Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

L’Assemblada dels Territòris de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa

Vicepresident de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa

Gérard Onesta
Gérard Onesta

Atal, Segalar torna reünir Segalar tarnés e avaironés, Cevenas las de Gard e Losera... Foguèt una suspresa per d’unes que denègan las identitats istoricas dels territòris Amb las grandas regions nòvas, la proximitat de la region amb la populacion se perdèt L’experimentacion territoriala de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa es observada per d’autres regions e parçans de l’exagòn Una autra reforma importanta per la democracia locala seriá que las assembladas foguèsson mai independentas de lor executiu


L’Assemblada dels Territòris de la region foguèt creada lo 4 de novembre de 2016 a Albi segon lo sit web de la region. La region foguèt compartida en 77 territòris o païses (mapa çai junta) per promòure un desvolopament equilibrat entre los territòris poblats o non, rurals o urbans, de plana o montanhós.... 
 
Aquel partiment de la region administrativa Occitània/Pirenèus-Mediterranèa es comparable a la division en païses (tanben nommats parçans o comarcas) prepausada per Jornalet (mapa tanben çai junta e veire article). Atal, sèm sul camin per tornar trobar las identitats istoricas, geograficas e umanas que compausan Occitània.
 
Gérard Onesta aguèt una fòrta experiéncia parlementària quand èra vicepresident del Parlament Europèu. Ara, coma vicepresident de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa , es cargat de la mesa en plaça de l’Assemblada dels Territòris, tal coma o aviá portat politicament per las eleccions regionalas de decembre de 2015 amb la lista Mond Nòu.

 
 
 
Perqué una Assemblada dels Territòris?
 
L’Assemblada dels Territòris a vocacion a equilibrar l’assemblada del Conselh Regional que sa composicion es determinada per la demografia, e ont las aglomeracions an un pes dominant subre los territòris rurals. Per exemple, la Nauta Garona designa 37 representants contra un sol per Losera.
 
Atal, avèm bastit una dobla representacion ont lo plen de l’Assemblada dels Territòris equilibra lo plen del Conselh Regional. Aquela novèla assemblada representa la diversitat de la region mentre que lo plen regional representa son union, que teoricament cada elegit o elegida deu votar segon l’interès de tota la region e non pas de son canton d’origina. L’assemblada dels Territòris favorís l’expression de la diversitat rurala o urbana e de la proximitat locala.
 
De mai, cada territòri (país) deurà aver la meteissa consideracion de part dels servicis de la Region, quina que siá la lor populacion, los lors avantatges o las lors dificultats.
 
 
Cossí foguèron definits los territòris
 
La carta de cada territòri es la resulta d’una reflexion longa e precisa per crosament de cartas multiplas per faire emergir los territòris que comptan:  ”Los territòris de vida realament viscuts per las estatjantas e los estatjants”. La mapa foguèt bastida sus la basa de realitats administrativas actualas e dels bacins de vida definits per l’INSEE (un bacin de vida constituís lo territòri mai petit ont los estatjants accedisson als esquipaments e servicis mai corrents).
 
En primièr, crosèrem las cartas de las realitats geofisicas: vals, planas, sèrras... En segon los bacins de servicis a las personas: emplec, comèrci, ensenhament, santat, espòrt, léser, cultura, transpòrt. Aqueles bacins de servicis permeton de descriure los espacis feblament poblats. En tresen, la mapa de las intercomunalitats per acabar de restacar una comuna a un país o a un autre.
 
Insistiguèri per que la realitat dels bacins de vida foguèsse mai important que lo respècte dels limits dels departaments. Atal, Segalar torna reünir Segalar tarnés e avaironés, Cevenas las de Gard e Losera, Aubrac lo d’Avairon e Losera, Lauragués lo de Nauta Garona e Aude ...
 
