Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

An denonciat al Parlament Europèu lo mesprètz d’Espanha envèrs l’occitan

L’Intergrop de las Minoritats Tradicionalas, Comunautats Nacionalas e Lengas a aculhit a Estrasborg l’IEA-AALO

L’Institut d’Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana (IEA-AALO) denoncièt ièr dijòus al Parlament Europèu lo mesprètz d’Espanha per sos engajtaments envèrs l’occitan. L’Intergrop de las Minoritats Tradicionalas, Comunautats Nacionalas e Lengas aculhiguèt l’IEA-AALO a Estrasborg.
 
L’eurodeputat catalan Josep Maria Terricabras (ÈRC), qu’es un dels copresidents de l’Intergrop, aviá convidat los academicians araneses a expausar quina es la situacion de l’occitan en Aran après la senténcia del Tribunal Constitucional espanhòl de febrièr passat. Segon lo naut tribunal espanhòl, l’aranés pòt pas èsser lenga d’usatge preferencial per las administracions dins lo país de cap de Garona.
 
“Lo mesprètz que l’estat espanhòl a agut istoricament per la pluralitat e la riquesa lingüistica pòt ara èsser letal per l’aranés —çò diguèt Terricabras—; per tant, èra important que se poguèsse exprimir lo problèma al Parlament Europèu”.
 
La delegacion de l’IEA-AALO èra compausada de son president, Jusèp Loís Sans; del president de la seccion aranesa, Jèp de Montoya, e de sa secretària, Ròsa M. Salgueiro. Aquestes ramentèron que dempuèi 2006 l’occitan es lenga oficiala, coma lo catalan e l’espanhòl, dins tot lo Principat de Catalonha car atal o establís l’Estatut d’autonomia. Dins aquel sens, precisèron qu’aquel Estatut èra estat aprovat pel Congrès dels Deputats espanhòl e votat pel pòble catalan per mejan d’un referendum. Remarquèron qu’aquela reconeissença èra una mòstra d’un “enòrme respècte” per l’identitat occitana d’Aran, e soslinhèron que Catalonha es lo sol territòri ont la lenga occitana gaudís d’un tractament oficial talament important.
 
La senténcia del Tribunal Constitucional chepica fòrça los academicians araneses pr’amor que “sense ua preferéncia lingüistica, er occitan non poirà pas ocupar un espaci important e destacat ena administracion, ena educacion, enes mejans de comunicacion e en d’auti encastres fondamentaus que li permete de demorar viua”, en tot conclure que refusar son usatge preferencial “ei eth principi argumentau dera sua eliminacion”.
 
 

 
 

 
 




abonar los amics de Jornalet
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Quim M. 08380-Malgrat de Mar
3.

La France! Centre de cultura universal... com l'Espanya que 'desprecia quanto ignora'. El seu menyspreu de les llengües populars, és motiu per invalidar la seva proclamada 'democràcia'. Com un fill ha de menystenir la llengua de la mare?.

  • 13
  • 1
francesc palma
2.

Què poden saber quatre ignorants, de las finesas de la cultura?

  • 8
  • 0
Franc Bardòu
1.

Segon lo naut tribunal espanhòl, l’aranés pòt pas èsser lenga d’usatge preferencial per las administracions dins lo país de cap de Garona ?

E ben segon la constitucion de l'estat francés, cap autra lenga que lo francés non pòt èsser lenga d'usatge, ni preferencial ni segondari, ni dins los païses de Garona, ni endacòm mai.

Lo mesprètz que l’estat francés a agut istoricament per la pluralitat e la riquesa lingüistica es indiscutiblament letal per l’occitan e totas las autras lengas d'aquel estat multicultural ; per tant, seriá fondamental que se poguèsse exprimir lo problèma al Parlament Europèu, mas taben davant lo Tribunal Penal Internacional.

  • 27
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article