Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Bascoat: mobilizacions après los mila jorns de preson dels joves d'Altsasu

Sèt gojats e una gojata de la vila d'Altsasu son encarcerats per una bagarra nocturna de bar que i participèron dos policièrs de la Gàrdia Civila sens unifòrme

Dissabte passat fasiá 1000 jorns que sèt gojats e una gojata de la vila d'Altsasu èran encarcerats per una bagarra nocturna de bar que i participèron dos policièrs de la Gàrdia Civila sens unifòrme. Dins aquel encastre es començada una campanha de denóncia sonada "1000 jorns, mila messatges, mila potons! Los d'Altsasu liures". La campanha demanda de publicar suls rets socials una fòto amb l'etiqueta #AltsasukoakASKE. Totes aqueles messatges e imatges faràn partida d'un libre commemoratiu.
 
Mentretant, s’es tengut de manifestacions de solidaritat en Bascoat e Catalonha, e mai aperaquí 300 personas pogèron dissabte la montanha de Beriain. "Que s'acabe la barbariá, aquò serà nòstra cima", çò diguèt sus plaça la maire d'un dels joves encarcerats. "E nòstres enfants, que nos ausisson de la preson estant, que vejan quin pòble avèm. Que vejan que i a fòrça gents que nos ajudan e que gràcias a eles pojam aquela cima", çò apondèt.
 
 
Fins a 13 ans de preson
 
Los faches se passèron lo 15 d’octòbre de 2016, a cinc oras del matin. Se tenguèt alavetz una bagarra nocturna de bar dins la vila d’Altsasu (Bascoat) ont dos agents de la Gàrdia Civila sens unifòrme e lors companhas foguèron nafrats. Lo ministèri public acusèt de terrorisme los sèt jovents e la joventa ara condemnats. Eles son empresonats dempuèi lo 14 de novembre de 2016.
 
Los joves foguèron jutjats per l’Audiéncia Nacionala espanhòla, un tribunal d’excepcion especializat dins los crimes de terrorisme, que fa qualques jorns ne ratifiquèt las condemnas.
 
 
Condemnats per atemptat a l’autoritat e trebol de l’òrdre public
 
Los joves d’Altsasu son doncas condemnats per atemptat a l’autoritat e trebol de l’òrdre public en seguida d’aquela bagarra nocturna. Segon lo tribunal, la bagarra constituís los delictes d’atemptat contra d’agents de l’autoritat, de lesions, de trebol public e de menaças. Per contra, los jutges negligisson l’acusacion de terrorisme que lo ministèri public aviá tornat demandar. Enfin, la justícia espanhòla manten la senténcia prononciada en junh passat, amb de penas d’entre 2 e 13 ans de preson.
 
Segon los arguments de l’Audiéncia Nacionala espanhòla, l’incident foguèt pas una bagarra de bar mas los joves ataquèron los agents pel fach d’èsser d’agents de la Gàrdia Civila. Atal se manten las condemnas contra Oihan Arnanz a 13 ans de preson, contra Jokin Unamuno e Adur Ramírez de Alda a 12 ans, contra Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea e Aratz Urrizola a 9 ans e contra Ainara Urkijo a 2 ans. Dins lo cas d’Iñaki Abad e d’Oihan Arnanz, los an tanben condemnats per trebol de l’òrdre public. Solament dins lo cas d’Iñaki Abat los jutges reduson la pena de 13 a 6 ans de preson, car la senténcia lo condemnava per dos delictes de lesions qu’el n’èra quitament pas acusat. Las defensas dels joves pòdon recórrer ara contra la senténcia davant la Cort Suprèma espanhòla, qu’es lo tribunal de darrièra instància qu’ara jutja los independentistas catalans.
 
La cort a refusat un còp de mai de considerar que se tractava d’una bagarra de bar o d’un pichon incident o d’una garrolha, coma o afirman los avocats dels joves, mai que mai perque los policièrs èran a beure un còp sens portar l’unifòrme.
 
 
Una senténcia fòrça impopulara
 
La senténcia es fòrça impopulara, coma se demostrèt en junh de 2018, quand 80 000 personas marchèron per las carrièras de Pampalona per la libertat dels uèch jovents.
 
Los parents dels joves en preson prepausan la creacion d’una plataforma per la regeneracion democratica e la separacion de poders. Vòlon defendre la “qualitat democratica e los dreches umans” e revirar la situacion actuala que considèran injusta.
 
 
 
 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article