CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 14 d'agost

Entrevistas

Dimenge, 26 de novembre de 2017, 03h00

L’Assemblada dels Territòris de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa

Gérard Onesta Vicepresident de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa
Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


Gérard Onesta

Assemblada dels territòris de la region qu'a pres lo nom d'Occitània


© Las encontradas d\'Occitània segon Jornalet





Etiquetas
assemblada dels territòris, onesta, valadier

L’Assemblada dels Territòris de la region foguèt creada lo 4 de novembre de 2016 a Albi segon lo sit web de la region. La region foguèt compartida en 77 territòris o païses (mapa çai junta) per promòure un desvolopament equilibrat entre los territòris poblats o non, rurals o urbans, de plana o montanhós.... 
 
Aquel partiment de la region administrativa Occitània/Pirenèus-Mediterranèa es comparable a la division en païses (tanben nommats parçans o comarcas) prepausada per Jornalet (mapa tanben çai junta e veire article). Atal, sèm sul camin per tornar trobar las identitats istoricas, geograficas e umanas que compausan Occitània.
 
Gérard Onesta aguèt una fòrta experiéncia parlementària quand èra vicepresident del Parlament Europèu. Ara, coma vicepresident de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa , es cargat de la mesa en plaça de l’Assemblada dels Territòris, tal coma o aviá portat politicament per las eleccions regionalas de decembre de 2015 amb la lista Mond Nòu.

 
 
 
Perqué una Assemblada dels Territòris?
 
L’Assemblada dels Territòris a vocacion a equilibrar l’assemblada del Conselh Regional que sa composicion es determinada per la demografia, e ont las aglomeracions an un pes dominant subre los territòris rurals. Per exemple, la Nauta Garona designa 37 representants contra un sol per Losera.
 
Atal, avèm bastit una dobla representacion ont lo plen de l’Assemblada dels Territòris equilibra lo plen del Conselh Regional. Aquela novèla assemblada representa la diversitat de la region mentre que lo plen regional representa son union, que teoricament cada elegit o elegida deu votar segon l’interès de tota la region e non pas de son canton d’origina. L’assemblada dels Territòris favorís l’expression de la diversitat rurala o urbana e de la proximitat locala.
 
De mai, cada territòri (país) deurà aver la meteissa consideracion de part dels servicis de la Region, quina que siá la lor populacion, los lors avantatges o las lors dificultats.
 
 
Cossí foguèron definits los territòris
 
La carta de cada territòri es la resulta d’una reflexion longa e precisa per crosament de cartas multiplas per faire emergir los territòris que comptan:  ”Los territòris de vida realament viscuts per las estatjantas e los estatjants”. La mapa foguèt bastida sus la basa de realitats administrativas actualas e dels bacins de vida definits per l’INSEE (un bacin de vida constituís lo territòri mai petit ont los estatjants accedisson als esquipaments e servicis mai corrents).
 
En primièr, crosèrem las cartas de las realitats geofisicas: vals, planas, sèrras... En segon los bacins de servicis a las personas: emplec, comèrci, ensenhament, santat, espòrt, léser, cultura, transpòrt. Aqueles bacins de servicis permeton de descriure los espacis feblament poblats. En tresen, la mapa de las intercomunalitats per acabar de restacar una comuna a un país o a un autre.
 
Insistiguèri per que la realitat dels bacins de vida foguèsse mai important que lo respècte dels limits dels departaments. Atal, Segalar torna reünir Segalar tarnés e avaironés, Cevenas las de Gard e Losera, Aubrac lo d’Avairon e Losera, Lauragués lo de Nauta Garona e Aude ...
 
E foguèt una suspresa per d’unes que denègan las identitats istoricas dels territòris. Aqueles territòris de vida concòrdan lo mai sovent amb los territòris istorics (païses / comarcas) mentre qu’aquel critèri non foguèt pas pres en compte dins l’estudi inicial. Lauragués, Segalar, Aubrac, Carcin, Roergue, Cevenas, Camarga, Lomanha, Corbièras, Bigòrra, Astarac... apareisson coma de realitats pertinentas. Tot aquò mòstra la fòrça del marcatge cultural e istoricogeografic dins la realitat d’uèi. La mapa de l’Assemblada dels Territòris poirà evolucionar e mai s’es una bona matritz que tradutz las realitats sòcioeconomicas actualas de la region.
 
