CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 14 d'octòbre

Actualitats

Dimècres, 9 de genièr de 2013, 03h00 Politica,Internacional

Azawad: los toarègs refusan una guèrra que se menariá en nom de l’integritat de l’estat e contra los dreches dels pòbles


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Lo president interimari malian celèbra lo sosten de la CEDEAO e de França per recuperar lo contraròtle d’Azawad. L’MNLA vòl evitar lo conflicte: a paur que pòrte de grèus patiments a la populacion toarèg e, de mai, se tròba dins una situacion de desavantatge economic e militar.


Dins lo sieu discors de Cap d’An, lo president interimari de Mali, Dioncounda Traoré, a mes l’accent sus lo besonh de recuperar los dos tèrces de l’estat que, segon el, se tròban ara en mans de grops “terroristas que se declaran islamistas mas qu’en realitat son fidèls a un antiislam integrista e retrograd, [son] de grops de narcotrafegants e d’autres actors del crime organizat e transfrontalièr”. Per liberar lo territòri ocupat, cal, bèl primièr, distinguir d’un caire aqueles grops islamistas —basicament tres: Al Qaida del Magrèb Islamic (AQMI), lo Movement per l’Unicitat e lo Jihad en l’Africa Occidentala (MUJAO) e Ansar Ad Din— e de l’autre caire lo Movement de Liberacion Nacionala d’Azawad (MNLA), qu’es laïc e qu’es format essencialament per de toarègs, los abitants mai ancians de la region. Mentre que los primièrs los cal véncer amb las armas, çò diguèt Traoré, los segonds los cal convéncer amb lo dialòg, quand auràn renonciat, prèviament, de seguir “quina idèa que siá d’independéncia, d’autonomia o de [sic] sharia”.
 
Lo president interimari de Mali —un estat practicament falhit— se felicita pel sosten que recep de divèrses govèrns africans e d’organizacions panafricanas, coma la Comunautat Economica dels Estats de l’Africa de l’Oèst (CEDEAO), qu’apièjan la siá decision de combatre per recuperar l’integritat de l’estat. De mai, compta amb l’ajuda logistica de l’anciana metropòli, la Republica Francesa, e amb la promessa de cooperacion de l’ÒNU, facha a instàncias del Conselh de Seguretat. Aqueste darrièr, lo 20 de decembre, aviá aprovada una resolucion en favor del desvolopament, per estapas, d’una fòrça armada internacionala en Mali, comandada per un general francés e dirigida per un contingent europèu de 400 militars. L’operacion a pas de data: mancan fòrça preparatius per la poder aviar.
 
 
Los toarègs e Argeria son contra la guèrra
 
Mentretant, qualques païses coma Argeria s’opausan a declarar la guèrra e s’ofrisson coma mediators entre las partidas en conflicte per poder arribar a una compreneson pacifica. França, e mai se manifèsta la siá adesion a la causa de l’integritat territoriala, pren pas lo risc de se metre en tèsta de las tropas aliadas. A paur que, s’o faguèsse, los sèt ciutadans franceses sequestrats dins lo “territòri enemic” sián executats coma represalha.
 
Los mai opausats a la guèrra son los toarègs. Insistisson que cal ensajar totes los biaisses de negociacion. O explica lo vicepresident de l’MNLA, Mahamadou Djeri Maïga: “Refusam quina intervencion militara que siá sul territòri d’Azawad. Se deu resòlver politicament tot çò que nos opausa a Mali”. Una solucion politica que l’MNLA, de fach, a ensajat pendent los darrièrs tempses. D’un costat, lo mes passat arribèt a un acòrdi amb Ansar Ad Din (islamistas toarègs) per “coordenar” las lors accions e per arribar a una “situacion de patz” amb Mali. De l’autre, acceptèt de prene part a las convèrsas de patz amb lo govèrn malian e amb Ansar Ad Din jols auspicis del president de Burkina Faso, Blaise Compaoré.
 
Mas sul terren, las milícias islamistas fa de meses qu’an fòrabandit los combatents de l’MNLA dels luòcs clau del poder. De grops coma AQMI o lo MUJAO an de ressorsas economicas e militaras sufisentas per n’exercir lo contraròtle e, sustot, per atraire de combatents estrangièrs, e mai de joves e d’enfants autoctòns. De ressorsas talas, l’MNLA n’a pas, e aquò explica perqué lo grop toarèg perdèt l’iniciativa sul terren fa de meses. Cal remembrar que l’inici de las ostilitats en Azawad foguèt una iniciativa d’aquel grop, e que solament après qualque temps, AQMI e lo MUJAO apareguèron sus scèna. Al delà de sa feblesa militara e economica, l’MNLA desira pas tanpauc una guèrra que, probable, infligiriá de grèus patiments a una populacion toarèg, que fa de decennis qu’es fòrça punida per las politicas de l’Estat malian.
 
L’MNLA, e mai s’es afeblit, es plan decidit de contunhar la lucha. Dins lo programa de l’MNLA, se pòt legir que “L’unificacion amb Mali vòl dire cinquanta ans d’aclapament programat de tot çò que distinguís lo pòble azawadian dins los domenis cultural, religiós, social, politic, economic e geografic, mejançant la negacion del sieu drech essencial sus la siá tèrra”. Es per aquò que li cal realizar son pròpri “projècte nacional vertadièr”, qu’a pas res a veire amb çò que representa lo govèrn central de Mali ni amb l’expansionisme qu’ensajan de realizar los grops islamistas que combaton los toarègs.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 19
  • sol Aush 19
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 12
  • sol Caors 18
  • sol Carcassona 20
  • sol Clarmont-Ferrand 15
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 19
  • sol La Gàrdia 14
  • sol Limòtges 17
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 14
  • sol Lo Puèi de Velai 15
  • sol Marselha 18
  • sol Montpelhièr 19
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 16
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 18
  • sol Rodés 19
  • sol Tolon 17
  • sol Tolosa 19
  • sol Valença 15

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Tota la còla. © Laurenç Revèst

    Remembres de Vaquí, emission en la Vau Clusa, novembre de 2005

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Sant Joan de Toran. Carrèr. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • Espaci occitan a Draoníer (Val Maira). © Cristòu Daurore

    Espaci occitan a Draoníer (Val Maira)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Via. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Ciutat de Blaia: al país de l'amor de lonh

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)