Actualitats
De manifestacions per tot lo país contra la reforma de las pensions
Après 36 jorns de mobilizacions, l’intersindicala aviá apelat a de nombroses recampaments dins tot l’estat francés dijòus passat
Plusors desenas de milièrs de personas manifestèron dijòus passat, 9 de genièr, dins las principalas vilas d’Occitània, e de tot l’estat francés, dins l’encastre de la cauma illimitada contra la reforma de las pensions de retirada que la vòl impausar lo govèrn d’Edouard Philippe. Après tot un mes de decembre marcat per las protèstas contra aquela reforma, l’executiu francés a engatjat una corsa contra la mòstra per arrancar un compromís sus las modalitats del futur sistèma, çò qu’inquieta los manifestants.
Lo mond s’opausan als projèctes de Macron de racionalizar e d’unificar lo sistèma estatal de las pensions de retirada francesas, que significariá d’obligar los trabalhadors a retardar de dos ans l’edat de retirada, que passariá de 62 a 64 ans.
Las protèstas pus nombrosas d’Occitània se tenguèron a Marselha (220 000 manifestants segon los sindicats, 22 000 segon la polícia), Tolosa (120 000 segon los sindicats, 14 000 segon la polícia), Bordèu (70 000 segon los sindicats, 10 000 segon la polícia), Niça (20 000 segon los sindicats, 3650 segon la polícia) e Clarmont-Ferrand , 18 000 segon los sindicats, 6000 segon la polícia) e Besièrs (10 000 segon los sindicats, 6500 segon la polícia).
A Baiona, la bandeiròla intersindicala (CGT, FO, FSU, LAB) èra escricha en francés, basco e occitan, e èra tenguda pels ensenhaires en lucha, coma o podèm veire sus un imatge que Loïson Grangèr a mandat a la redaccion de Jornalet.
A Aush, i aguèt una manifestacion importanta amb 3500 manifestants.
Una polemica reforma de las pensions de retirada
Se protèsta contra una polemica reforma de las pensions de retirada que vòl impausar un sistèma unic que faga desaparéisser los 42 regims de retirada existents a l’ora d’ara, segon lo mestièr.
Aquel nòu sistèma foncionariá per ponches, es a dire que l’argent que los salariats cotizan per pagar las pensions dels retirats seriá tresmudat en de ponches que se transformarián en una pension mesadièra lo jorn de la retirada. Los sindicats qualifican la reforma d’ultraliberala e asseguran que farà davalar fòrça las pensions. En mai d’aquò, la pension se recalcularà en foncion de la situacion economica e del PIB. Totes los ans comptaràn per la transformacion en ponches: tanben los ans de salaris fòrça basses, o los ans de caumatge o de pausas. Atal, los sindicats calculan qu’amb aqueles cambiaments las pensions demenirián d’entre un 20% a un 30%.
L’autre aspècte polemic de la reforma es lo retard concret de l’edat de retirada, qu’a l’ora d’ara es establit a 62 ans. Per pèrdre mens de sòus, fòrça gents serián d’efièch forçats de se retirar a 64 ans.
Lo mond s’opausan als projèctes de Macron de racionalizar e d’unificar lo sistèma estatal de las pensions de retirada francesas, que significariá d’obligar los trabalhadors a retardar de dos ans l’edat de retirada, que passariá de 62 a 64 ans.
Las protèstas pus nombrosas d’Occitània se tenguèron a Marselha (220 000 manifestants segon los sindicats, 22 000 segon la polícia), Tolosa (120 000 segon los sindicats, 14 000 segon la polícia), Bordèu (70 000 segon los sindicats, 10 000 segon la polícia), Niça (20 000 segon los sindicats, 3650 segon la polícia) e Clarmont-Ferrand , 18 000 segon los sindicats, 6000 segon la polícia) e Besièrs (10 000 segon los sindicats, 6500 segon la polícia).
A Baiona, la bandeiròla intersindicala (CGT, FO, FSU, LAB) èra escricha en francés, basco e occitan, e èra tenguda pels ensenhaires en lucha, coma o podèm veire sus un imatge que Loïson Grangèr a mandat a la redaccion de Jornalet.
