Lo primièr ministre armèni, Nikol Pashinian, a signat un acòrdi de patz amb lo president d’Azerbaitjan, Ilham Aliev, après un mes de guerra. Un acòrdi que cedís als azèris una bona part de la Republica d’Artsakh per metre lo ponch final a la guèrra. Un acòrdi que Pashinian a qualificat de “dur” e “incresiblament dolorós per [el] e los [sieus]”.
 
L’armistici, signat jos la supervision de Russia, es arribat l’endeman de l’ocupacion de la vila de Shushi per l’armada azèri, la segonda vila pus importanta d’Artsakh, e es intrat en vigor dempuèi dimars a mièjanuèch. Tanben prevei l’escambi de presonièrs.
 
Per tant, Armenia a cedit a Azerbaitjan tot lo territòri conquistat pendent la darrièra ofensiva militara. Aquò compren la vila de Shushi e totes los territòris adjacents al Naut Karabakh que dempuèi 1994 fasián partida de la Republica d’Artsakh.
 
Desenant, Russia plaçarà pendent cinc ans 1960 militars dins lo corredor de Lachin, la principala estrada entre Armenia e lo Naut Karabakh, per ne garentir lo foncionament. Enfin, Armenia e Azerbaitjan son tanben consents per bastir una nòva estrada dins lo corredor de Lachin que permeta la circulacion entre Azerbaitjan e la Republica Autonòma de Nakhichevan, un enclavament azèri situat entre Turquia, Iran e Armenia.
 

La rendició armènia provoca un alto el foc a l’Alt Karabakh. Conseqüències:

—Rússia controlarà el pas de Lachin durant 5 anys

—Armènia cedeix un pas per connectar Nakhchivan a l’Azerbaidjan. Amb aquesta connexió, Turquia tindrà accés directe per terra a tot l’Azerbaidjan pic.twitter.com/SD7jjxiNxB

— Toni Florido (@toni_florido) November 10, 2020

 
De protèstas en Armenia
 
“I a pas cap de desbranda fins que tu meteis te considères vencut”, çò a assegurat Pashinian en precisar qu’es pas lo cas. “Nosautres nos consideram pas vencuts e aquò deu venir un nòu començament”.
 
Ça que la, las protèstas an pres las carrièras d’Erevan per exigir la demission de Pashinian, qu’arribèt al poder fa dos ans dins l’encastre d’una revòlta contra la corrupcion de la classa politica. Los manifestants an quitament assautat lo parlament en agressant lo president de la cambra, Ararat Mirzoian, daissat pel sòl inconscient e mièg nud.
 

Revuelta en Erevan

Cientos de personas están asaltando diversos edificios de gobierno en la capital de Armenia buscando al Primer Ministro, Nikol Pashinyan, a quien exigen su dimisión inmediata tras la firma del acuerdo de paz con Azerbaiyán. pic.twitter.com/4AsWPv74cl

— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) November 9, 2020

 
Azerbaitjan se considèra venceire
 
De son costat, Aliev a dich suls rets socials que l’acòrdi significava la “capitulacion d’Armenia” e que metiá lo ponch final a “d’annadas d’ocupacion”. Lo messatge d’Aliev assegurava que “Karabakh es Azerbaitjan”.
 

This statement has historic significance. This statement constitutes Armenia’s capitulation. This statement puts an end to the years-long occupation. This statement is our Glorious Victory!

— Ilham Aliyev (@presidentaz) November 10, 2020

Ostilitats constantas dempuèi los ans 1990

 Las ostilitats entre armènis e azèris sus la linha del front del Naut Karabagh son constantas dempuèi los ans 1990. S’agís d’una region estrategicament importanta, ont confluisson tres poténcias —Russia, Turquia e Iran— e per ont transitan qualques oleoductes e gasoductes essencials per Euròpa. En 2016, en seguida d’una tièra d’ostilitats que se tenguèron, publiquèrem una analisi per comprene cossí es arribada la situacion actuala, gràcias a la revista Nationalia d’informacions internacionalas suls pòbles sens estat e sus la diversitat.

