CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 17 de febrièr

Actualitats

Dimècres, 16 de genièr de 2019, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Macedònia: quicòm mai qu’una crisi onomastica

En Grècia l’ultradrecha quita l’acòrdi de govèrn amb Syriza


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (1 vòte)
carregant En cargar


Lo parlament de Macedònia aprovèt divendres passat lo cambiament de nom del país, que desenant se nomenarà oficialament Republica de Macedònia del Nòrd. Aquò deuriá dobrir la pòrta a un dels conflictes politics pus estranhs de l’istòria d’Euròpa, qu’ara deu ratificar lo parlament de Grècia. Mas Atenas a reagit en rompent la coalicion de govèrn. L’extrèma drecha a quitat l’executiu d’Alexis Tsipras, puèi qu’accèpta pas brica que lo tèrme Macedònia faga partida d’aquel país. Ça que la, es previst que l’acòrdi que signèron Grècia e Macedònia en junh passat siá ratificat.
 
Segon aquel acòrdi, lo remplaçament de Macedònia per Macedònia del Nòrd permetriá que Grècia renoncièsse a son vèto per que lo país intrèsse dins l’OTAN e dins l’Union Europèa. Pendent gaireben 30 ans, Grècia s’es opausada per una question onomastica: la denominacion Macedònia, que definís tanben la region grèga que sa capitala n’es Tessalonica, podiá pas èsser lo nom d’un estat independent.
 
Justament, lo primièr ministre de Macedònia convenquèt son parlament de votar lo cambiament de nom per obténer l’acòrdi amb Grècia e poder far partida de l’OTAN e de l’UE. Lo cambiament de nom s’aprovèt per 81 vòtes en favor e 80 contra.
 
 
Una crisi de govèrn pachada?
 
En Grècia, l’extrèma drecha quitarà l’acòrdi de govèrn amb Syriza, mas tendrà son grop parlamentari amb sos cinc deputats, çò que li ajudarà fàcia a las eleccions venentas. De son caire, Tsipras poirà governar car Syriza a pro de deputats. Per aquela rason, los mèdias grècs creson que i auriá un acòrdi prèvi entre las doas formacions politicas.
 
 
Macedònia: quicòm mai qu’un nom
 
Mas la disputa per l’usatge del nom Macedònia va delà lo toponim. En realitat, amaga lo conflicte territorial de l’identitat macedoniana.
 
D’un caire, Macedònia es un territòri istoric e geografic que sas frontièras an cambiat long de l’istòria. A l’ora d’ara, compren los estats de Grècia, Macedònia del Nòrd, Bulgaria, Albania, Serbia e una pichona partida de Kosova. Se tracta d’un airal de 67 000 km2 e d’una populacion de 4,76 milions d’abitants.
 
Per Grècia, Macedònia es una partida del país ellèn –amb una granda importància istorica restacada al reialme d’Alexandre lo Grand– que sa capitala istorica es Salonica. A l’ora d’ara, es devesida en tres administracions regionalas, que comprenon lo nom de Macedònia, çò qu'es a l’origina de la crisi. Mas en realitat, la disputa grèga cèrca d’amagar la minoritat nacionala eslava de lenga macedoniana que Grècia reconeis pas. E tanben escond las ambicions d’una part del nacionalisme grèc sus Albania, Macedònia, Bulgaria e Turquia.
 
La dominacion otomana e las guèrras successivas an provocat long de l’istòria mai d'un cambiament uman dins la region, e dins la Macedònia de l’estat grèc lo mescladís de las populacions turcas, grègas e eslavas èra fòrça intens a l'epòca otomana. Après la guèrra grècoturca, lo cambiament de populacions foguèt fòrça crusèl. Dins la Macedònia grèga s’installèron fòrça grècs expulsats d’Anatolia del temps que fòrça familhas turcas èran fòrabandidas de Grècia. L’acòrdi de Neuilly-sur-Seine de 1919 tanben provoquèt lo desplaçament per fòrça de maites macedonians en Bulgaria.


 
Revendicacion bulgara
 
D’autre caire, qualques sectors del nacionalisme bulgar revendican Macedònia tota. Non solament per la revendicacion de la Granda Bulgaria mas tanben per la lenga. Lo macedonian eslau es fòrça pròche del bulgar e segon qualques unes son la meteissa lenga.
 
 
Las minoritats de Grècia
 
Oficialament, Grècia reconeis l’existéncia de minoritats "musulmanas" sus son territòri, mas rebuta categoricament l’existéncia d'una minoritat eslava macedoniana.
 
Totun, las organizacions de dreches umans considèran qu’en Grècia i a entre dètz mil e trenta mila eslaus macedonians que se pòdon distinguir sustot perque parlan macedonian, una lenga que los bulgars considèran coma un dialècte bulgar. D’autre caire, i tanben dos milions de grècs de lenga grèga que se considèran macedonians.
 
 
La lenga macedoniana
 
Lo bulgar es estandaritzat segon los parlars del centre e de l’èst del país, mentre que lo parlar de l’oèst —comprés lo de la capitala Sòfia—, sonat shop o “parlar de païsan”, es gaireben identic al macedonian oficial. Per contra, lo macedonian oficial es estandardizat dins una grafia que sembla subsidiària de la sèrba.
 
Per tant, quinas que ne sián las rasons, tant Grècia coma Bulgaria rebutan l’existéncia de la lenga macedoniana coma diferenta del bulgar. 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen
  • sol Aush 17 6
  • sol Bordèu 17 6
  • sol Briançon 7 -7
  • sol Caors 15 0
  • nuvols Carcassona 16 1
  • sol Clarmont-Ferrand 18 2
  • sol Confolent 16 5
  • sol Gap 15 0
  • sol La Canau 17 6
  • sol La Gàrdia 12 2
  • sol La Torre de Pèlitz 15 3
  • sol Limòtges 18 2
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 15 3
  • sol Lo Puèi de Velai 15 3
  • sol Marselha 16 5
  • nuvols Montpelhièr 15 10
  • sol Naut Aran 14 -1
  • sol Niça 8 -5
  • nuvols Nimes 17 7
  • sol Pau 18 1
  • sol Peireguers 16 6
  • sol Rodés 17 6
  • sol Tolon 14 2
  • sol Tolosa 17 7
  • sol Valença 12 4

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Castelar

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • 'O pan de Natale monegasco ('o pan de Calenei de Mónego). © Aigolf Joan

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Josette Moll

    Concors de preseps de Jornalet 2017

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


73%



9%



9%



9%



0%




Vots 11 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)