CAPÇALERA: CALANDRETA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 16 de genièr

Actualitats

Dijòus, 25 d'octòbre de 2018, 03h00 Escòla,Internacional,Lenga,Politica

Catalonha: l’arabi e lo chinés dins l’educacion segondària

Lo nòu modèl lingüistic del sistèma educatiu catalan vòl profechar de la multiculturalitat presenta dins los establiments d’ensenhament, e cercariá de refortir lo ròtle de coesion del catalan, e de l’occitan en Aran


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Lo govèrn de la Generalitat de Catalonha prepausa un nòu modèl lingüistic dins lo sistèma educatiu catalan. Amb la tòca de far lo catalan lenga de coësion sociala, se presentèt dimars un nòu model educatiu plurilingüe ont de lengas coma l’arabi e lo chinés seràn facultativas dins l’ensenhament segondari.
 
Segon los responsables de la Generalitat, après 40 ans d’educacion immersiva en catalan, ara l’enjòc es de porgir un modèl de plurilingüisme, en prepausant als centres d’educacion segondària de critèris e d’orientacions per ensenhar las lengas de biais integrat amb los contenguts. Se vòl atal plaçar la lenga al centre del procès d’aprendissatge. Las tòcas son tres: que lo catalan siá lenga de referéncia e agisca coma element de coësion sociala, que se garentisca lo domeni de l’espanhòl e que s’assegure l’aprendissatge d’una o doas lengas estrangièras.
 
Mas un dels cambiaments pus importants es que la proposicion se basa sus l’interculturalitat e vòl favorir la coneissença d’autras lengas per aprigondir la coneissença de maitas culturas. Lo projècte remarca que dins las escòlas catalanas i a dos cents lengas e de culturas desparièras e que los ensenhaires pòdon profiechar d’aquela riquesa en la rendent pus presenta dins las salas d’estudi. Per aquela rason un dels cambiaments anonciats pus importants serà que s’i comprendrà l’arabi e lo chinés coma segondas lengas estrangièras possiblas. Totun, cal remarcar l’abséncia de l’amazigh, qu’es ça que la lenga mairala de fòrça catalans originaris de l’Africa del Nòrd, mai berberofòns qu’arabofòns.
 
A respècte de la lenga nòstra, lo document precisa que totas las referéncias que lo document fa a la lenga catalana s’aplicaràn a l’occitan dins lo cas de la Val d’Aran.
 
 
De contradiccions dins lo projècte?
 
Pasmens, dins una twitterejada, l’èx-deputada aranesa e occitanista Mireia Boia a remarcat una contradiccion dins un paragraf: "En fòrça entorns, lo castelhan es la lenga majoritària dels escolans del centre educatiu e a una preséncia sociala fòrça nauta. Dins aquela situacion, lo castelhan se deu ensenhar coma lenga primièra dels escolans, puèi que la portaràn d’en cò sieu e de l’entorn". Aquò se poiriá d’efièch interpretar coma la volontat de refortir l’espanhòl, e doncas de riscar d’afeblir lo catalan en Catalonha e l’aranés en Aran. "S’aquò es verai, en Aran significa l’assassinat de l’occitan", çò comenta la politiciana occitana de la CUP.
 



 
 
Chepic sul caractèr veïcular del catalan

Enfin, l’organizacion de defensa e promocion del catalan, Plataforma per la Llengua, a exprimit, segon La República, son chepic sul caractèr veïcular de la lenga catalana, en demandant una reünion d’urgéncia amb lo ministre catalan de l’ensenhament, Josep Bargalló. Los centres educatius aurián d’efièch de definir solets de percentatges divèrses de catalan, d’espanhòl e de lengas estrangièras coma lengas veïcularas en foncion de lors realitats sociolingüisticas pròprias.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

29 d'octòbre 17.41h

A Aràbia i Xina aprendran el Català? No vull ésser racista, però perquè no s'aprend també el Occità, el Basc o el Gaèlic.
Es mes legítim i no es degut a les circunstàncies.
No se a que donen prioritat, però això arreglarà res?
Visca la Terra...lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 d'octòbre 10.28h

Semblariá qu’es Marròc que paga (per l’arabi), de mercé d’acòrdis amb lo govèrn espanhòl.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'octòbre 22.38h

Coma que viretz las causas, podètz apréner tota lenga autra que lo francés (veïcule contemporan de comunicacion dinc l'Esagòne), es a dire l'anglés, lo chinés o l'occitan, se i a pas lo banh lenguistica e lo supòrt d'una societat locutritz d'una d'aquestas lengas, aquò vos servirà pas de res dinc la vida. Dètz a vint après, la maja part dals apreneires avèm per sovenença una frasa o doas en boca per faire lo fin a taula o ben despatolhar un torista.
Sèm mai d'un qu'o avèm agut e... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 d'octòbre 13.22h

E lo klingon, lo dothraki e lo na’vi? Grands doblidats


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 d'octòbre 12.34h

Totalament d'acordi amb na Mireia Boia. Que i cal apondre que e tanben la mort del catalan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 d'octòbre 09.34h

A de que aprener una lenga que jamai te servira? Perque pas aprener lo portugues, l'italian, lo còrs, lo russe, l'alemand mai tanben las lengas ancienas coma lo sumerian, l'egipcian e tant d'autras lengas que los archeologues an besonh?
Non, l'òm pòd pas tot aprener a l'escòla. Chau chausir. Pus leu que d'aprener una lenga a mon idéia voldria mielhs aprener la civilisacion de tots los pais e l'istòria de las lengas. Si lòm vòl aprener una lenga etrangiera fau de las escòlas a part. Q... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 d'octòbre 07.47h

Coma aquest' article o presenta, sembla qu' aqueste dispositiu siá una recuolada de cara al dispositiu actual.

Dins lo Principat ( e dins tots los paîses calalans) cal una prioritat efectiva al catalan (e a l'occitan)!

Fisança totala a la plataforma per la llengua.

NI UN PAS ENRERE

CATALUNYA LLIURE


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

En 2019, festegem lo seten anniversari de Jornalet

Lo numèro sèt nos agrada. D'un caire, trobam las originas de la lenga occitana dins un territòri qu'a la fin de l'Empèri Roman èra administrat per la Diocèsi ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 10 6
  • sol Aush 12 4
  • nuvols Bordèu 8 5
  • sol Briançon 7 -7
  • nuvols Caors 11 5
  • sol Carcassona 15 1
  • sol Clarmont-Ferrand 14 3
  • sol Confolent 8 3
  • sol Gap 9 4
  • nuvols La Canau 8 5
  • sol La Gàrdia 8 -1
  • sol La Torre de Pèlitz 12 2
  • sol Limòtges 8 3
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 11 2
  • sol Lo Puèi de Velai 8 1
  • nuvols_parcials Marselha 15 7
  • nuvols Montpelhièr 14 7
  • nuvols_parcials Naut Aran 12 0
  • sol Niça 6 -3
  • nuvols Nimes 14 6
  • nuvols_parcials Pau 12 4
  • sol Peireguers 8 4
  • sol Rodés 2
  • nuvols Tolon 17 6
  • sol Tolosa 12 4
  • sol Valença 9 2

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    En Provença orientala: Lo Canet Ròcavila e noms de luecs occitans escrichs a la francesa

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

T'agradariá que Jornalet se publiquèsse tanben en papièr?


67%



13%



20%




Vots 100 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)