E foguèt una suspresa per d’unes que denègan las identitats istoricas dels territòris. Aqueles territòris de vida concòrdan lo mai sovent amb los territòris istorics (païses / comarcas) mentre qu’aquel critèri non foguèt pas pres en compte dins l’estudi inicial. Lauragués, Segalar, Aubrac, Carcin, Roergue, Cevenas, Camarga, Lomanha, Corbièras, Bigòrra, Astarac... apareisson coma de realitats pertinentas. Tot aquò mòstra la fòrça del marcatge cultural e istoricogeografic dins la realitat d’uèi. La mapa de l’Assemblada dels Territòris poirà evolucionar e mai s’es una bona matritz que tradutz las realitats sòcioeconomicas actualas de la region.
 
 
Cossí son designats los elegits e elegidas de l’Assemblada dels Territòris?
 
Un quatren tipe de cartas foguèt utilizat. Caliá un territòri administratiu amb d’elegits que poguèsse designar los representants dels païses qu’aviam fait emergir. Foguèron de territòris administratius de tipes variats que s’adaptèsson a las realitats dels bacins de vida. Segon las particularitats localas, foguèron los Païses definits segon la Lei LOADT de 1995, puèi Voynet de 1999, los Pòls d’Equilibri Territorials e Rurals (PETR), los Grops d’Actors Locals (GAL), los Pargues Naturals Regionals...
 
Caduna d’aquelas entitats designa de representants amb la paritat femna / òme,  demest los elegits e elegidas de son conselh d’administracion, a condicion que non sián pas ja elegits al Conselh Regional. Son dos representants en general, una femna e un òme, 4 per las doas metropòlis, 3 per las autras aglomeracions. E mai, Fenolhedés e la Nauta Arièja que son los dos territòris mai petits an un sol representant perque an mens de 7000 estatjants, siá un barri de Tolosa o Montpelhièr, mas an una particularitat geografica, culturala e de bacin de servici pro especific. E mai per Fenolhedés, es confirmada son especificitat occitana a respècte de las comarcas catalanas del departament dels Pirenèus Orientals.
 
 
Quin poder politic?
 
Lo reglament de l’Assemblada dels Territòris es lo tèxte que regís son activitat . I son descrits sas missions, sos organs, sos mejans e sas modalitats de trabalh. Aquel tèxte foguèt adoptat dins los meteisses tèrmes per l’Assemblada dels Territòris e per l’assemblada del Conselh Regional. E mai, per ne mostrar l’importància, es dempuèi la fin de junh de 2017 en annèxe del reglament del Conselh Regional.
 
Legalament, l’assemblada novèla es una assemblada consultativa, que las decisions finalas demòran al plen del Conselh Regional. Mas l’executiu regional s’engatgèt a prepausar las deliberacions adoptadas per l’Assemblada dels Territòris al vòte del plen regional. Atal es tanben una assemblada proposicionala. Per exemple, ven de demandar amb succès la modificacion d’una deliberacion en favor dels centres borgs rurals.
 
Es ara als representats dels païses de faire viure l’Assemblada dels Territòris per s’emparar de l’amainatjament del lor territòri dins l’encastre regional e faire de proposicions al Conselh Regional.
 
 
Quinas perspectivas?
 
Aquela arquitectura amb doas assembladas poiriá servir de trama a una futura reforma territoriala  de l’organizacion administrativa francesa, e donc de tota l’Occitània francesa. Cada region poiriá aver una representacion bicamerala amb doas cambras deliberativas elegidas: la de la populacion e la dels territòris que seriá una mena de senat regional.
 
Amb las grandas regions nòvas, la proximitat de la region amb la populacion se perdèt. E los departaments non an pas totas las competéncias necessàrias. Los Païses son los territòris de proximitat ideal en mitan rural mentre que las intercomunalitats d’aglomeracion e de metropòlis o son en mitan urban.
 
E mai, la supression dels conselhs departamentals al profièit dels païses e de las intercomunalitats d’aglomeracion d’un costat, e de la region de l’autre permetriá la fusion dels budgets e de las competéncias de las regions e dels departaments per que las regions aguèsson un budget mai eficaç, e mai comparable al de las autras regions d’Euròpa.
 
