornar una subvencion de 47 000 èuros al conselh regional de Lemosin. Aquela senténcia seguís la denóncia que faguèron en 2012 un dotzenat de ciutadans, que la majoritat d’eles son membres d’una organizacion francesa nomenada la Liura Pensada (Féderation Nationale de la Libre Pensée). Teoricament planhián aquò: “una region, a qui incombís la charja daus licèus, pòt pas ajudar financierament una associacion tala, e impòrta pauc que l’aprendissatge de l’occitan presente un interès regionau culturau puei que l’estructura a subvencionar es una escòla primària e non pas un licèu”. Es a dire, qu’aquel mond se dison fòrça inquiets pel fach que l’argent de la region ane als licèus e non pas a las autras escòlas. Mas es evident qu’es pas per aquò qu’an fach lor denóncia. Aquel grop, en mai d’èsser d’occitanofòbs, son de cinics.
 
Lo neojacobinisme francés del sègle XXI adoptarà, de mai en mai, aquela estrategia. La repression politica e policièra es pas viabla dins una societat modèrna dintre l’encastre europèu. Per arrestar lo progrès democratic dels dreches collectius, apareisseràn de grops “civics” que reclamaràn una defensa de lors dreches individuals en se basant sus la legalitat en vigor, o sus las valors “republicanas” e en pretendent èsser eles los pòrtavoses de la “majoritat sociala”. Se passèt ja quicòm de similar quand un Movement Republican de Salvacion Publica, que sembla qu’èra un “movement unipersonal”, denoncièt l’installacion dels panèls bilingües en occitan e francés a Vilanòva de Magalona (Montpelhierenc). Avisem-nos de la tactica: un ciutadan reclama que se retire un panèl aprovat per una majoritat perque a el, personalament, aquò l’embarrassa. Coma quatre ciutadans se planhon per una escòla que de desenats de parents creson qu’es bona per l’educacion de lors enfants. Coma totjorn, la menaça es de plaçar los dreches individuals al dessús dels dreches collectius.
 
Davant aquela situacion, cal far doas reflexions. D’un costat aqueles sectors ultraconservators e reaccionaris —e mai se de còps se pretendon d’esquèrra— se mobilizan car los movements de las nacions minorizadas progrèssan dins l’estat francés. D’Occitània a Bretanha e d’Alsàcia a Corsega, las lengas e las culturas minorizadas ganhan un chic de terren. Aquò es bon. Mas cal far atencion, e aquí fasèm l’autra reflexion: a nosautres, los occitans conscients de nòstra cultura, nos cal trabalhar per èsser preparats, nos cal aver d’arguments per refutar amb rigor los arguments de nòstres adversaris e cal, sustot, mai de pedagogia mediatica e politica per minimizar l’impacte potencial d’aqueles gropets occitanofòbs.
 
Al nivèl juridic, es pensable que la Calandreta Lemosina, o ben lo conselh regional de Lemosin, o ben totes dos, fagan un recors davant la justícia per manténer la subvencion e per anullar la primièra decision desfavorabla del tribunal. D’efièch, s’una region coma Lemosin pòt pas finançar dirèctament una escòla primària, en tot cas a drech de finançar d’activitats de desvolopament de la lenga occitana. Òr, finançar una Calandreta (e mai s’es una escòla primària) poiriá èsser justificat juridicament coma una subvencion a la lenga d’òc.
 
Mas al delà d’aquelas reflexions, la còla de Jornalet voldriam far una crida a sosténer la Calandreta Lemosina. Cal sustot mostrar lo sosten popular a las Calandretas e l’indignacion fàcia a las agressions contra la nòstra lenga. Quand lo prefècte dels Pirenèus Atlantics, en seguissent tanben la meteissa estrategia qu’aqueles occitanofòbs, volguèt barrar la Calandreta d’Artics en Bearn, Bové cridèt a la desobesissença civila e l’occitanisme reagiguèt amb una manifestacion a Pau. Ara es ora d’anar totes manifestar a Lemòtges.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

lachaud Dournazac (87)
7.