A Aush, i aguèt una manifestacion importanta amb 3500 manifestants.
Una polemica reforma de las pensions de retirada
Se protèsta contra una polemica reforma de las pensions de retirada que vòl impausar un sistèma unic que faga desaparéisser los 42 regims de retirada existents a l’ora d’ara, segon lo mestièr.
Aquel nòu sistèma foncionariá per ponches, es a dire que l’argent que los salariats cotizan per pagar las pensions dels retirats seriá tresmudat en de ponches que se transformarián en una pension mesadièra lo jorn de la retirada. Los sindicats qualifican la reforma d’ultraliberala e asseguran que farà davalar fòrça las pensions. En mai d’aquò, la pension se recalcularà en foncion de la situacion economica e del PIB. Totes los ans comptaràn per la transformacion en ponches: tanben los ans de salaris fòrça basses, o los ans de caumatge o de pausas. Atal, los sindicats calculan qu’amb aqueles cambiaments las pensions demenirián d’entre un 20% a un 30%.
L’autre aspècte polemic de la reforma es lo retard concret de l’edat de retirada, qu’a l’ora d’ara es establit a 62 ans. Per pèrdre mens de sòus, fòrça gents serián d’efièch forçats de se retirar a 64 ans.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Una polida foto amb la nostra bandiera flamejant a les totes. Urrà !
#1 De cap, me sembla qu'Hervé Lebras e Emmanuel Todd avián ja fach de remarcas similàrias dins "L'invention de la France" a cò de las edicions de Minuit. Benlèu i trapariatz d'elements de responsa.
Sabi pas se i a una explicacion autra que la identitari, mès vertat que, hòra Paris, aquestas mobilisacions son mai seguidas dins las ciutats occitanas que non pas las francesas ("del Nòrd") ; per lo 9/01 :
1/ Paris (França) : entre 44 000 e 370 000
2/ Marselha (Occitània) : entre 22 000 e 220 000
3/ Tolosa (Occitània) : entre 14 000 e 120 000
4/ Lion (França, Arpitania) : entre 11 000 e 27 000
5/ Bordèu (Occitània) : entre 10 000 e 70 000
6/ Nantas (Bretanha ?) : entre 8 400 e 18 000
7/ Clarmont d'Auvèrnhe (Occitània) : entre 6 000 e 18 000
8/ Renas (Bretanha) : entre 6 000 e 15 000
Solide, la demografia explica e, partida las chifras : Paris e Marselha 1 e 2, logic ; Lion tresena vila de França, logic qu'auja monde. Nantas tanben. Mès es sustot flagrant dins las ciutats méjanas, que dins lo Nòrd, que sonque una punhada de ciutats francesas, Le Havre, Caen, Metz, Tours, Lilla an avut una mobilisacion onorabla entre 3 000 e 10 000.
Au lòc que en Occitània, la mobilisacion es generalizada i èran manifestacions capvath quasi TOTAS las ciutats mejanas, en mai d'aquò, plan mai seguidas rapòrt a lor populacion en comparason ambe las ciutats francesas pr'aquò de còps mai pobladas :
Niça : entre 3 600 e 20 000
Rodés : 9 000
Montpelhier : 7 100
Besiers : entre 6 500 e 10 000
Pau : 5 800
Baiona : 5 000
Tarbas : 5 000
Valença : 4 200
Lemòtges : 4 000
Nîmes : 3 500
Avinhon : 3 500
Peirigus : 3 000
Aush : 3 000
Montauban : entre 1 300 e 6 000
...
En comparason, en França, NADA manifestacion a Bourges, Grenoble, Angers, Poitiers, Troye et plan d'autras vilas pr'aquò mai importantas que las occitanas que veni de citar.
Pòt i aver una explicacion (es la meuna) : puslèu que de manifestar dins aquestas vilas mejanas de França (del Nòrd), benlèu que los sindicats an puslèu cridar a anar manifestar a Paris ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari