CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 18 d'agost

Actualitats

Diluns, 24 de setembre de 2018, 03h00 Cultura,Istòria,Lenga,Politica,Societat

Marselha aculhirà dijòus una manifestacion per que Provença se nomene Provença

Dempuèi junh passat, l’apelacion “Region Sud” remplaça oficialament l’acronim PACA. Los manifestants revendicaràn lo nom de Provença a l’ocasion del Congrès de las Regions de França


Comentaris 17 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


Se tendrà dijòus venent, 27 de setembre, a Marselha, una manifestacion per revendicar que la region de Provença s’apèle oficialament “Provença” (o “Provence” en francés). Dempuèi junh passat, lo nom “Region Sud” remplaça oficialament l’acronim PACA (de Provença, Alps e Còsta d’Azur). La region li dison ansin en seguida d’una decision adoptada pels elegits del conselh regional lo 15 de decembre de 2017. La marca en lenga francesa “Région Sud” es estada depausada a l’Institut de la Proprietat Industriala de l’estat francés e figura suls documents e supòrts de l’institucion regionala.
 
La manifestacion aurà luòc a l’ocasion del Congrès de las Regions de França que se tendrà al Palais del Faròt. Los manifestants son cridats a 10h a manifestar per un nom digne per la region, en seguida d’una campanha reüssida sus Change.org, qu’amassa gaireben 33 000 signaturas. Los manifestants demandan que lo nom istoric de Provença siá tornat al territòri, “suscitant ansin l’adesion ciutadana e populara au projècte regionau”.
 
La campanha e la manifestacion las sostenon d’occitanistas, dont lo Partit Occitan e País Nòstre. De son caire,  l’Assemblada Nacionala Occitana refusa tant “PACA” coma “Region Sud”.
 
 
 







abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

26 de setembre 22.40h

Urrà! Visca Provença liura !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de setembre 11.50h

#9 #10 #11 #14 Avètz bravament rason mas doblidatz que per sas "régions" que son LA SEUNA proprietat, Paris se trufa de totas consideracions istoricas, e a mai forta rason linguisticas. Aquelas consideracions an pas luoc d'ésser, una "région"es una division administrativa arbitrària, coma l'es un département, se pot retalhar e redecopar segon lo bon plaser dau poder central que se'n priva pas. Quand al nom d'aquelas entitas administrativas "abstractas e intercambiablas" dins l'ideologia p... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de setembre 09.02h

#14 es efectivament au monde dau luec de s'auto-definir (supauso que los afecionats de bovina se sentirèn provençaus, e los vaunajòls pusleu uganauds). Lo fach que de traches "provençaus" aien passat Ròse mostra que las identitats istoricas e linguisticas se confondon pas forçadament. Ieu parlavo essencialament d'istòria de la lenga, que fai que se a l'eatge mean l'i a pas gaire de diferéncias entre l'occitan que s'escriu a Montpelhier e lo que s'escriu a Avinhon, l'i a puèi agut d'ev... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de setembre 23.53h

#13 Vos gramecie per aquelas precisions istoricas bien enteressantas que perméton de l'i veire mai clar.
Per fin de tot còmpte, aquelas "ondas d'inovacion"que disètz e que coménçon de datar pasmens, fan-ti pas dals ancians lengadocians orientaus de provençaus actuaus ? O ben los provençaus que vese ieu demòron-ti, maugrat mon argumentacion e vòstras precisions istoricas, de lengadocians orientaus ?

Un lengadocian orientau sariá-ti pas un provençau occidentau ? A mens que lo proven... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de setembre 10.36h

#10 Es un pauc mai complicat. Es verai que l'est de Gard a adoptat de traches "provençaus", essencialament lo système de l'article plurau, mas es récent (NIme fin XVIII, Uzès débuta XIX, Marsillargas meitan sègle XIX). E aquelos parlars sèrvan de traches lengadocians orientaus, dau temps que de parlars lengadocians orientaux partejan de traches amb lo provençau (chaüta das consonantas finalas e de l'-s de plurau). Dau costat dau sud de Droma, Nions es sus la boina amb lo vivaro aupenc... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 22.54h

Una bona passa per recuperar son identitat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 22.21h

#10 Per acabar, qu'ai oblidat : l'aspèct geoculturau que dise sota-entend las realitats economicas e professionalas. Pren en còmpte los bacins de vida. Lo monde regàrdon puslèu d'un costat que de l'autre. E las entrepresas regionalas de Gard, de Vauclusa e de Las Bocas de Ròse ne'n saupeguèron quicòm au moment que lo sénher Hollande descompausèt la mapa administrativa regionala esagonala.

Las relacions economicas e los trajècts professionaus entre Lengadòc orientau e Provença (Aur... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 21.40h

#9 Correccion "patís encara una DESconsideracion".
Ajuston :
Tot aquò per dire que, se lai deu aveire una grand region administrativa, a d'èstre nommada "Provença" e d'èstre espandida de delai Ròse. Que despièi de sègles, "la lenga e la cultura provençalas" tòcon "la lenga e la cultura cevenòlas" amai costéjon tanben"la lenga e la cultura lengadociana. La bola es puslèu bien materializada per lo relèu.

Dau nòrd-èst au sud-oèst, partètz de la Dent de Res au mitan de las garri... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 20.54h

De qué son las bolas d'una region administrativa ?
Son-ti las que dessínhon los contorns de la region istorica ? O ben las que delimíton lo sentiment identitari ?
De qué z'es que dona l'aspèct finau d'una region istorica ?
Los contorns d'una administracion comtala, reiala o republicana movedissa dinc lo temps ? O ben una modalitat de lenga, una varianta culturala e, fin finala, un sentiment d'apartenença a una comunautat bien identificada ?

Mon vejaire personau es aquel d'aquí. La soc... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 20.45h

#7 E ben, sembla pron logic que de provençalistas sostengon lo nom de Provença, non? ;-)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Galhac

    Octòbre de 2012 en Tèrrafòrt de Galhac Tolzan

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Economia occitana: fromais, lenga occitana e país d'Òc

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Los Pokémons de la 3a generacion revirats en occitan

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Un camin d'A Torbia, al nom francitan. © Laurenç Revèst

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


50%



50%



0%



0%




Vots 2 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)