Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Lo govèrn espanhòl rebuta que los crimes dels GAL foguèsson de terrorisme d’estat

Un deputat basco denóncia l’ocultacion d’informacion sus la participacion de foncionaris publics condemnats pels GAL e puèi graciats

L’atemptat mai sagnós dels GAL se passèt a Baiona (Bas Ador). Lo 25 de setembre de 1985. Quatre refugiats politics bascos moriguèron fusilhats dins lo bar de l’Ostalariá Monbar, a la Carrièra Pannecau
L’atemptat mai sagnós dels GAL se passèt a Baiona (Bas Ador). Lo 25 de setembre de 1985. Quatre refugiats politics bascos moriguèron fusilhats dins lo bar de l’Ostalariá Monbar, a la Carrièra Pannecau | peru, lili eta marije
Lo govèrn espanhòl contunha de voler considerar que los crimes dels GAL foguèron pas de terrorisme d’estat e rebuta que faguèsson partida de la guèrra bruta contra ÈTA, çò rapòrta Público. Segon aquel jornal, lo govèrn espanhòl respondèt d’un biais fòrça brèu a las doas questions del deputat basco Jon Iñarritu e evitèt de donar de donadas precisas suls atemptats dels GAL. Iñarritu aviá demandat d’informacions suls atemptats non esclarzits mas lo govèrn se limitèt a respondre qu’“en Espanha i a pas cap de terrorisme d’estat”.
 
Iñarritu presentèt dos còps sa sollicitacion d’informacion fàcia a las responsas foscas del govèrn espanhòl a causa d’aquel afar. Lo deputat d’EH Bildu critica la pauca consideracion de l’estat envèrs las victimas e l’ocultacion d’informacion sus la participacion de foncionaris publics condemnats pels GAL e puèi graciats.
 
 
Confirmada la responsabilitat del govèrn espanhòl e de l’armada
 
Coma o raportàvem fa dos meses, dins lo darrièr desclassament de documents de la CIA, se rendèt public un rapòrt que confirmava que los GAL (los diches Grops Antiterroristas de Liberacion) foguèron organizats pel president del govèrn espanhòl de l’epòca, Felipe González, amb lo sosten de l’armada. Se confirmèt alavetz que i aguèt un vertadièr terrorisme d’estat, que dins los ans 1980 foguèt responsable de mai de 34 mòrts e d’una cinquantena de nafrats. Se ven tanben de confirmar que los Estats Units èran al corrent.
 
Lo document de la CIA ten la data del 19 de genièr de 1984 e aperten als rapòrts que l’intelligéncia estatsunidenca fa del terrorisme mondial. Lo document desclassat ten de fragments escafats —çò que l’argòt de la CIA apèla un “document assanit”— per empachar la difusion de donadas que lor pòscan portar tòrt. Per aquela rason i a de fragments que se pòdon pas legir.


Lo document explica que lo govèrn espanhòl “sembl[av]a determinat a adoptar una estrategia pauc ortodòxa contra ÈTA” e que lo primièr ministre d’alara, Felipe González, aviá “pachat la formacion d’un grop de mercenaris, contrarotlat per l’armada, per combatre al marge de la lei los terroristas”. Lo document precisa qu’aqueles “mercenaris serián pas forçadament espanhòls e que lor mission seriá d’assassinar los dirigents d’ÈTA en Espanha e França”. Lo rapòrt concluz que se se confirmava “la participacion de Madrid, la credibilitat democratica del govèrn espanhòl e del Partit Socialista ne serián tacadas de manièra seriosa”.
 
 
Abans e après Jacques Chirac


Los GAL èran un grop armat parapolicièr espanhòl que practiquèt lo terrorisme d’estat per combatre ÈTA e son entorn politic, mai que mai dins lo Bascoat Nòrd e lo Bas Ador, quand la França de Mitterrand aviá mes fin a las extradicions a causa de las violacions dels dreches dels detenguts al sud dels Pirenèus. Demest los crimes mai remarcables del GAL, cal soslinhar l’atemptat contra l’ostalariá Monbar de Baiona e lo raubatòri, la tortura e l’assassinat de José Antonio Lasa e José Ignacio Zabala. L’activitat dels GAL davalèt quand Jacques Chirac venguèt primièr ministre de França en 1986 e tornèt autorizar l’extradicion de detenguts bascos devèrs l’estat espanhòl.
 
Divèrses procèsses judiciaris permetèron, dempuèi 1987, de melhor comprene lo foncionament dels GAL. Lo mai conegut pertòca lo raubatòri del ciutadan ispanofrancés Segundo Marey. En aqueles procèsses se condemnèt a de penas de preson de nauts responsables militars e politics espanhòls. Del costat francés, la justícia ne jutgèt e n’encarcerèt un trentenat.
 
Lo Partit Popular, qu’èra l’opausant del govèrn socialista, critiquèt e condemnèt los GAL. Totun, en agost de 1996, quand lo govèrn espanhòl èra comandat per José María Aznar, aqueste refusèt de liurar als jutges los documents dels servicis secrets que los reclamavan los magistrats per l’enquista suls crimes dels GAL, jos l’escampa qu’aqueles documents afectavan la seguretat de l’estat.


 
Après los GAL
 
Après los GAL, la situacion dels refugiats restacats a ÈTA dins lo Bascoat Nòrd foguèt pas pus la mateissa. D’un caire, d’efièch, los crimes dels GAL afectèron pas solament l’entorn de l’ÈTA mas d’autres ciutadans e se creèt un tal sentiment de paur al país que lo sector del torisme auriá quitament demandat a París qu’extradiguèsse los detenguts qu’Espanha reclamava.
 
D’autre caire, los GAL poguèron pas metre fin a ÈTA, mas al contrari, obtenguèron que la banda armada basquista, tanben terrorista, ganhèsse de sosten politic e social en Bascoat.


 
Pedro Sánchez aviá defendut los condemnats de l’afar dels GAL


L’actual president del govèrn espanhòl, Pedro Sánchez, participèt en 1997 a un programa de television. A 25 ans, ja militant del Partit Socialista (PSÒE), Sánchez reclamava la presompcion d’innocéncia pels dos ministres socialistas acusats dins l’afar.
 
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ni Diu Ni Mèstre
2.

L'Estat a per definicion lo monopoli de la violència. Que siague en Espanha, en França o endacom mai se priva pas jamai de n'usar e de n'abusar. En tota impunitat, qu'a la lei que s'es escricha per el, de son costat. Es la violència legala. Tant coma o-existis lo murtre legal, qu'es plan segur un murtre, mas coma aquel es legal, pecaire, es coma se n'èra pas un. Atal es "lo bon plaser" de l'Estat, l'Espanhol fai pas excepcion. E es saique pas Europa brusseliana, un club d'Estats e non pas de pobles, (Catalonha ne sap malaurosament quicom) que li en farà reprochi.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article