Aquela afar es l'ocsaion de parlar un pauç dau lemosin. Sei nascut entre Tula e Uzercha (19) en datz-nòu cent cranta nòu (1949) dins una familha de paisans. Mos parents portavan en ilhs tres culpabilisacions ; esser paisans que volià dire arierat, rustre, banturle, pas saber parlar frances se far mocar de se quand anavan en vila, pas aver d'instruccion. Quò peset sur lòrs eschinas; quò peset sur mon éducacion. Los paisans parlavan occitans entre eus e frances a lòrs efants.
Dins las annadas 1960/70 mon pair credava " sab ente i a dau trabalh; las usinsas, a Paris, embauchavan a plen". Era pas lo 3/4 d'un colhon; avià agut un filh que trapet son bac. Ieu, era pas tant content Me damandava çò que poria far de tot çòqu'avià aprengut a l'escòla. -Mon pair disià " loa qu'an de de l'instruccion se desbrolharan totjorn mielhs. Quo es d grands sabents que la societat a besonh. I a totjorn pron d'aquels chefalion que se prenen per pus sabents que ne'n son".
Per me quò fuguet un tracanard. Quitar l'universitat ares la segonda annada era la pus maeschanta pòrta de surtidas de la fac. Una formacion universitari de dos ans m'aura permetut une melhora adaptacion a la vista professionala. Mas, quand l'òm sap pas!
Dins las annadas 1970, un obrier de Tula disià : "veiretz, quo es los jòunes que nos sauveran " (volià dire, los jounes qu'an fach de las estudis).
En mai 68 un licean de Brive disià : veiretz, chabaretz tots pantoflards."
Lo Marcel disià "nos fan cagar emben totas aquelas estudis. De mai an de l'instruccion, de mai son obligeats de 'nar trabalhar alhors. Los certificats d'estudis fasian virats l'economia limosina autre còp e qu'era pas pus mau. Anuech, tot lo monde s'en vai e las teuladas son pas tornadas levadas."
L'Angela disià "quo es ben brave de renovar las 'gleisas e de botar daus lampaderis dins los bòscs, quo es pas aquò que fara venir los toristes."
Lo Patrick disià: "lo monde son partits de la montanha; tant mielhs, tant mielhs; los puechs van tornar se crubir de bòscs; la natura vai se regalar.
Lo Toina disià : " Quo es pas d'una façada atlantica que lo limosin a besonh. Quo es d'una façada miejaterrana. E, vesetz-tu, lo Languedoc a besonh d'una façada bretona . Lo traifc qu'arieba de Marselha e que s'en vai vers Lion, devrian lo far virar vers Limotges en passant per lo ventre dau Massif Centrau. Martselha, Montpelier, Decazevila, Capdenac, Brive, Limotges, Peiteus, la bretanha, ,l'irlanda, l'escòssa per completar la rota de la seda, la rota dau sud.
La Luciena disià "Lo lemosin espera enguera son TGV, mas quò ven pas bian redde. Sembla que las relacions Nord/sud van se tarir. Lo Limosin sera obligeat de se virar vers lo sud.
Estela disià : "Lo monde produisant mai de dechais que de nutriments, aumentan la polucion, Consoman mai que la terra pòd fabricar. Degun sap si los rasonaments economics d'autre còp poran nos sauvar.
Lo Bernard disià: "Los lemosins cresavian en la França, en la Region, en l'Europe. Ren d'aquòmarcha. Demora mas l'occitania. S'occupar de l'occitania quo es s'ocupar de se".
Lo politic disià "velha a çò que los limosins ajan pron d'ospitaus, de services publics, de medecins, de dentistes,, internet, lo naut debit" La Maria respondià : "mas, quo es mas de l'assistanat".
Lo Piaron disià:
Per lo lemosin es l'ora de chausir entre lo nord e lo sud, entre lo frances e l'occitan. Una lenga, per ieu, sert de ren si pòd pas esser lo pòrta paraula de l'avenir. Quo es anuech que lo futur se fai e en prumier dins las nòstras pensadas.

  • 4
  • 0
Lafontan Tolosa
6.

La manca de comunicacion d'aquela Calandreta es un problèma gròs .

  • 7
  • 2
socialisme o barbaria occitania
5.

la calandreta que deve arrefusar de pagar. L'occitanisme que deve aber un drin mei de nhac e assumir la soa fonccion istorica, sauvar la lenga.

  • 8
  • 0
Terric Lausa Quilhan
4.

Ben segur que cal anar manifestar a Lemòtges. Mas manifestar per qué exactament? Lo jutjament ja es passat.

Trapi aquò curiós qu'aqueste afar se fa conéisser dels mitans occitanistas sonque ara.
Perqué Calandreta al nivèl federal o a pas rendut public per tota Occitània abans de passar al tribunal?

Seriá estat mai facil de far pression sul tribunal abans lo jutjament! Es una escasença perduda e quina escasença! Ara es tard, fòrça tard. L'episòdi judiciari es acabat e penjat.

Se pression se pòt encara far serà sul Conselh Regional de Lemosin pr'amor de los far trapar una solucion administrativa. Mas aquò serà una decision purament politica

Que los de Calandreta manden una crida amb un mot d'òdre precís e soi segur que la solidaritat occitan se manifestarà.

  • 12
  • 5
Robèrt Lauragués
3.

Qual pren en carga l'organizacion e la convocacion de la manifestacion? Calandreta? IEO-Lemosin? Arri-Lemosin? Anem! Avètz lo sosten del pòble occitan e serem nombroses!

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article