 
Cossí son designats los elegits e elegidas de l’Assemblada dels Territòris?
 
Un quatren tipe de cartas foguèt utilizat. Caliá un territòri administratiu amb d’elegits que poguèsse designar los representants dels païses qu’aviam fait emergir. Foguèron de territòris administratius de tipes variats que s’adaptèsson a las realitats dels bacins de vida. Segon las particularitats localas, foguèron los Païses definits segon la Lei LOADT de 1995, puèi Voynet de 1999, los Pòls d’Equilibri Territorials e Rurals (PETR), los Grops d’Actors Locals (GAL), los Pargues Naturals Regionals...
 
Caduna d’aquelas entitats designa de representants amb la paritat femna / òme,  demest los elegits e elegidas de son conselh d’administracion, a condicion que non sián pas ja elegits al Conselh Regional. Son dos representants en general, una femna e un òme, 4 per las doas metropòlis, 3 per las autras aglomeracions. E mai, Fenolhedés e la Nauta Arièja que son los dos territòris mai petits an un sol representant perque an mens de 7000 estatjants, siá un barri de Tolosa o Montpelhièr, mas an una particularitat geografica, culturala e de bacin de servici pro especific. E mai per Fenolhedés, es confirmada son especificitat occitana a respècte de las comarcas catalanas del departament dels Pirenèus Orientals.
 
 
Quin poder politic?
 
Lo reglament de l’Assemblada dels Territòris es lo tèxte que regís son activitat . I son descrits sas missions, sos organs, sos mejans e sas modalitats de trabalh. Aquel tèxte foguèt adoptat dins los meteisses tèrmes per l’Assemblada dels Territòris e per l’assemblada del Conselh Regional. E mai, per ne mostrar l’importància, es dempuèi la fin de junh de 2017 en annèxe del reglament del Conselh Regional.
 
Legalament, l’assemblada novèla es una assemblada consultativa, que las decisions finalas demòran al plen del Conselh Regional. Mas l’executiu regional s’engatgèt a prepausar las deliberacions adoptadas per l’Assemblada dels Territòris al vòte del plen regional. Atal es tanben una assemblada proposicionala. Per exemple, ven de demandar amb succès la modificacion d’una deliberacion en favor dels centres borgs rurals.
 
Es ara als representats dels païses de faire viure l’Assemblada dels Territòris per s’emparar de l’amainatjament del lor territòri dins l’encastre regional e faire de proposicions al Conselh Regional.
 
 
Quinas perspectivas?
 
Aquela arquitectura amb doas assembladas poiriá servir de trama a una futura reforma territoriala  de l’organizacion administrativa francesa, e donc de tota l’Occitània francesa. Cada region poiriá aver una representacion bicamerala amb doas cambras deliberativas elegidas: la de la populacion e la dels territòris que seriá una mena de senat regional.
 
Amb las grandas regions nòvas, la proximitat de la region amb la populacion se perdèt. E los departaments non an pas totas las competéncias necessàrias. Los Païses son los territòris de proximitat ideal en mitan rural mentre que las intercomunalitats d’aglomeracion e de metropòlis o son en mitan urban.
 
E mai, la supression dels conselhs departamentals al profièit dels païses e de las intercomunalitats d’aglomeracion d’un costat, e de la region de l’autre permetriá la fusion dels budgets e de las competéncias de las regions e dels departaments per que las regions aguèsson un budget mai eficaç, e mai comparable al de las autras regions d’Euròpa.
 
Sabi que l’experimentacion territoriala de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa es observada per d’autres regions e parçans de l’exagòn, e per totes los que vòlon modernizar las institucions francesas malgrat una oposicion centralista pro fòrta.
 
Una autra reforma importanta per la democracia locala seriá que las assembladas regionalas mas tanben comunalas foguèsson mai independentas de lor executiu, amb una presidéncia distinta entre las assembladas e lor executiu tal coma se fa uèi en Corsega e dins la majoritat de las assembladas elegidas d’Euròpa.
 
