CaPÇALERA A BOCA DE NET
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 d'abril

Actualitats

Dimècres, 16 de genièr de 2019, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Macedònia: quicòm mai qu’una crisi onomastica

En Grècia l’ultradrecha quita l’acòrdi de govèrn amb Syriza


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (1 vòte)
carregant En cargar


Lo parlament de Macedònia aprovèt divendres passat lo cambiament de nom del país, que desenant se nomenarà oficialament Republica de Macedònia del Nòrd. Aquò deuriá dobrir la pòrta a un dels conflictes politics pus estranhs de l’istòria d’Euròpa, qu’ara deu ratificar lo parlament de Grècia. Mas Atenas a reagit en rompent la coalicion de govèrn. L’extrèma drecha a quitat l’executiu d’Alexis Tsipras, puèi qu’accèpta pas brica que lo tèrme Macedònia faga partida d’aquel país. Ça que la, es previst que l’acòrdi que signèron Grècia e Macedònia en junh passat siá ratificat.
 
Segon aquel acòrdi, lo remplaçament de Macedònia per Macedònia del Nòrd permetriá que Grècia renoncièsse a son vèto per que lo país intrèsse dins l’OTAN e dins l’Union Europèa. Pendent gaireben 30 ans, Grècia s’es opausada per una question onomastica: la denominacion Macedònia, que definís tanben la region grèga que sa capitala n’es Tessalonica, podiá pas èsser lo nom d’un estat independent.
 
Justament, lo primièr ministre de Macedònia convenquèt son parlament de votar lo cambiament de nom per obténer l’acòrdi amb Grècia e poder far partida de l’OTAN e de l’UE. Lo cambiament de nom s’aprovèt per 81 vòtes en favor e 80 contra.
 
 
Una crisi de govèrn pachada?
 
En Grècia, l’extrèma drecha quitarà l’acòrdi de govèrn amb Syriza, mas tendrà son grop parlamentari amb sos cinc deputats, çò que li ajudarà fàcia a las eleccions venentas. De son caire, Tsipras poirà governar car Syriza a pro de deputats. Per aquela rason, los mèdias grècs creson que i auriá un acòrdi prèvi entre las doas formacions politicas.
 
 
Macedònia: quicòm mai qu’un nom
 
Mas la disputa per l’usatge del nom Macedònia va delà lo toponim. En realitat, amaga lo conflicte territorial de l’identitat macedoniana.
 
D’un caire, Macedònia es un territòri istoric e geografic que sas frontièras an cambiat long de l’istòria. A l’ora d’ara, compren los estats de Grècia, Macedònia del Nòrd, Bulgaria, Albania, Serbia e una pichona partida de Kosova. Se tracta d’un airal de 67 000 km2 e d’una populacion de 4,76 milions d’abitants.
 
Per Grècia, Macedònia es una partida del país ellèn –amb una granda importància istorica restacada al reialme d’Alexandre lo Grand– que sa capitala istorica es Salonica. A l’ora d’ara, es devesida en tres administracions regionalas, que comprenon lo nom de Macedònia, çò qu'es a l’origina de la crisi. Mas en realitat, la disputa grèga cèrca d’amagar la minoritat nacionala eslava de lenga macedoniana que Grècia reconeis pas. E tanben escond las ambicions d’una part del nacionalisme grèc sus Albania, Macedònia, Bulgaria e Turquia.
 
La dominacion otomana e las guèrras successivas an provocat long de l’istòria mai d'un cambiament uman dins la region, e dins la Macedònia de l’estat grèc lo mescladís de las populacions turcas, grègas e eslavas èra fòrça intens a l'epòca otomana. Après la guèrra grècoturca, lo cambiament de populacions foguèt fòrça crusèl. Dins la Macedònia grèga s’installèron fòrça grècs expulsats d’Anatolia del temps que fòrça familhas turcas èran fòrabandidas de Grècia. L’acòrdi de Neuilly-sur-Seine de 1919 tanben provoquèt lo desplaçament per fòrça de maites macedonians en Bulgaria.


 
Revendicacion bulgara
 
D’autre caire, qualques sectors del nacionalisme bulgar revendican Macedònia tota. Non solament per la revendicacion de la Granda Bulgaria mas tanben per la lenga. Lo macedonian eslau es fòrça pròche del bulgar e segon qualques unes son la meteissa lenga.
 
 
Las minoritats de Grècia
 
Oficialament, Grècia reconeis l’existéncia de minoritats "musulmanas" sus son territòri, mas rebuta categoricament l’existéncia d'una minoritat eslava macedoniana.
 
Totun, las organizacions de dreches umans considèran qu’en Grècia i a entre dètz mil e trenta mila eslaus macedonians que se pòdon distinguir sustot perque parlan macedonian, una lenga que los bulgars considèran coma un dialècte bulgar. D’autre caire, i tanben dos milions de grècs de lenga grèga que se considèran macedonians.
 
 
La lenga macedoniana
 
Lo bulgar es estandaritzat segon los parlars del centre e de l’èst del país, mentre que lo parlar de l’oèst —comprés lo de la capitala Sòfia—, sonat shop o “parlar de païsan”, es gaireben identic al macedonian oficial. Per contra, lo macedonian oficial es estandardizat dins una grafia que sembla subsidiària de la sèrba.
 
Per tant, quinas que ne sián las rasons, tant Grècia coma Bulgaria rebutan l’existéncia de la lenga macedoniana coma diferenta del bulgar. 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

Lo supremacisme constitucional

Lo “supremacisme” cèrca de justificar l’idèa que i auriá de collectius superiors a d’autres, per de rasons de raça, de lenga, de cultura, de religion, ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • Natura mòrta dei dàtils

    Pantais (Poèmas de Lisa Gròs sus pinturas de Christine Nicolas)

  • © Maria Millan

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • A Torbia, quartiers e maions en occitan alpenc

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • © Laurenç Revèst

    Cau d'Alh (Comtat de Niça)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Te sentes victima del supremacisme lingüistic?


93%



6%



1%




Vots 142 vòtes

comentaris 2

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)