Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

França tornarà bastir de centralas nuclearas

Macron o a anonciat coma una mesura per garentir l’independéncia energetica de l’Exagòn e se sarrar de la neutralitat climatica en 2050

| Jack_ma

Tèxte legit

L’estat francés tornarà bastir de centralas nuclearas, coma mesura per garentir l’independéncia energetica de l’Exagòn e se sarrar de la la neutralitat climatica en 2050. O declarèt lo president francés, Emmanuel Macron, dins una compareissença televisada ont tanben anoncièt mai d’energias renovelablas e que menariá pas a bon tèrme sa polemica proposicion de reforma de las pensions de retirada. Tanben afortiguèt que la tresena dòsi del vaccin anticovid seriá obligatòria pels mai de 65 ans.
 
 
L’estat mai nuclearizat
 
Lo 70% de l’energia que se consuma dins l’estat francés proven del nuclear, un percentatge pus naut que lo de quin autre país que siá. A l’ora d’ara i a dins l’Exagòn 45 centralas nuclearas activas, una quantitat solament superada per las 56 dels Estats Units, que son totun cinc còps mai poblats. La darrièra centrala nucleara s’inaugurèt en 2002 a Civaux, en Peitau e plan près del país de Vinhana.
 
L’energia nucleara genèra plan mens d’emissions d’efièch de sarra que lo petròli e lo gas. Per contra, produtz de residús extrèmament toxics que pòdon metre en perilh la vida umana pendent de desenas de milièrs d’ans.
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Guilhem POc Tolosa
10.

Lo Partit Occitan pren posicion contra la politica nucleara francesa

Lo Partit Occitan que condamna l’anóncia hèita peu president de la Republica pertocant la relança de la construccion de centralas nuclearas.
—Shens nat debat democratic, shens nada consultacion aquera decision qu’engatja l’aviéner ecologic, economic, sociau.
—Non pensam pas que lo nuclear sia la solucion au problèma pausat peu cambiament climatic.
—Las questions de las dèishas, de la securitat, de la disseminacion de las matèrias radioactivas non son pas regladas.
—Lo nuclear qu’ei tanben a l’origina d’ua politica de colonizacion dens los país productors d’uranium (Niger, Malí)
—De mei aquera decision qu’ei ua negacion de l’istòria dab los accidents de Chernobil e de Fukushima deus quaus n’avem pas tirat las leçons.

https://www.facebook.com/poctolosan/posts/2981188942132171

  • 1
  • 0
MOSCA CANHISCA
9.

#2 "E França es gaireben la sola a s'entestardir sul sicut. Mas es vertat qu'es la lutz del mond..." En tot cas, lo darrèr rapòrt deu GIÈC que recomanda aus país qui an un mix energetic hèra carbonat de's virar tau nuclear. Per çò de las nergias renovelabas, lhèu e vau díser ua bestiessa, mes que'm sembla que solas ne pòden pas abastar, e de mei lo monde qu'espudeish las eolianas.

  • 0
  • 2
Lo burgaud esmalit
8.

A paubre! Fròtja que frotjaràs, creis que creisseràs, tant e mai, d'aici a la fin daus temps que punhará queraque pas venir aura e tant mielhs, que s'esbòlhe queu monde, me fará pas despiech si n'era per los damnats de quela terra, crestians que béstias. Sentas usinas nuclearas sens de qué montariá pas bona chalor de gentes radiators, 23°C au termometre au mins. Sentas usinas nuclearas que lo jorn qu'una petará en per aquí, lo monde puraràn. Sentas usinas que lors retrums, ne'n saben pas de qué far, zo laissen emb tant de generositat a las generacions a venir (mas que pueschan venir, segur). Decréisser? L'i pensatz pas, nos voletz far tornar viure coma au vielhs temps? Decréisser per que los país mai paubres pueschan créisser? Mas voletz la fin de nòstra civilizacion? L'an desjà tuada nòstra civilizacion, los borgés, adonc, me damandatz pas de purar sus lo sòrt de l'Occident dau temps dich que daus milions d'èssers per lo monde creben d'afam chascun jorn que passe. Siriàn estats mai fins, auriàn saugut mainatjar las ressorsas, auriàn saugut préner de la modernitat çò que l'i aviá de bon e laissar de biais lo pieg: lo liberalisme, la creissença contunhada... e tot aquò nonmàs per 'mor que qu'es l'aviditat que mena lo monde, a totjorn vulher mai, e mai siá au despens daus mai paubres. Afen, ren de nuòu jos lo solelh, vanitat, tot es vanitat. E qu'un me dise pas qu'en envoiar queu messatge, ieu pollue tanben, sabetz p'un piau çò que fau chasque jorn per nóser mins.

  • 1
  • 0
Julien Berlin
7.

Vesi pas trop coma van faire concretament.

Normalament es EDF que deu prendre aquesta decision, es pas Macron. E EDF a pas lei sous per aquo. Subretot ambé la privatisacion e lo fach que EDF a degut provesir d'electricitat a bas cost ai companhias privadas.
Lo nuclear a besonh d'investiments pesucs, fach a priori, ambé un amortiment que comença sonque 15 ans mai tard. Ambé d'incertitud sus lo temps e lo cost de construccion, e un molon d'uous dins lo meme banaston, ço que fa que fau totjorn investir un pauc mai, pensar au cas pièger.

E de tot biais lo cost marginau dau nuclear (lo cost important dins la regulacion actuala de la privatisacion) es ja mai important que le cost deis ENR, e sara encara pièger dins 15 ans. Cu va prestar de sous a EDF sus un business model tant marrit ?
Mentre que, si l'estat vou "faussar" la concurrència, que va penser l'UE ?

  • 2
  • 0
Bodiu
6.

#5

Podèm imaginat tres solucions :

1 Ren far ambe los riscs

2 Una solucion al pus mens ( nos daissa leser d'anar a Lordas per bradar una candèla)

3 Una solucion al pus mai

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article