    

fffff		fffff
	Una republica autoproclamada e sens reconeissença   Lo Naut Karabagh es una republica de majoritat armènia que fasiá partida d’Azerbaitjan del temps de l’Union Sovietica. Ja als tempses sovietics i aguèt de manifestacions d’armènis que reclamavan l’union del Naut Karabagh amb Armenia. Moscòu o acceptèt pas jamai. En plen procès de dissolucion de l’Union Sovietica, la republica s’autoproclamèt independenta en 1991. Degun l’a pas reconeguda, pas manco Armenia.     Un conflicte estancat dempuèi 1994, mas pas tant   Entre 1992 e 1994 las fòrças armènias de Karabagh, amb lo sosten de l’armada d’Armenia, liurèron una guèrra d’independéncia contra Azerbaitjan. Lo conflicte s’acabèt amb victòria armènia e la declaracion d’una alta al fuòc en 1994. La Republica del Naut Karabagh annexèt qualques territòris qu’èran anteriorament azerbaitjaneses e aqueles que li permeton de manténer la continuitat territoriala amb Armenia. Dempuèi aquel temps se considerava que lo conflicte s’èra estancat —perque i aviá pas de guèrra dobèrta e perque s’i manteniá un statu quo sens cap d’acòrdi de patz— mas esporadicament i a agut d’incidents violents sus la linha de demarcacion.     Militarizacion creissenta   Armenia e Azerbaitjan se son liurats a una corsa als armaments creissenta dempuèi l’estancament del conflicte. S’en 1995 Armenia despensava 52 milions de dolars (en prèses d’uèi) en armament, e s’Azerbaitjan ne destinava 66 milions, en 2015 las chifras avián pojat a 447 milions e 3,02 miliards, respectivament, segon de donadas del SIPRI. Per Armenia, aquò vòl dire qu’a passat del 4,1% de son PIB en 1995 al 4,5% ara; per Azerbaitjan, lo saut es fòrça mai significatiu: del 2,7% al 4,6%, en coïncidissent amb la riquesa creissenta d’aquel país gràcias a las exportacions del petròli.     Escalada recenta   L’analisi de çò que s’es passat pendent las doas darrièras annadas permet de conclure que l’esclatament violent d’ara es pas un fach isolat. Aqueste article que Sandra Veloy publicava sus Nationalia aquela meteissa annada explica qu’en 2014 i aviá ja agut 60 mòrts sus la frontièra e qu’en 2015 “òm arribèt a un gra de violéncia sens precedents, en i comprenent l’usatge de l’artilhariá de part de las doas partidas”, e èra “lo primièr còp qu’aquò se passava dempuèi l’alta al fuòc de 1994”.     Dinamicas intèrnas   Dins dos païses amb de problèmas economics, politics e socials, “la guèrra es venguda la font mai preciosa e abondosa per alimentar las maquinas de propaganda dels dos regims”, çò escriu l’analista Ryan McCarrel. “Lo bombardament mediatic constant es pensat per crear un sens de dever nacional e de patriotisme, e a l’encòp per desviar l’atencion dels tèmas mai importants de la vida vidanta, coma la manca d’accès a de bons emplecs, als servicis basics e a una situacion economica que se deteriora”.     La tension entre Russia e Turquia: un element pas tan central   Una explicacion recurrenta d’aquesta passa es que l’esclatament violent es una expression de las tensions entre Russia e Turquia, derivadas sustot de la guèrra de Siria. Vertat es que, en tèrmes generals, Armenia s’alinha amb Moscòu —qu’a una basa militara en Armenia e que fa partida amb ela del CSTO, un pache de defensa mutuala— del temps qu’Azerbaitjan obten abitualament lo sosten e la compreneson d’Ankara. Mas pasmens es segur que “recentament, Bakó s’es virat de mai en mai cap a Moscòu per refortir sa posicion militara: los darrièrs cinc ans, l’85% de las importacions azerbaitjanesas d’armas son vengudas de Russia”, çò explica Magdalena Grono, del Crisis Group. “Lo nombre d’actors azerbaitjaneses que lors calculs estrategics s’alinhan mai amb Russia an crescut, siá perque se fisan mens que l’Occident o Turquia poirián prevaler dins una confrontacion amb Russia, siá per d’interèsses economics personals”.   Dins la meteissa linha, Thomas de Waal, expèrt de l’institut Carnegie Endowment, precisa qu’“es una error de pensar que Moscòu es l’actor principal” de la tension actuala. “Armenia e Azerbaitjan son los actors principals en aquel conflicte. Moscòu es un actor segondari fòrt mas o manipula pas tot”. “Tant l’armada armènia coma l’azerbaitjanesa”, çò contunha De Waal, “son fòrça independentas, lor agrada pas que Moscòu lor faga pression”.