Sabi que l’experimentacion territoriala de la region Occitània/Pirenèus-Mediterranèa es observada per d’autres regions e parçans de l’exagòn, e per totes los que vòlon modernizar las institucions francesas malgrat una oposicion centralista pro fòrta.
 
Una autra reforma importanta per la democracia locala seriá que las assembladas regionalas mas tanben comunalas foguèsson mai independentas de lor executiu, amb una presidéncia distinta entre las assembladas e lor executiu tal coma se fa uèi en Corsega e dins la majoritat de las assembladas elegidas d’Euròpa.
 
 
 
 
 
Jean-Charles Valadier
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo raiòu Cevenas
6.

#5 A ! En tornant legir... correccion : "... saguèsson sabracadas."

  • 0
  • 0
Lo raiòu Cevenas
5.

#4 E ben, escotatz, erosament qu'ai gardat dinc mos archius desmaterializats una còpia d'aquel corrièl. Avái ensajat d'èstre pus complèt possible. Ara, avise a la consulta menimosa quauquas endecas mai, a costat dau ròde Cevenas/Botèiras.
Es a dire que, dinc un espandi comun de comunicacion (precise bien per ce que save mièlhs, es a dire au levant dau Massís Septentrionau), se vos me parlatz en èuros, sembla logica que ieu vos respònde en èuros, non pas en francs ni mai en pecetas. En certans endrechs de la "mapa de las encontradas", es aquesta logica que defauta. E dinc un travalh seriós, qualitós coma aquel d'aquí, sariá ben daumatge que las finicions que çai an granda emportança pasmens, siágon sabracadas. Afaire de coërença. Vesètz ? Quò fai que vos mandarai tornar lo corrièl que vos dise.

Pasmens, me fariá gaug de recontrar los mapièrs, o au mens de poire prene lenga emb d'eles. O pensatz possible quò ? Per lurs esplicar clarament e argumentar mon perpaus emb de la mapa sota lo nas. Gramecí d'avança, Jornalet, per nos permetre d'èstre au fiu de l'enformacion e de nos enterconnectar.

  • 0
  • 0
Ferriòl Macip
4.

#1 Normalament la redaccion de Jornalet respon totes los emails qu'arriban. De còps un pauc tard, car sèm subrecargats de trabalh. Ça que la, qualques còps avèm agut de problèmas e qualques corrèus non recebuts. Vos pregui de tornar nos mandar lo vòstre corrèu, e vos demandi desencusas.

  • 3
  • 0
Emmanuèl Isopet
3.

Interessanta iniciativa politica. A veire las realizacions!
Pels retalhatges dels païses (o parçan, o canton, mas es ja pres per quicòm mai, e vesi pas perque introduir un « comarca » tant pauc utilizat al contrari dels dos autres, mas bon…) es l'evidéncia del « bassin de vie » que foguèt retengut, e ne soi plan content.
Tè, una missantesa de ma part… remarqui qu'enfin Conflent, Vallespir, Fenolhedés, Aspras, Alberas, son pas mai confondudas amb Rosselhon. Aquò los deu cambiar de l'afrosa globalizacion de l'anciana « Languedoc Roussillon » ! E tè, ont ne son de la demanda de cambiament de nom del departament ? Avèm mai ausit parlar dels recorses contra lo nom de la region que de las accions per aver un nom mai digne que « Pyrénées Orientales » ?
« Aquel partiment de la region administrativa Occitània/Pirenèus-Mediterranèa es comparable a la division en païses (tanben nommats parçans o comarcas) prepausada per Jornalet »…
Podèm far una superposicion… i aurà de bravas diferéncias. Lavedan/Les Gaves, Coseran/Bas-Comenge, Narbonés, son a vista de nas las tres entitats que semblan identicas. Aquò lèva pas res a la qualitat dels dos trabalhs, mas me sembla que dire que son « comparables », levat la volontat comuna de (re)delimitar de « païses », vesi mai que mai de nombrosas diferéncias.

  • 3
  • 0
Pirolet
2.

Un plan brave trabalh. E, après tantas reculadas, un pas endavant .

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article