Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Anna-Maria Poggio: "Lei tres manifestacions passadas an fach prendre consciéncia au monde e li an legitimat sa revendicacion"

vice-Presidenta de l’IEO e pòrta-paraula permanenta de la Coordinacion "per la lenga occitana"

Lo representant del CREO-MP, Ana-Maria Poggio (Vice-presidenta de l’IEO), Joan-Loís Blenet (President de las Calandretas), Martina Ralu (Oc-Bi), Joan-Loís Laffont (President de la Convergéncia Occitana); faguèron una conferéncia de premsa lo 30/11/2011
Lo representant del CREO-MP, Ana-Maria Poggio (Vice-presidenta de l’IEO), Joan-Loís Blenet (President de las Calandretas), Martina Ralu (Oc-Bi), Joan-Loís Laffont (President de la Convergéncia Occitana); faguèron una conferéncia de premsa lo 30/11/2011 | IEO

Fau qu’aquesta politica vengue interregionala e coerenta au nivèu de tot lo relarg occitan Deu èstre una lèi que permete l’aplicacion d’una politica linguistica publica eficaça, sus tot l’espaci occitan


Parlam amb Anna-Maria Poggio, vicepresidenta de l’Institut d'Estudis Occitans nacional e pòrtaparaula permanenta de la Coordinacion "per la lenga occitana"


Es lo pòble occitan pro conscient de la siá existéncia?

Leis occitans an consciéncia de son occitanitat ò dau mens d’èstre diferents a rapòrt dei gents dau nòrd mai per la part màger an pas consciéncia d’èstre un pòble especific.

Cresètz que las manifestacions coma aquela, e las precedentas, fan desvelhar un sector del pòble d’Occitània?

Òc, lei tres manifestacions passadas an fach prendre consciéncia au monde qu’èran de milierats a se sentir occitans, a parlar la lenga e a la voler dins sa vida vidanta. Li an ansin legitimat sa revendicacion e li an donat fisança en son drech a sa lenga e sa cultura, a l’exprimir publicament.

E a la classa politica? Actes massius coma aquela manifestacion an qualque responsa concrèta de la part de nòstres politicians?

Òc, lei manifestacions an rendut leis institucionaus de quauquei regions atentius ai demandas dei ciutadans e leis a endralhats dins la mesa en plaça d’una politica linguistica publica volontarista en favor de la lenga occitana. Es ben mai es pas encara pron! De mai, fau qu’aquesta politica vengue interregionala e coerenta au nivèu de tot lo relarg occitan. Au nivèu nacionau, aquestei movements an permés de faire espelir lo debat en plaça publica e nacionalament fins a n’arribar a l’inscripcion dei lengas regionalas dins l’article 75-1 de la Constitucion. Es una avançada simbolica. Mais sabèm uei, qu’es tanben una engana puei que politics e tribunaus nos afortisson de lònga qu’aquesta inscripcion dona « …nimai libertat nimai drech ai lengas regionalas… » e n’avèm quasi cada jorn de pròvas novèlas…

Cossí deu èsser la lei que reclamatz perque la lenga occitana foguèsse oficiala?

La lèi se deu pas acontentar d’èstre una lista de çò que pareis qu’avèm ja lo drech de faire e que se tuerta cada jorn a d’entrepachas multiplas…coma per exèmple lo bon voler d’un administratiu lambda. Deu èstre una lèi que done un vertadièr estatut juridic ai lengas regionalas, que done drech e libertat per permetre l’aplicacion d’una politica linguistica publica eficaça (e aquò, sus tot l’espaci occitan) per revitalizar la transmission e socializar la lenga occitana dins totei lei domènis de la vida vidanta.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article