CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 27 de junh

Actualitats

Dimècres, 16 de genièr de 2019, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Macedònia: quicòm mai qu’una crisi onomastica

En Grècia l’ultradrecha quita l’acòrdi de govèrn amb Syriza


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (1 vòte)
carregant En cargar


Lo parlament de Macedònia aprovèt divendres passat lo cambiament de nom del país, que desenant se nomenarà oficialament Republica de Macedònia del Nòrd. Aquò deuriá dobrir la pòrta a un dels conflictes politics pus estranhs de l’istòria d’Euròpa, qu’ara deu ratificar lo parlament de Grècia. Mas Atenas a reagit en rompent la coalicion de govèrn. L’extrèma drecha a quitat l’executiu d’Alexis Tsipras, puèi qu’accèpta pas brica que lo tèrme Macedònia faga partida d’aquel país. Ça que la, es previst que l’acòrdi que signèron Grècia e Macedònia en junh passat siá ratificat.
 
Segon aquel acòrdi, lo remplaçament de Macedònia per Macedònia del Nòrd permetriá que Grècia renoncièsse a son vèto per que lo país intrèsse dins l’OTAN e dins l’Union Europèa. Pendent gaireben 30 ans, Grècia s’es opausada per una question onomastica: la denominacion Macedònia, que definís tanben la region grèga que sa capitala n’es Tessalonica, podiá pas èsser lo nom d’un estat independent.
 
Justament, lo primièr ministre de Macedònia convenquèt son parlament de votar lo cambiament de nom per obténer l’acòrdi amb Grècia e poder far partida de l’OTAN e de l’UE. Lo cambiament de nom s’aprovèt per 81 vòtes en favor e 80 contra.
 
 
Una crisi de govèrn pachada?
 
En Grècia, l’extrèma drecha quitarà l’acòrdi de govèrn amb Syriza, mas tendrà son grop parlamentari amb sos cinc deputats, çò que li ajudarà fàcia a las eleccions venentas. De son caire, Tsipras poirà governar car Syriza a pro de deputats. Per aquela rason, los mèdias grècs creson que i auriá un acòrdi prèvi entre las doas formacions politicas.
 
 
Macedònia: quicòm mai qu’un nom
 
Mas la disputa per l’usatge del nom Macedònia va delà lo toponim. En realitat, amaga lo conflicte territorial de l’identitat macedoniana.
 
D’un caire, Macedònia es un territòri istoric e geografic que sas frontièras an cambiat long de l’istòria. A l’ora d’ara, compren los estats de Grècia, Macedònia del Nòrd, Bulgaria, Albania, Serbia e una pichona partida de Kosova. Se tracta d’un airal de 67 000 km2 e d’una populacion de 4,76 milions d’abitants.
 
Per Grècia, Macedònia es una partida del país ellèn –amb una granda importància istorica restacada al reialme d’Alexandre lo Grand– que sa capitala istorica es Salonica. A l’ora d’ara, es devesida en tres administracions regionalas, que comprenon lo nom de Macedònia, çò qu'es a l’origina de la crisi. Mas en realitat, la disputa grèga cèrca d’amagar la minoritat nacionala eslava de lenga macedoniana que Grècia reconeis pas. E tanben escond las ambicions d’una part del nacionalisme grèc sus Albania, Macedònia, Bulgaria e Turquia.
 
La dominacion otomana e las guèrras successivas an provocat long de l’istòria mai d'un cambiament uman dins la region, e dins la Macedònia de l’estat grèc lo mescladís de las populacions turcas, grègas e eslavas èra fòrça intens a l'epòca otomana. Après la guèrra grècoturca, lo cambiament de populacions foguèt fòrça crusèl. Dins la Macedònia grèga s’installèron fòrça grècs expulsats d’Anatolia del temps que fòrça familhas turcas èran fòrabandidas de Grècia. L’acòrdi de Neuilly-sur-Seine de 1919 tanben provoquèt lo desplaçament per fòrça de maites macedonians en Bulgaria.


 
Revendicacion bulgara
 
D’autre caire, qualques sectors del nacionalisme bulgar revendican Macedònia tota. Non solament per la revendicacion de la Granda Bulgaria mas tanben per la lenga. Lo macedonian eslau es fòrça pròche del bulgar e segon qualques unes son la meteissa lenga.
 
 
Las minoritats de Grècia
 
Oficialament, Grècia reconeis l’existéncia de minoritats "musulmanas" sus son territòri, mas rebuta categoricament l’existéncia d'una minoritat eslava macedoniana.
 
Totun, las organizacions de dreches umans considèran qu’en Grècia i a entre dètz mil e trenta mila eslaus macedonians que se pòdon distinguir sustot perque parlan macedonian, una lenga que los bulgars considèran coma un dialècte bulgar. D’autre caire, i tanben dos milions de grècs de lenga grèga que se considèran macedonians.
 
 
La lenga macedoniana
 
Lo bulgar es estandaritzat segon los parlars del centre e de l’èst del país, mentre que lo parlar de l’oèst —comprés lo de la capitala Sòfia—, sonat shop o “parlar de païsan”, es gaireben identic al macedonian oficial. Per contra, lo macedonian oficial es estandardizat dins una grafia que sembla subsidiària de la sèrba.
 
Per tant, quinas que ne sián las rasons, tant Grècia coma Bulgaria rebutan l’existéncia de la lenga macedoniana coma diferenta del bulgar. 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Un gèst de solidaritat

L’associacion dels Amics de Jornalet ven de lançar sa campanha d’estiu per finançar aqueste quotidian en linha amb la tòca d’amassar 3000 èuros dins los tres ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Agaits tolosans. © Franc Bardòu

    Agaits Tolosans

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • De passatge a Montpelhièr, a l'escota de Ràdio Lenga d'Òc Montpelhièr. © Laurenç Revèst

    Mèdias

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Minecraft en version occitana

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

A quina frequéncia legisses Jornalet?


28%



45%



16%



5%



0%



0%



1%



6%




Vots 129 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)