 
 
 
 
Jean-Charles Valadier
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

27 de novembre 11.36h

#5 A ! En tornant legir... correccion : "... saguèsson sabracadas."


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de novembre 11.32h

#4 E ben, escotatz, erosament qu'ai gardat dinc mos archius desmaterializats una còpia d'aquel corrièl. Avái ensajat d'èstre pus complèt possible. Ara, avise a la consulta menimosa quauquas endecas mai, a costat dau ròde Cevenas/Botèiras.
Es a dire que, dinc un espandi comun de comunicacion (precise bien per ce que save mièlhs, es a dire au levant dau Massís Septentrionau), se vos me parlatz en èuros, sembla logica que ieu vos respònde en èuros, non pas en francs ni mai en peceta... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de novembre 15.00h

#1 Normalament la redaccion de Jornalet respon totes los emails qu'arriban. De còps un pauc tard, car sèm subrecargats de trabalh. Ça que la, qualques còps avèm agut de problèmas e qualques corrèus non recebuts. Vos pregui de tornar nos mandar lo vòstre corrèu, e vos demandi desencusas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de novembre 11.00h

Interessanta iniciativa politica. A veire las realizacions!
Pels retalhatges dels païses (o parçan, o canton, mas es ja pres per quicòm mai, e vesi pas perque introduir un « comarca » tant pauc utilizat al contrari dels dos autres, mas bon…) es l'evidéncia del « bassin de vie » que foguèt retengut, e ne soi plan content.
Tè, una missantesa de ma part… remarqui qu'enfin Conflent, Vallespir, Fenolhedés, Aspras, Alberas, son pas mai confondudas amb Rosselhon. Aquò los deu cambi... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de novembre 05.31h

Un plan brave trabalh. E, après tantas reculadas, un pas endavant .


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de novembre 04.27h

Deve dire que lo decopatge d'aquela mapa dals "territoires d'Occitanie" es puslèu bien facha. Felicite queles qu'an travalhat sus una autra organizacion de l'espandida "Occitanie".

Per còntra, e aquò concernís la mapa de las encontradas d'Occitania, fai un an d'aquò, saique mai, mandère a Jornalet un tèste rectificatiu detalhat, argumentat, qu'esplicava las errors per lo caire Cevenas/Botèiras. Aguère pas jamai ni respònsa ni ressòn : quò fai que ne'n save pas mai e las errors don... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Nos daissarem pas tòrcer

O aviam dich e o tornarem dire se cal: la societat occitana es anestesiada per la cultura de la subvencion. Dependre en excès de las ajudas publicas a un efièch pervèrs, perque un ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen 26 13
  • nuvols Aush 26 14
  • nuvols Bordèu 26 14
  • sol Briançon 23 8
  • nuvols_parcials Caors 27 14
  • nuvols Carcassona 22 14
  • nuvols Clarmont-Ferrand 23 12
  • nuvols Confolent 24 13
  • sol Gap 27 14
  • nuvols La Canau 26 14
  • nuvols_parcials La Gàrdia 28 17
  • nuvols_parcials La Torre de Pèlitz 27 17
  • nuvols Limòtges 24 13
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 28 18
  • nuvols Lo Puèi de Velai 21 13
  • sol Marselha 29 18
  • sol Montpelhièr 32 21
  • nuvols Naut Aran 23 11
  • sol Niça 27 14
  • sol Nimes 30 21
  • nuvols Pau 23 14
  • nuvols Peireguers 25 14
  • nuvols Rodés 24 12
  • sol Tolon 31 17
  • nuvols Tolosa 26 15
  • nuvols Valença 25 15

giny

giny

giny

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Pausa de la senhaletica en occitan a l'estadi de la Mediterranèa a Besièrs

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • A Torbia, quartiers e maions en occitan alpenc

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Marion Quenut

    Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

I a dins ta vila un local ont se pòsca far de vida sociala en occitan?


37%



33%



23%



7%




Vots 60 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)