Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Una lei per la preséncia de l’occitan cada jorn dins la television publica

Lo Collectiu Occitan a capitat a portar l’afar fins a l’Assemblada Nacionala francesa, dont la comission de la cultura es a estudiar una proposicion de lei

Los aperitius revendicatius per l’occitan a la television qu'organiza lo Collectiu Occitan dins plusors vilas d’Occitània fan fruch
Los aperitius revendicatius per l’occitan a la television qu'organiza lo Collectiu Occitan dins plusors vilas d’Occitània fan fruch | Lo Collectiu Occitan
Après qualques ans de mobilizacion per la preséncia de l’occitan cada jorn a la television publica, lo Collectiu Occitan a reüssit a aduire l’afar fins a l’Assemblada Nacionala francesa, dont la comission de la cultura es a estudiar una proposicion de lei. La deputada que fa lo rapòrt parlamentari, Aurore Bergé, rescontrèt dimècres passat qualques representants del Collectiu Occitan gràcias a las cambadas entamenadas pel deputat montpelhierenc Patrick Vignal.
 
La lei passarà a l’assemblada puèi anarà al Senat que representa los terraires e doncas, segon lo Collectiu Occitan, i deuriá èsser mai favorable.
 
De soslinhar que 618 comunas an votat una mocion que sosten las demandas del Collectiu Occitan per la preséncia jornadièra de l’occitan a la television publica. En mai d’aquò, los departaments d’Aude e de la Nauta Garona votèron una mocion parièra del temps que lo departament de Gard mandava una letra de sosten al ministre de la cultura.


Una ora e quart per mes
 
A l’ora d’ara, la television publica francesa non prepausa d’emissions en occitan que 17 oras per an, çò que fa una mejana d’una hora e quart per mes. Aquela preséncia es infima se la comparam amb la preséncia de las lengas autoctònas a las televisions dels estats vesins coma Espanha, Soïssa o Belgica.



abonar los amics de Jornalet

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Cédric Rousseu Tolosa
18.

#17 Alavètz per te respondre (NDR : soi pas de la te jogar "fanton, te vau ensenhar la vertat", te balhi mon vejaire, en m'apiegjant sus mon experiencia, mas justament l'escambi m'interessa per de que fa avançar).... Ben mantunas causas :

-Per faire de medias dempuei 28 ans (ço qu'a 42 ans es pas maissant e ac torni diser es pas un "argument d'autoritat made in Schopenhauer, es pas que lo meu viscut) e per prener lo media que coneissi lo mai (la radio)... I'a pas gran causa de novel que s'inventèt dempuei... L'entre doas guerras.
Lo fach de faire participar lo monde, de faire "duplex" mentre dos continents... Se fasia ja al periòd... Aprep de vertat qu'era mens aisit (a d'ara mercés a Skype o a un simple telefon, se vòli poder aver deman miegjorn dins mon mag sus Radio Occitania qualqu'un de New York en directe)

Doncas soi pas segur que lo problema sia dins "l'originalitat" si non dins la "normalitat"...

Ai ausida la meteissa entrevista que tu, per pas res amagar, lo que montèt lo Clam foguèt un amic mas per rasons personalas (qu'ai doncas de pas desenvolopar aici) bel temps fa qu'estimi pas mai aquela persona... I desiri çaquelà bon astre, quitament se son projecte, qu'ai escotat tanben es pas dins çò qu'aimi, cal de tot esperi que trapara son public (quitament se soi pas segur que desiraria la meteissa causa, a ieu tant coma als medias amb los quals trabalhi aquò rai)... Sem una lenga e una cultura normala... N'en cal per totun...

Aprep demori sus l'idea que lo monde que demandan "tant de temps de media en mai" son pas monde de media e fan la dobla peca de sostener pas çò qu'existis (e fa justament qu'avem perdut de monde en camin e l'arregreti personalament, l'occitan i perdèt medias, ieu i perderi tanben companhs de medias qu'a d'ara fan autras causas e que me mancan) e de "demander du patois juste pour avoir du patois" (la causida de passar al frances es volguda).

