Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Preséncia de l’occitan dins las caumas contra la reforma de las pensions

La lenga nòstra comença de venir lenga de combat per qualques collectius progressistas

Montpelhièr 5 de decembre 2019
Montpelhièr 5 de decembre 2019
La reforma de las pensions prepausada pel govèrn francés es contestada per de caumas e protèstas per tot l’estat francés, mai que mai en Occitània ont Tolosa e Marselha son las vilas qu’an tengut mai de manifestants. En mai d’aquò, l’occitan comença de jogar lo ròtle de lenga de lucha dins divèrses encastres.
 
Son arribadas a la redaccion de Jornalet d’imatges d’estudiants de Montpelhièr solidaris amb los caumaires, qu’emplegan l’occitan. S’apondèm l’emplec que fan de collectius coma la nomenada “Comuna Liura de l’Amassada” en Santafrican e quitament los Gilets Jaunes, ne podèm conclure que, acabat lo temps de la Vergonha e malaürosament de l’usatge social de la lenga, sa recuperacion comença d’èsser una revendicacion sociala de qualques collectius progressistas. Tot aquò sens comptar l’emplec que ne fa l’occitanisme politic del PÒC, del PNO, de Libertat, de l’ÒDPO...
 
 
Trencadura territoriala d’Occitània
 
Las manifestacions pus nombrosas de las caumas contra la reforma de las pensions se son debanadas dins las vilas occitanas, franc de París que, per de rasons demograficas evidentas, ten totjorn una chifra pus nauta. Aqueste aspècte es remarcable e mòstra una trencadura territoriala d’Occitània que se manifèsta tanben dins las mobilizacions dels Gilets Jaunes. Un estudi recent fach per l’Universitat París 1 dins dètz grandas vilas (Bordèu, Lilla, Lion, Nantas, Marselha, Montpelhièr, Niça, París, Estrasborg e Tolosa) fa veire de diferéncias importantas e significativas. Concretament, las vilas del nòrd mòstran un sosten fòrça pus flac al movement dels Gilets Jaunes que non pas las del sud.

 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
11.

Las bonas novèlas per l'occitan son paucas. E quand n'i a una, la caforna s'emflamba! Coma s'èra inconcebible de n'aver. Ieu fai pas la monha quand quicòm marcha encara que siague pas qu'un pauc. Al punt on ne sèm, vesi pas per de que fariam los refastinhoses.

  • 7
  • 0
francesc Palma
10.

Bandieras occitanas, pancartas amb la nostra lenga, cada vegada sen vesen mai. Açò es lo que cal far cada vegada mai, amb mai força.

  • 7
  • 2
K. Delmas
9.

#7 Avètz tras que rason , es una ficcion contra una autra. L'escriveire basc Bernardo Atxaga qu'a escrich tota son obra en euskara aguèt un jorn aquesta formula luminosa : "l'Identitat es una ficcion o un regret ".

  • 5
  • 1
Emmanuèl Isopet
8.

Es estranh aqueste imatge de manifestants "*?enfosquesits". Dins una manifestacion, sèm dins l'espaci public e donc acceptam de se mostrar (o alara cal portar una masqueta/cagola/capucha...). Me sembla d'aver fach la meteissa reflexion per una manifestacion (en Provença me sembla) qualques annadas i a. Per quina rason Jornalet a decidit d'amagar los militants occitans d'aquesta manifestacion e pas de las autras?

  • 4
  • 0
Black Blòc Joe
7.

#3 E los poncius reaccionaris que constituïsson l'armatura de la refòrma impausada, neoliberala, me podètz dire quin atge a ? Se los seguissèm, serem lèu tornats a 1880, abans los primièrs dreits socials, parlatz-nos de modernitat !

#2 E çò qu'es melhor encara amb los autres jornals, es que tot i fa aitanplan venter per nos far creire e engolir que França exagonala es una e individibla, francofrancesa de tota eternitat e per l'eternitat, amen…

  • 6
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article