Te junhi sul costat "cal una soscadissa e un "plan" media", non pas per montar una "pravda" occitanista, si non per poder avançar totes amb las nòstras singularitats (aviam començat amb la FIMOC, i'aguèt monde que fotèron lo rambalh... Rai es una autra istòria, cal avançar) e la possibilitat d'escambiar e d'avançar.
Per te donar un eisemple (lo temps d'acabar ma "cigareta de pausa" e tornarai puei al trabalh) personalament ai dins lo cap 3 o 4 articles que m'agradarian d'escriure pel Jornalet (e d'unes sus la tematica que sem de n'en parlar), 4 o 5 conceptes d'emissions radio de podcast o de video Youtube e d'elements per un projecte de "politica mediatica vertadiera" que sem d'unes de trabalhar dessus per la prepausar a l'OPLO e a d'autres... Amb un plan per poder finançar d'aici 3 a 5 ans los medias occitanofònas de biais autonome...

En plaça d'aquò, soi de trabalhar suls programas radio de deman e sus las obras dels clients (coma soi pas pagat qu'a mieg temps (e non pas de la volontat de Radio Oc, que eles serian lestes de me pagar coma cal se podian) trabalhi en independant al costat per me ganhar la vida coma cal). E doncas lo de mai (qu'es per tant important) passa darrier "l'essenciau de subreviuda" .

E soi segur qu'al moment onte soi a picar aquela frasa abanç de tornar al trabalh... Silvan es de preparar lo jornal de deman de Radio Pais, Farri es de trabalhar sus Jornalet, Miqueu sus "Aquò d'aqui"...

  • 0
  • 0
Adixatz
17.

#16 E totun, qu'ei çò qui hèm adara : que parlavan ger deu site internet ''lo clam'' sus ràdio Lengadoc, que l'èi anat véder, mes qu'ei a plorar d'arríder! nat contienut originau, copat pegat de causas hèitas en francés despuish 20 ans, mes qu'ei en occitan, e qu'ei la sola valuda en mei. e qu'ei parièr dab los autors e los cantaires, malaja.

  • 0
  • 0
Cedric Rousseu Tolosa
16.

#15 Sem qualques dels medias occitans de preparar un projecte de politica mediatica. Lo problema es qu'ac fasem al costat del trabalh (e que n'avem ja fòrça de trabalh). Aprep, de vertat (soi de preparar articles sus aquò ça que la lo temps me manca) que seria benleu plan de se pausar la question sus "mai d'occitan mas per diser que ?" S'es "faire d'occitan per faire d'occitan" me pensi pas que sigue constructiu

  • 1
  • 0
Adixatz toulouze
15.

Qu'espèri qu'an totun anticipat las causas e qu'an dejà aviat formacions entà aver quauques professionaus vertadèrs capables de hargar programas de qualitat en occitan per'mor peu moment...
Dab las escòlas, que vedem los limits d'aqueth occitanisme aborrit. Qu'avem escòlas shens nat regent qui sap la lenga!
Aquiu lo problèma que serà lo medix : Los de fr3 que hèn dejà redifusions a setmana passada o quasi, e qu'an dejà hèit lo torn de çò que saben har, e n'ei pas tarrible. Òctele, ne'n parli pas....n'ei pas la pena.
Atau, qui harà qué? E s'ac vau de demandar un espaci qui ne sauram pas plear com cau? E'ns volem ridiculizar, un còp mei? Ne n'avetz pas pro d'espiar viure al país? E pensatz que seram capables d ehar miélher? Jo, n'ac pensi pas. Que cau prumèr sostiéner a assolidar lo chic qui avem. Qu'avem perdut la setmana, plumalhon, papagai...jornalet que va mau, ràdio occitania tanben. L'oplo que devè perpausar quauquarren, qu'esperam enqüèra....francament qu'avem de qué téisher abans de har demandas atau....

  • 2
  • 0
Pèire de Fermat Beumont de Lomanha
14.

#13 Podèm considerar, totun, que se las gleisas se son voidadas, es benlèu ben tanben per amor que las gents an aprés a soscar, a legir, a pensar, e qu'aital, an quitat de creire a totes los necitges que lor contava la gleisa del temps qu'anavan ignorants e creduls…

Qui creirá auèi qu'un Dieu bon, just e tot poderós règna subre aqueste mond, quand vesèm los desastres culturals e naturals que nos i mena lo grand capitalisme internacional e son putanhièr de pragmatisme utilitarista immediat ?

  • 7
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article